El pols de la llengua als Països Catalans
Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans
Llengua i partits al Parlament de Catalunya 2012 (1): La PxC
Les referències a les llengües al nostre país són més aviat escasses i, en tot cas, en la major part dels casos preval un to de denúncia més aviat estripat. El programa es pot trobar en aquest moments únicament en català (tot i que els programes electorals d’altres eleccions són tant en català com en castellà). Sembla talment com si, en el tema del programa electoral, aquesta organització política no hagi pogut donar una resposta ràpida…. Cal destacar que, com comenta Josep Anglada, i malgrat discursos en els quals aparentment es presenten com a catalanistes (el partit ha creat una Joventut Identitària per Catalunya), el seu compromís és amb Catalunya, amb Espanya (i amb Europa, i amb Occident…).
Nota: a la imatge un fotograma d’un dels vídeos de publicat d’aquesta organització política que, si no fos molt preocupant el discurs que difon, faria riure (de pena).
Llengua catalana
Es fan molt poques, poquíssimes, referències a la llengua del país que diuen defensar. En tot cas, només n’hi ha una de clara en un dels molts comentaris que apareixen en aquest intent de programa:
Aznar, en primer lloc, va demostrar el poc que li interessava la seva “delegació catalana” pactant el 1996 amb CiU, mentre afirmava que “parlava català en la intimitat”, una burla a la nostra llengua i a la nostra intel•ligència.
Llengua castellana
Tampoc no hem trobat referències gaire explícites al castellà. N’hi ha una, però, que ens dóna alguna pista sobre una espanyolitat que semblen mig amagar. Fixem-nos en aquesta afirmació:
Des de PxC no podem admetre que autors catalans de la talla universal de Dalí, Pla, Gironella o l’extraordinàriament ric art religiós català es vegin postergats per raons espúries en la promoció pública a favor de manifestacions estètiques de dubtosa qualitat i de poc interès per part del públic però al servei de la ideologia de partit o de grup de pressió…
No sembla gratuïta la tria de Josep Pla i de Josep M. Gironella, sinó que correspon a una visió de determinada de la Catalunya hispànica que propugnen (no qüestionem, per exemple, l’elecció de Pla, ans al contrari, però sí que estem segur que la tria que ha fet aquesta organització no respon exclusivament a criteris de qualitat literària).
La nova immigració i les llengües
El tema estrella de PxC, la immigració, també els fa destapar sobre què creuen sobre les llengües i no s’estan de recordar que el castellà és la llengua oficial comuna a tots els espanyols, encara que, amb aquest joc constant entre catalanitat i espanyolitat, acusin els immigrants de posar en perill la llengua pròpia del país, el català. Finalment, fan referència al fet de demanar que els immigrants demostrin el coneixement del català i de l’espanyol per tal d’obtenir el permís de residència.
Des de 1992, després de les Olimpíades de Barcelona, Jordi Pujol, enviant Àngel Colom i Colom al Marroc com a delegat de la Generalitat, va optar per atraure immigració magribina a Catalunya creient que els marroquins aprendrien abans el català (a diferència dels grups ètnics procedents d’Iberoamèrica, els quals, previsiblement, no s’esforçarien a aprendre el català ja que parlaven castellà, llengua oficial comuna a tots els espanyols). Per això, avui crida l’atenció que CiU es sorprengui per la presència del burca, del vel islàmic, del niqab als carrers de les nostres ciutats, viles i pobles.
CiU ha apostat definitivament per la inversió demogràfica de Catalunya amb laseva aposta pels mal anomenats “nous catalans”, és a dir, els immigrants extraeuropeus amb els que CiU vol suplantar la població català d’arrel i cultura europees.
La immigració islàmica, massiva a Catalunya, posa en perill les nostres senyes d’identitat europees pel que fa a la llibertat personal i col•lectiva, la democràcia com a mitjà de presa de decisions, la cultura grecollatina, la religió cristiana, la llengua pròpia de Catalunya o les tradicions populars.
Per a l’obtenció del permís de residència, els immigrants haurien de superar una prova de coneixements de cultura, llengua i tradicions catalanes així com demostrar el coneixement de les llengües oficials a Catalunya, el català i el castellà (en el programa electoral de 2010 en aquest mateix paràgraf es podia llegir espanyol en comptes de castellà), per tal de poder obtenir els permisos necessaris per a la seva residència.
Les llengües d’abast internacional
En aquest punt, on no es concretar què vol dir “reorganitzar” es parla de la realitat bilingüe de Catalunya i es parla d’una potenciació del coneixement de les llengües estrangeres (no sabem quines), sense que això impliqui minva de coneixement i ús de les dues llengües oficials (això vol dir que aprendre anglès o francès com es fa ara fa minvar el coneixement del català i/o del castellà?)
Reorganitzar l’ensenyament dels idiomes en aquest país (en el programa del 2010 hi havia aquest afegitó: sense ignorar la nostra realitat bilingüe), potenciant el coneixement de llengües estrangeres (i aquest altre: sense minva del coneixement i ús de les nostres llengües oficials).
La llengua catalana a Europa
No en parlen.
La llengua catalana a la resta dels Països Catalans
No en parlen.
Per tant, un programa que, des del punt de vista de la gestió de les llengües a Catalunya, aporta molt poca informació i es mou en una ambigüitat (tret del tema de la immigració) molt calculada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!