El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

24 de març de 2012
0 comentaris

L’Estat espanyol ho té clar

Tot, absolutament tot, el que iguala Catalunya a Espanya és constantment criticat, calumniat, ridiculitzat (per una part important dels mitjans de comunicació espanyols), quan no és perseguit per la Justícia espanyola i pels organismes que representen l’Estat. Només cal recordar la constant pressió judicial a la consideració del català com a primera llengua d’alguns àmbits, el tema de les representacions de la Generalitat a l’exterior, l’ús de la llengua al senat i parlament espanyols, en els topònims de poblacions que no són del Principat de Catalunya en les autopistes que dependen de l’Estat…

Un altre exemple el tenim justament en el tema de les banderes i, segurament, no és casualitat, en els usos lingüístics del “Jefe de gabinete de la delegada del Gobierno en Catalunya”…

Ho podrem veure en unes cartes al director publicades al diari La Vanguardia i publicades el 14 de març proppassat…

Un ciutadà es demana a l’espai “Carta dels lectors”, per què és obligatori tenir els edificis públics catalans (Generalitat, consells comarcals, ajuntaments…) i no ho és, en canvi, que hi hagi la bandera catalana en edificis de l’administració de l’Estat a Catalunya (casernes de les forces de seguretat de l’Estat, exèrcit…).

La contesta per part del cap de gabinet de la delegada del Govern (espanyol) a Catalunya va ser clara: la llei “establece que la bandera esapñola sea la única que ondee en edificios públicos militares y en los acuartelamientos, buques aeronaves y cualesquiera otros establecimientos de las fuerzas armadas y de las fuerzas de seguridad del Estado”. Per tant, de bandera catalana aquí res de res (però, en canvi, a les casernes dels mossos ha d’haver-hi les dues banderes!).

Però la resposta té, encara, una altra lectura, en aquest cas lingüística. Tot i que la carta de lector és en català (recordeu que a La Vanguardia, tant en l’edició en català com en l’edició en castellà, en els únics espais on es manté la llengua original de l’escrit són les cartes dels lectors i les esqueles…), la contesta del “jefe de gabinete” és en castellà (i, pel que hem explicat abans, tant en la versió catalana com castellana del diari).

A més, cal recordar que, quan hi ha una rèplica institucional, el que fa La Vanguardia és fer arribar l’escrit prèviament a la institució pertinent (per tant, a la delegació del Govern sabien perfectament que l’escrit era en català). La voluntat és clara: l’Estat és l’Estat i poca broma amb els símbols, amb la llengua, amb el que ells representen…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!