El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

9 de desembre de 2011
0 comentaris

Els jardinets de l’Alguer

De petit, quan anava amb els meus pares al mercat de Sant Antoni, agafàvem al barri de Sant Josep de l’Hospitalet el carrilet -ens duia fins a la plaça d’Espanya de Barcelona. Allà baixàvem per l’avinguda de Frederic Mistral fins al carrer Floridablanca, on trobàvem els Jardinets de l’Alguer. Crec que va ser la primera vegada que vaig tenir informació sobre la ciutat catalana de Sardenya. Recordo molt vagament la placa informativa.

Passats els anys, els jardinets no sé si són mereixedors d’aquest nom, malgrat que, sortosament, encara hi ha qui l’utilitza, com és el cas de l’Assemblea del barri de Sant Antoni. Els jardinets fan una sensació d’abandonament evident i la mostra és la  placa que jo recordava, que està -de fet, ja no hi és- com podeu veure en la fotografia que acompanya aquest apunt i en la fotografia, de més aprop, que trobareu com a document adjunt.

Gris homenatge barceloní a una ciutat que ha conservat la nostra llengua durant 700 anys. Que coneguem, només hi ha una altra referència a l’Alguer al nomenclàtor barceloní: el carrer de l’Alguer,  un carrer curt, curtíssim, ple d’escales, situat al Carmel i sense cap mena d’interès…

Sembla que el carrer abans s’havia dit Bajada de San Miguel, que el nom actual data de 1922 i que, segons el nomenclàtor, quan fa la descripció del nom, es tracta de “Alghero, província de Sassari, municipi de Sardenya. Població repoblada per catalans el 1354, després de l’expulsió de la població sarda. S’hi parla català” (potser en tractar-se de persones que tracten amb topònims caldria recordar-los que en català es diu Sàsser i no pas la forma italianitzant Sassari).

Poca cosa, doncs, es pot fer en aquest carrer, on, a part dels veïns, dubto que hi passi gaire gent… Ara bé, i tornant als Jardinets de l’Alguer, sí que es podrien dignificar una mica, amb una placa on quedés clar a què ens referim, per què se’ls va donar aquest nom i plantant vegetació típica de l’Alguer, com, per exemple, el margalló… (i explicant-ho, és clar).

La toponínia, del tipus que sigui, és un element referencial de primer ordre, que ens ajuda entendre un país, una cultura, una llengua, un moment polític determinant, per tant, quan sigui possible, cal dignificar-la… I en el cas dels Jardinets de l’Alguer és més que evident que cal fer-ho, en homenatge també a les persones que en els últims 50 anys han intentat de recuperar la relació entre Catalunya i el més petit dels Països Catalans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!