Passats els anys, els jardinets no sé si són mereixedors d’aquest nom, malgrat que, sortosament, encara hi ha qui l’utilitza, com és el cas de l’Assemblea del barri de Sant Antoni. Els jardinets fan una sensació d’abandonament evident i la mostra és la placa que jo recordava, que està -de fet, ja no hi és- com podeu veure en la fotografia que acompanya aquest apunt i en la fotografia, de més aprop, que trobareu com a document adjunt.
Gris homenatge barceloní a una ciutat que ha conservat la nostra llengua durant 700 anys. Que coneguem, només hi ha una altra referència a l’Alguer al nomenclàtor barceloní: el carrer de l’Alguer, un carrer curt, curtíssim, ple d’escales, situat al Carmel i sense cap mena d’interès…
Poca cosa, doncs, es pot fer en aquest carrer, on, a part dels veïns, dubto que hi passi gaire gent… Ara bé, i tornant als Jardinets de l’Alguer, sí que es podrien dignificar una mica, amb una placa on quedés clar a què ens referim, per què se’ls va donar aquest nom i plantant vegetació típica de l’Alguer, com, per exemple, el margalló… (i explicant-ho, és clar).
La toponínia, del tipus que sigui, és un element referencial de primer ordre, que ens ajuda entendre un país, una cultura, una llengua, un moment polític determinant, per tant, quan sigui possible, cal dignificar-la… I en el cas dels Jardinets de l’Alguer és més que evident que cal fer-ho, en homenatge també a les persones que en els últims 50 anys han intentat de recuperar la relació entre Catalunya i el més petit dels Països Catalans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!