Terres escrites. Els camins de dues llengües (amb l’aranès)

P1120844

Per celebrar la llei d’Aran, rescato un text meu de fa sis anys, destinat inicialment al llibre ‘Terres escrites. Els camins d’una llengua’. Tot i que l’editorial i jo estàvem d’acord amb la inclusió d’aquest text, finalment vam considerar que, en tractar-se d’un llibre dels paisatges de terres que parlen català, el fet d’incloure’l podria semblar una opció centralista i poc respectuosa amb la llengua aranesa. Qui sap si algun dia farem un llibre sobre l’Aran i l’aranès, tant de bo!, però ara m’ha agradat recuperar-lo, i recuperar també el fragment que l’acompanyava, de Francés Boya, amb la seva descripció tan precisa de l’Aran.

Ua tèrra plia d’enigmes fantastics amagadi enes interiors d’aqueres vals misterioses e desconeishudes, entorades pes nauti tucs de nhèus etèrnes. Es montanhes èren ara era mès nauta expression d’ua natura sabenta e generosa.
(Una terra plena d’enigmes fantàstics amagats als interiors de valls misterioses i desconegudes envoltades d’alts cims de neus eternes. Les muntanyes eren ara la més alta expressió d’una natura sàvia i generosa.)

FRANCÉS BOYA, Presoèrs dera mar gelada (Presoners de la mar gelada)
(traducció de l’aranès al català per part del propi autor)

BOYA, F. Presoèrs dera mar gelada. Lleida: Pagès, 1998
ISBN 978-84-7935-509-8

La Vall d’Aran, era val d’Aran – en llengua occitana, en la seva variant aranesa – o senzillament Aran, un nom que, de fet, vol dir la Vall, és un territori únic dins del Principat de Catalunya. Aquesta vall on, com ha estat avançat, la llengua pròpia és l’aranès, varietat gascona de l’occità, és a més l’única pertanyent a la comunitat autònoma catalana que té una conca fluvial atlàntica, la del riu Garona. Una petita part, però, mira cap a la Mediterrània, perquè en el pla de Beret hi neix el riu Noguera Pallaresa, i una part de la vall de Barravés, capçalera de la Noguera Ribagorçana, forma part del territori aranès. I únic també, en bona part per aquesta orientació nord de la major part de l’Aran, per les condicions naturals, les muntanyes, la flora i la fauna, amb espècies, algunes amb programes de reintroducció, com l’ós bru o el trencalòs. Dotada per llei d’un règim especial, la Val d’Aran té un òrgan de govern, des de 1991, el Conselh Generau d’Aran, presidit pel Síndic d’Aran.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *