El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

28 de setembre de 2009
0 comentaris

Correllengua 2009 a Mataró

Per 9è any consecutiu, la Coordinadora d’Associacions per la Llenguade Mataró organitza a la capital maresmenca i coordina al conjunt de la comarca el Correllengua. Sens dubte, aquest conjunt d’activitats que es fan per promoure la consciència que és important mantenir sempre i en tots els contextos l’ús de la llengua i que aquesta llengua és de totes les persones que viuen no únicament al Principat de Catalunya, sinó a la Catalunya del Nord, al País Valencià, a les Illes Balears i Pitiüses, a la Franja de Ponent, a Andorra i a l’Alguer s’han convertit en un clar referent per a totes aquelles persones que volen la normalitat en el seu propi territori de l’idioma propi d’aquest país.

En el document adjunt podem trobar tots els actes del Correllengua al Maresme, que tindrà com a acte central la cercavila per la llengua que es farà el dissabte 3 d’octubre a la Riera de Mataró a les 18 hores. Hi trobareu activitats per a la mainada, xerrades als instituts, obres de teatre, presentacions de llibres, debats, actuacions musicals… Tot plegat amb la idea de reflexionar sobre la llengua i fer-la constantment viva. I tot sorgit de la societat civil, de persones anònimes que en aquests mesos de setembre i octubre volen fer viure la nostra llengua i la nostra realitat nacional.

I, per acabar, només recordar-vos que enguany el Correllengua acaba el dia 7 de novembre a Perpinyà, on commemorarem (que no celebrarem!) el 350 aniversari de la partició de Catalunya.

Manifest 2009

Potser us sembli un contrasentit, però no ho és. No és cap contrasentit

que la màxima aspiració del Correllengua sigui poder

desaparèixer algun dia. No és cap contrasentit perquè, quan

això s’esdevingui, voldrà dir que la llengua catalana ha recuperat

la normalitat i que, per tant, ja no calen celebracions com

aquesta per prendre consciència de la perillosa situació en què

es troba. Franco va morir l’any 1975, però hi ha àmbits en què

la llengua catalana pateix exactament la mateixa marginació que

quan era viu. I aquesta marginació, en bona part, és culpa nostra,

perquè, tot i que no disposem de les estructures polítiques i

jurídiques per fer que la llengua catalana gaudeixi en el seu territori

del mateix estatus que l’espanyol a Espanya o que el francès

a França, hi ha molts àmbits que depenen exclusivament de

nosaltres i que, això no obstant, hem abandonat.

Un d’aquests àmbits és el de l’ús de la llengua. Una llengua que

s’usa poc acaba no tenint raó de ser i allò que no té raó de ser

desapareix. No tenim cap dret a acusar els nouvinguts de no

parlar català si nosaltres som els primers que els parlem en una

altra llengua. Quin interès poden tenir-hi si amb el nostre comportament

els estem dient que no cal que l’aprenguin? Hem de

comprendre que el gran motor de la humanitat és la necessitat.

No hi ha evolució sense necessitat. I la llengua catalana, per

molts segles d’història que tingui al darrere, només sobreviurà si

és útil i necessària per viure als Països Catalans.

 

anifest 2009

Hi ha, tanmateix, un altre factor de risc, i és el de la degradació

de la llengua. La llengua catalana, cada cop més, s’està convertint

en un patuès, en un dialecte de l’espanyol. I això –cal

denunciar-ho- s’està fent en connivència amb els llibres d’estil

de molts mitjans de comunicació catalans que, amb l’excusa

“d’arribar a tothom”, no sols naturalitzen els castellanismes,

sinó que també arraconen sistemàticament les paraules i les expressions

catalanes més genuïnes i utilitzen les que presenten

menys diferències morfològiques i fonètiques amb l’espanyol.

És a dir, que l’arquitectura de la llengua és cada cop més pobre,

la sintaxi fa pena i creix per moments la ignorància dels referents

culturals propis. Això fa que la major part dels catalans utilitzin

dites populars i frases fetes espanyoles en lloc de les pròpies

i que la llengua catalana s’estigui transformant en un dialecte

anomenat catanyol.

El Correllengua ens ajuda a prendre consciència d’aquesta

transformació i ens adverteix que el futur de la llengua és indestriable

del futur del país. Si perdem la llengua, perdem el país.

Assumim, per tant, la nostra responsabilitat i treballem, cadascú

des del seu àmbit, per petit que sigui, per tal que la llengua

i el país assoleixin l’únic estatus polític que els pot retornar la

normalitat. Treballem, en definitiva, per normalitzar políticament

el nostre poble, perquè normalitzant-lo normalitzarem també la

nostra llengua i la nostra vida.

Víctor Alexandre

Endavant amb el Correllengua!

Visca la llengua i la cultura catalanes!

Visca els Països Catalans lliures!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!