Des de la Plana

Josep Usó

22 de març de 2016
0 comentaris

El tren que uneix Madrid amb Xina va a mig gas.

1458329302_446055_1458330098_noticia_normal_recorte1

Ara fa any i  mig que va circular, per primera vegada, el tren amb el recorregut més llarg del món. Des de Yiwu, una ciutat comercial propera a Shanghài, fins a Madrid. I ara el País, diari progressista de Madrid, ens anuncia que circula a mig gas. En any i mig, es veu que han vingut 39 trens fins a Madrid, però només n’han tornat 8. Un proporció de 5 a 1.

Alx xinesos sí que es veu que els interessa, però els empresaris espanyols no se n’acaben de refiar. I, a més a més, es veu que no hi ha gaires coses que es puguen vendre a la Xina. De moment, s’ha exportat vi i, pel que explica el diari, poca cosa més. Afortunadament, en el seu retorn cap allà, s’omple a Alemanya, perquè en cas contrari, seria inviable. El vi o els productes alimentaris tenen el problema que han de passar per Rússia, Kazakhstan i el nord de Xina; i a l’hivern, es congelen. I no sembla que hi haja gaire més per exportar, a la Xina, pel que esmenta l’article.

1458329302_446055_1458336002_sumario_normal_recorte1

Més enllà de les dades objectives resta clara la mínima incidència d’aquest tren que té la característica, molt estimada pels espanyols, de ser el que té el trajecte més llarg del món però que a dures penes deu suposar més enllà de quatre-cents contenidors per any (la major part omplerts a Alemanya i de productes alemanys). Tot i això, s’insisteix en la gran importància estratègica que donen els xinesos a aquest tren que els permet calmar, en part, “l’assedegament de productes espanyols” que tenen en aquell país. Deuen estar tan assedegats que ara fa pocs dies van haver de destruir un carregament de taronges i llimes provinents d’Espanya però que, segurament, eren un frau.

El detall entranyable de tot plegat és quan el titular del diari el País diu: “El tren que une Madrid con China circula a medio gas”. Pobres xinesos, fins que el president en funciones no va anar a fer-se la fotografia amb el primer tren, estaven aïllats de Madrid. I no podien gaudir dels productes que, des d’allà se’ls fan arribar. Em recorda aquella anècdota de la tempesta que va tallar el trànsit marítim pel canal de la Mànega i algun diari anglès va titular, Europa aïllada.

Tot i que, veient les xifres que s’esmenten a l’article del País, també es pot recórrer al clàssic acudit dels xinesos i els catalans.

Ara, la versió seria més o menys així:

Venim amb el tren de mercaderies de més llarg recorregut del món. Venim de Madrid. La gran metròpoli espanyola.

Ah! I quanta gent són, en aquesta metròpoli?

Més de set milions. Bastants més de set milions.

Molt bé. I a quin hotel s’estan?

Per descomptat, del fet que si l’ample de via espanyol fóra el mateix que l’europeu s’abaratirien els costos i el temps del viatge no se’n diu res. Ni tampoc del fet que, si en lloc d’anar a Madrid s’anés a Barcelona, s’estaria més a prop d’Europa i s’estalviaria que tot el tren hagués de pujar fins a dalt de tot de l’Altiplà central.

Per molt que vulguen que semble una altra cosa, continuen bufant en caldo gelat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!