La misteriosa ‘bandera catalana’ de Charing Cross

Charing Cross es considera el centre de Londres des de meitat del segle divuit. Aquesta cruïlla entre l’Strand i el carrer Whitehall, al costat de Trafalgar Square, agafa el nom d’un antic llogarret als afores del Londres medieval, Charing, i de la creu erigida en memòria de la reina Elionor de Castella, pel seu marit, el rei Eduard I, a finals del segle tretze. Al seu torn, és el nom d’una important estació de tren i d’una estació de metro. En una de les entrades del metro hi trobem un dibuix en rajoles on apareix una bandera que, si no és la catalana, és exactament igual. Què significava per als puritans del segle disset aquesta bandera? La veritat és que no ho sé i demano si algú en té l’explicació.

Quan entres a l’estació de metro de Charing Cross, jo diria que per l’entrada més a prop de la famosa església i Academy de Saint-Martin-in-the-Fields, et trobes un llarg passadís decorat amb rajoles que representen la llarga història de l’indret. Potser, com que és un lloc on acostumes a anar de pressa per agafar el metro, no t’hi fixaràs si no és per casualitat o perquè t’han avisat. Però en el dibuix que representa l’enderrocament de la Creu d’Elionor pels “fanàtics puritans” el 1647 s’hi veuen dues banderes, una de verda amb la creu de Sant Jordi i una altra de groga, amb quatre barres vermelles.

            És la bandera catalana, la de la Corona d’Aragó, o és una coincidència? Si és així, qui o què representa en aquell context? Mirem una mica l’història de la plaça per veure si en traiem cap llum. Com deia, Charing era un petit poble, i entre el poblet i els el palau de Whitehall s’hi va construir (1291-94) una de les dotze creus amb què Eduard I honorava la seva dona Elionor, morta el 1290, marcant els llocs on la comitiva fúnebre s’havia aturat fins arribar a Londres des del lloc de la mort, prop de la ciutat de Lincoln.

            El 1647, en un episodi entre dues parts de la guerra civil anglesa entre reialistes i els partidaris del Parlament, entre els quals el famós Oliver Cronwell, el Parlament va ordenar enderrocar la Creu d’Elionor. A l’estació hi diu, com explicava, que van ser els “puritans fanàtics”. Són maneres de descriure la història. En el mateix moment, a Catalunya vivíem la Guerra dels Segadors, com a una de les conseqüències de la Guerra dels Trenta Anys, que fins el 1648 va estendre’s arreu d’Europa, inclosa Anglaterra.

            Des de 1675, com a resultat de la restauració monàrquica, en el lloc de la creu hi ha una estàtua a cavall de Carles I. A sota d’aquesta cruïlla, una de les més freqüentades pels turistes, catalans inclosos, pocs d’aquests visitants del nostre país deuen saber l’existència de les rajoles que dibuixen la història d’aquest lloc. Potser la “bandera catalana” és una simple casualitat, ni que sigui divertida, però a vosaltres us deixo la reflexió, si passeu per aquest passadís, camí d’un concert a Saint-Martin-in-the-Fields.

 

5 pensaments a “La misteriosa ‘bandera catalana’ de Charing Cross

  1. Els taulells o manisetes (que diem a València) o, a BCN i el seu hinterland “rajoles de València”, són modernes com la majoria de les estacions londinenques esmaltades en blanc i alguna sanefa de color lineal. El dibuix NO representa dos bàndols enfrontats, car són amb les llances en alt. No lluiten entre ells. Dos punts focalitzen la tensió de l’escena. Una a l’esquerra el cadafal que tomben els puritans amb una bandera verda i el quadrant amb la creu de sant Jordi, que a banda de ser nostra també ho és d’Anglaterra. El verd podria ser gal·lès. Enderroquen una torre-cadafal barroca amb sants de l’època de la contrareforma. Sols hi ha una creu i manca de penell per a saber els vents. La imatge de la dreta és un altre edifici molt similar al barroc valencià, per la cúpula que corona l’edifici. Remarca les motlures, impostes i ulls de bou com fèiem ací, a València. A València vam ser els primers a cobrir amb aquesta mena de cúpules de poca gruixa. I cobrir com pots veure amb teules envernissades blaves o verdes després de la vinguda del virrei-patriarca-arquebisbe Joan de Ribera, que era sevillà, i ordenà l’expulsió dels moros en 1608. Aquest edifici és molt semblant al Palau arqurebisbal actual que dóna a la Porta del Palau o Porta de Lleida, o porta romànica de la catedral de València. La factura de l’edifici barroc és moderna, puix fou erigit al voltant dels anys 1950 per Traver que encetà el “arquitectura regionalista”.

    Segurament el terrissaire i pintor era molt més que un simple obrer. Sabia d’història, doncs en aquells moments del segle XVII, a València, hi havia una forta lluita entre els contrareformistes i els ‘reformistes’ dits simonistes, doncs seguien el pare Simó, de pensament més racionalista i acostats al protestantisme centreuropeu. I enfrontat als españolistes autòctons de l’estil Tomàs de Rocabertí (nascut al castell de Peralada), el pare Vitòria d’Alcoi, i l’altre españolada que venia d’España com el tal Ribera.

    No et càpiga cap dubte que eixa imatge catalana està feta per un valencià. A València ni Mallorca vam fer una Renaixença assimilista com a Barcelona i Girona. Nosaltres,de sempre, hem sabut que la resta d’Europa era el nostre ecosistema polític natural.
    Cordialment.  

  2. Hola Carles,

    Vaig escriure al Museu dels Transports de Londres per saber per on poder investigar sobre aquest misteri.

    En David Lawence, del departament de Rercera m’ha respost el seguent:

    “La imatge de la creu d’Elionor i la possible bandera catalana s’ha de considerar en primer lloc que la imatge no es troba dins el metro, sinó a un túnel públic. Raó per la qual ells no disposen de més informació.
    No és dins l’Underground propiament dit.

    Per altra banda, diu que algunes investigacions suggereixen que aquesta imatge va ser col.locada als anys 70. Que alhora pot basar-se en una imatge més antiga que té altres versions: https://elfinspell.com/images/AndrewsPicPg145b.jpg

    És possible que la bandera sigui el resultat de l’elecció dels colors de la paleta de l’artista. Si fossin escollits històricament , podria relacionar-se amb la dels templers del Caballer (knight’s templar)?, involucrats possiblement en, o en opisició a, l’esdeveniment de la Creu d’Elionor”

    No em facilita més informació. Si vols el mail original per contactar-hi, te’l reenvio.

    És un bon apunt per poder direccionar la recerca.

    Salut,

    Yolanda

  3. Dear Yolanda Bru, thank you for your enquiry regarding the image of the Eleanor Cross and the possible Catalan flag. The first point to make is that this tile panel is not part of the London Underground/Transport for London station. It is in a public subway. This means there will not be specific records at the London Transport Museum for this tiled panel.

    Some research suggests that this image, installed in the subway in the late 1970s, may be based on a much older image which has other versions: see for example https://elfinspell.com/images/AndrewsPicPg145b.jpg. It is possible that the flag was given colours chosen by the artist of the tiled panel. If the flag is based on historical fact, it may be similar to one used by the Knight’s Templar, who were possibly involved in, or opposed to, the event at the Eleanor Cross.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *