Corleone: De ‘La Màfia’ del XIX a les màfies d’arreu del món (6)

Fins al dia 7 de març de 1946 la paraula Màfia, com a nom del fenomen criminal, no va aparèixer escrita en un diari de Sicília. Curiós si tenim en compte que la Cosa Nostra, per dir-ho més pròpiament, si parlem de la Màfia siciliana, havia aparegut a principis del XIX. Com la resta d’organitzacions similars italianes, havia nascut arran de l’abandó polític i social de l’estat italià sobre aquestes terres i d’altres com Nàpols o Calàbria.

Una deixadesa estatal unida a les restes de l’estat feudal. Els primers mafiosos eren els encarregats, capatassos i masovers dels aristòcrates terratinents, en molts casos residents lluny de l’illa. Uns pinxos que mantenien en un règim de terror els pagesos. Tot i ser un fenomen antic i arrelat, doncs, és curiós també veure en quin context els periodistes en treuen a la llum el nom per primer cop. Curiós, i significatiu: el primer article periodístic que en va parlar, al desaparegut diari La Voce della Sicilia, es titulava  Separatismo e maffia (amb dues efes, fins que no se’n va fixar el nom actual). Faltava poc perquè en les primeres eleccions després de la segona guerra mundial, per a l’assemblea constituent de la nova república italiana, els separatistes del Movimento Independentista Siciliano, en la seva primera aparició pública, aconseguissin 4 diputats. El 1947, en les primeres també eleccions regionals a Sicília, el MIS va obtenir 9 escons. L’èxit electoral es va estroncar el 1951, amb la desaparició del partit independentista.

            L’efímer moviment independentista dels anys 40, format per elements polítics de procedència diversa va patir la infiltració de membres de la vella màfia agrària, que va trobar un nou camp en la política. Els mafiosos es van col·locar en d’altres partits, però per als separatistes, van suposar desaparèixer en els primers anys d’autonomia siciliana.

El nom de “Màfia” va passar de servir de denominació de la branca siciliana a convertir-se en un genèric, que s’utilitza per a totes les màfies, de les nord-americanes a les de l’Est; per això, per distingir-la, després se l’ha anomenada Cosa Nostra. Els “negocis” més antics de la Cosa Nostra són coneguts: coacció, xantatge, prostitució, tràfic de drogues i d’armes… Els seus mètodes tradicionals, una mica en desús, els expliquen molt bé, sobretot els d’assassinar, les fotos del CIDMA de Corleone. En una organització que no s’expressava mai per escrit, cada mort constituïa un missatge. Les parts del cos mutilades proclamaven a crits quin “delicte” havia comès la persona morta. Fins i tot en els casos de morts no relacionats amb cap “família”: un home mort i deixat al mig del carrer amb la cara avall, volia dir que, segur que accidentalment, “havia vist” alguna cosa que no havia de veure. És un exemple; n’hi ha centenars més (Continuarà)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *