Republicans i Independentistes

L’efecte Puigcercós

L’estil del nou president d’Esquerra fa més efecte per contrast amb el del president de la Generalitat. L’un sembla un jesuïta polit i callat, un canonge escapat de la Casa dels Canonges, presoner de silencis i de secrets. L’altre, s’ha dit moltes vegades, s’assembla a Tallaferro, és el Manelic de la Terra Alta, l’home que és tot sinceritat i coratge i que acaba matant el llop. No ho ha fet, encara. Entre tots dos hi ha la distància que hi ha entre un tipus humà i un personatge, entre un esquema i una energia. Ells dos solets asseguren el bon regiment de Catalunya i parlen sovint del futur del país donant un significat molt diferent a les paraules futur del país molt diferent del que podem donar els altres. Fins i tot ens el podrien dibuixar.

Joan Puigcercós té la presidència del partit de Macià i Companys i és l’amo del seu mas. Vol coses diferents de les de Montilla, només cal comparar els dos rellotges que duen al canell, la raspallada de les sabates i veure com l’un lluita per no engreixar-se i l’altre s’aprima delicadament i sistemàtica. Un dels dos volia que guanyés l’eurocopa la selecció d’Espanya i l’altres, la de Turquia. L’un és més transformador que gestor. L’un és d’aquí i l’altre també. L’efecte Puigcercós es percep, de sobte, a la impensada, sense avisar, i s’ho emporta tot, deixant tothom bocabadat. Consisteix en dir que sí fins que, sentint-ho molt, ha de dir que no, que ja n’hi ha prou. És el que va passar al final del congrés d’Esquerra. Montilla, que ho sap, se’l mira en silenci, amb els ulls mig clucs que fa.

Jordi Galves
Director d’Esquerra Nacional