Republicans i Independentistes

Què us ajudaran a entendre que va passar dissabte al Fórum. Sense sms 😉

1r exercici. Qui volia un pacte i qui no?

Baixeu-vos la llista amb els resultats dels consellers nacionals. Observareu que, a partir del 50 hi ha un salt en la votació. El company 51 passa a tenir 400 vots menys que el company 50. Això és degut a que els 50 primers companys estaven inclosos en les llistes que corrien amb els noms a què donaven suport les 4 candidatures directament i, a partir del 51 fins al darrer, restaven fora d’aquesta “propaganda electoral” feta in situ. Les candidatures del Reagrupament, Esquerra Independentista i ERC Futur donaven suport a 20 noms i deixaven 10 lliures per a la candidatura Gent d’Esquerra, més o menys amb la proporció del vot emès a les urnes el dia 7. En canvi, la candidatura de Gent d’Esquerra va muntar una escaleta per col·locar 30 noms, el 100 per 100 dels llocs. Com podreu observar, aquests 30 noms són els que han acabat ocupant els llocs 21 a 50. Aquesta era la diferència, les 3 candidatures crítiques deixaven 10 llocs segurs per als guanyadors, mentre la candidatura guanyadora volia aconseguir per ella 30 de 30 consellers nacionals. Qui volia pacte? Qui volia monocolor?

2. Qui va vetar Xavier Vendrell?

Òbviament, el Congrés Nacional, com es va poder veure en el resultat. I, dins el Congrés, una suma diferent a la de la resta de l’Executiva. Contra l’Executiva (o en blanc) van votar els tres grups crítics. En el cas del Xavier Vendrell es va afegir un 4t grup crític, intern a Gent d’Esquerra. Per identificar-lo només cal que busqueu quin nom de pes de la màxima confiança personal i política d’en Joan Puigcercós no apareix a l’Executiva perquè va ser vetat dues vegades.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!