Bloc del Claudi Cervelló

Qui vulgui veure els continguts d’alguna de les taules, té l’oportuniat de descarregar-se el vídeo de cada sessió des d’aquest web. Per tant, jo no repetiré els que es va dir a cada taula, però si vull deixar constància de la meva valoració personal. Per tant, us transmeto, telegràficament, les idees que més em van impactar/agradar.

Presentació

• Marc Vidal: Set de cada deu blocs que s’obren a l’Estat Espanyopl són en Català
• Jordi Bosch: A l’època de la República, a Catalunya ja hi havia més ràdios i més revistes que la mitjana espanyola… En xarxa, vivim el q no podem viure a la realitat: presentar-nos i viure com a catalans

Ciberactivisme:

Moltes ganes de ‘provocar’ i d’incitar a l’acció. Ganes que la gent prengui el control, recuperi el poder:

César Calderon: ciberactivisme

• – Un bloc posa al ciutadà en peu d’igualtat amb els poderosos….
• – El límit és el nostre coneixement de les eines i la nostra imaginació….
• – Els partits polítics, com a organitzacions tancades que són, tenen por a la xarxa, i li n’han de tenir

Marc Vidal: Blocs, territori 2.0

• La blogosfera, en el nostre cas la Catosfera, és l’escenari de la revolució social del ciutadà 2.0, q mitjançant el bloc aconsegueix fites fins ara no assolides.

• Què és un bloc?
  • Un territori de talent i de mèrit (meritocràcia). S’hi premien la il•lusió, la capacitat de treballar.
  • El contrapès que equilibra l’opinió oficial amb la veritat
  • Un altaveu democràtic que qualsevol pot utilitzar: la nostra veu pot arribar molt més lluny que mai.
  • És diàleg i debat. El missatge es construeix col•lectivament.
  • És on només sobreviuen i es complementen les bones idees.
  • És talent global.
  • És vigilància activa (dels polítics, dels periodistes, del món econòmic).
  • És l’altaveu més potent que ha tingut mai la societat civil

Ètica blocaire

Juan Varela: visió crítica

• En contra de qualsevol regulació dels blocs: si de cas, els blocs ens han d’ajudar a fer activisme, a dinamitzar el sistema
• És crític amb els blocs: son un monument a l’ego. Opina q tenen un ressò francament limitat. Confia més en altres elements de les xarxes socials. L’espai és la comunicació digital, no només els blocs.
• Els blocs són massa ‘còmodes’: no aniria malament que tots fóssim més crítics.
• La blocosfera acaba sent una gran cacofonia, una gran càmera de ressonància, i això no aporta gaire. Val més que passem a la modernització reflexiva (U. Bech).

El seny de Vicent Partal

Com era de preveure, una de les intervencions més ponderades va ser al d’en Partal, que per això és el degà de la internet i del periodisme digital a cas nostra. Ens va deixar una prèvia i cinc reflexions culturals i una proposta, que podeu llegir íntegrament en el seu bloc però que no puc deixar de transcriure:

• Els blocs són una gran revolució al món de la comunicació. Ajuden a visualitzar una agenda diferent, diferent de la dels mitjans, que està molt sotmesa al poder. A més, els blocs escapen al control.

• Coses que estaria bé discutir:
– Anonimat: que cadascú signi com vulgui. No te importància el nom amb què cadascú signa el bloc: si tu escrius cada dia, vas construint el personatge, que és el que interessa. Interessa el que diu. (En canvi, en les fòrums, l’anonimat només serveix per insultar l’altre.)

– Desmitificar la conversa: no necessàriament hi ha conversa. Els comentaris són una cosa instrumental (hi ha blocaires que n’accepten i altres que no). En canvi és fonamental prestar atenció a la conversa dels metablocs (la tafanera, digger, …)

– Qualitat: construir un model de diàleg no crispat. Venim d’un model on sembla que hi ah una sola veritat. I no: cadascú té la seva veritat.

– Respecte: respectem els objectius, el públic, el to que cada blocaire es fixa pe al seu bloc… per tant, no podem exigir sempre el mateix a tots els blocs. Dependrà de qui hi ha darrera de cada bloc.

– Responsabilitat: tot el que escrius és irreversible. Hem de ser conscients de les conseqüències del que escrius en públic. No ha de condicionar, però si cal saber-ho i tenir-ho present.

Blocs i literatura.

Per als lletraferits, només el fet de poder veure una taula dedicada al tema ja és una victòria cultural!

I a més vaig poder tastar un web com www.relatsencatala.com que conté veritables delícies, o saber que la UOC te un màster de literatura digital dirigit per la Laura Borràs que ens va fer una mini-classe

Moderava la taula en Toni Ibánez, autor literari i un altre dels blocaires de primera línia: no en va és l’inventor del terme Catosfera !!

Empresa i blocs:

Taula que ba haver d’enllestir ràpid –que venen el polítics!!–, però que també va deixar el seu què:

D’entrada, Joan J. Carreras, de la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals, ens va captivar amb una intervneció original, provoactiva, i tant tant tant modernilla (o post-modernilla) que … Què ens volies dir exactament Janquim 😉 ??

A l’altre extrem, Genís Roca, un altre blocaire que cal seguir, ens feia tocar de peus a terra en això del web 2.0 amb tres problemes i tres propostes:

Problemes:

• Amor propi de les persones: arrogància de la persona 2.0 –que es creu el més informat, el més connectat, el més…– que xoca amb l’1.0 –que diu que ja n’he vist tants com tu…– Normalment el 2.0 acaba d’arribar i l’1.0 és el que mana.
• Desconnexió de les elits: dissenyen plans per als altres però no se’ls apliquen a si mateixos [Recomano aquest post del propi Genís Roca, fonamental per entendre la’bast d’aquest tema!]
• La realitat analògica: a moltes empreses ja els va bé sense Internet i sense 2.0… I is tenen problemes no són per culpa ‘digital’

Propostes:

• Menys 2.0 i més 1.5. Hem d’arribar junts. Si cal frenar i esperar, fem-ho
• Més usos concrets discrets (i concrets):més petites històries d’èxit
• El repte és la comunicació interna. Reinventar el llenguatge: els ‘blocs, webs i wiki’ sona a freekie, i sembla esvera alguns grups dirigents. Per incidir en aquesta nova cultura, ataquem dins les grans empreses i en els seus usos interns

Política i blocs

Finalment, la taula tan esperada.. que no va donar per tant: de tota manera, sí cal agrair l’exercici de sinceritat dels represantanst dels quatre partits que finalment van ser-hi (el PP al final es va excusar): de dreta a esquerra (segons ho vèiem des del públic, és clar 🙂 PSC, CiU, ERC i Iniciativa. Entremig, Saül Gordillo, un altre dels gurús catosfèrics que vam poder veure en directe, moderava.

Pel que vam sentir, sembla que els polítics catalans són mes proclius als blocs que la mitjana espanyola: 42% dels diputats al Parlament de Catalunya tenen bloc, enfront del 13% dels diputats al Congrés (més info en aquest post de la Lourdes Muñoz).

Però com ells mateixos van reconèixer, sobretot es llegeixen i es comenten amb els propis militants de cada partit. Això té un nom, endogàmia, que evoca un repte: obertura. Que és un dels principals desafiaments que te a sobre la política d’avui en dia: la política 2.0, o s’obre de debò a la societat o no serà!

* * *

I fins aquí el meu post catosfèric! No puc explicar-vos més coses, perquè no vaig poder assistir a les taules de dissabte a la tarda ni de diumenge. També em vaig perdre, per l’horari, la taula d’Educació, que sembla que va estar molt encertada… Sempre ens quedaran els vídeos …

Claudi