Bona pregunta! Sobre la capacitat d’innovar…
Són quarts d’onze del vespre de divendres. Passo per davant de la TV que estan mirant els meus fills adolescents –un programa de títol ‘Brainiac’ emès per una cadena de cable, que tracta sobre pseudo-experimentació científica – i caço, al vol i fora de context, una pregunta que es fa el locutor: ¿Què va ser primer, l’avió de paper o l’avió de veritat?
La meva primera reacció és d’indiferència.. “Quina collonada de pregunta…” dic en to displicent… I penso que no deixa de ser una versió actualitzada d’allò de “què va ser primer, l’ou o la gallina?”.
Però quan ho penso, m’adono que no és una bajanada de pregunta… de fet és una bona pregunta, una molt bona pregunta. Perquè, en els fons, què esta preguntant? Doncs, al meu entendre, es pregunta si l’ésser humà és capaç d’imagianr, de crear, d’inventar coses noves abans que existeixin, en definitiva: d’innovar.
¿El primer que se’ns acut és sempre copiar coses que ja existeixen en el món real? Potser millorant-les, o simplificant-les, o reproduint-les amb algunes millores… Però coses ja vistes, realitats preexistents…
O tenim també – i fins a quin punt la tenim desenvolupada?– la capacitat d’imaginar coses radicalment noves? De crear a partir de models no preexisteixen? Quina facilitat, quina predisposició tenim per crear en paper, o en la nostra imaginació, coses noves, coses que no podem ‘veure’ ni ‘copiar’ de la realitat ‘real’?
No he sentit – i no se si el programa l’ha donada—la resposta a la pregunta… Però penso en el mèrit que devia tenir algú que –si va existir, que estic segur que sí— l’enrome mèrit d’algú que hagués creat un avió de paper abans que els avions reals fossin coneguts… Quin tros d’innovador que devia ser no? Ens en queden d’aquests? I si ens en queden, quin cas els fem?
Claudi