Bloc del Claudi Cervelló

Actualitat - Web - Política - Govern

Antoni M. Badia Margarit

0

Hometage dr badia Dijous passat, 13 de desembre, la Universitat de Barcelona li va retre un homenatge al Dr. Antoni Maria Badia i Margarit (Barcelona, 1920) en el marc incomparable del Paranimf.

El Dr. Badia ha dedicat la seva vida al que ha estat, també, la seva passió: l’estudi de la llengua catalana. Una obra, una tasca i una dedicació que el situen a l’alçada de Coromines i Fabra, com afirmava Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans, en l’acte d’homenatge.

Però a més de la tasca com a eminent filòleg, el Dr. Badia fou el primer rector escollit democràticament, durant dos mandats consecutius. I la seva Universitat li ha retut un merescut homenatge per ambdós aspectes, el científic i l’humà.

com a representat dels estudiants de la Facultat de filologia, jo vaig tenir la sort de ser membre de la Junta de Govern de la UB quan el Dr. Badai era el rector de la Universitat i per tant presidia la Junta. I també vaig ser membre de la mesa del Claustre que va elaborar els estatuts de la UB, una altra ocasió per viure d’a prop la persona del Dr. Badia.

El record més viu que tinc, al cap més de vint anys, d’aquells moments de treball amb el Dr. Badia, i sense que hàgim tornat a coincidir més, és el d’una persona d’una gran humanitat i senzillesa. D’un tracte exquisit, atent a tothom qui volia parlar-hi, d’una gran delicadesa. I alhora, una persona d’una gran catalanitat, honestedat, seriositat i rigor en la feina. I d’un profund sentiment cristià i evangèlic.

Vull dir expressament quelcom que vaig trobar a faltar en l’acte del Paranimf: el tracte del Dr. Badia cap als els estudiants. Ningú va fer-ne cap esment, ni els vicerectors, ni el Director general de recerca… van dir-ne res.

Per tant, vull i puc donar fe que el Dr. Badia era extremadament curós en el tracte i la preocupació envers els estudiants: sempre que hi havia l’ocasió, es preocupava per saber si a tal o tal altre acte s’hi havia convidat als estudiants, si s’havia informat d’una o altra cosa, volia saber què pensàvem… Jo no vaig ser alumne seu, però em consta la seva preocupació pels estudiants, per les generacions futures… Al poema que Carles Miralles li va dedicar, almenys, la preocupació pel futur i els joves sí que hi surten.

Dr. Badia, tot i que no vaig ser alumne seu en el sentit acadèmic. Tanmateix, vostè ha estat un referent i un mestre per a mi. Com li deia el Dr. Joan Veny el dijous passat, he après molt més al seu costat del que vostè pugui creure i imaginar. He dit moltes vegades que probablement allò que més vaig aprendre dels anys d’Universitat no va ser a les aules que ho vaig rebre, sinó en els estaments de participació estudiantil, que és on vaig tenir la fortuna de coneixe’l i tractar-lo a vostè.

I aquesta és una herència que li dec i reconec i mai li podré agrair prou. Vostè va dir-nos que havia plantejat la seva vida intentant seguir humilment persones a qui tenia per mestres. Així he procurat fer-ho jo també amb vostè. Com tots les qui van intervenir a l’acte d’homenatge, jo també li dic, amb tot el sentiment i l’emoció: moltes gràcies Dr. Badia.

Claudi

PS: Si algú ho desitja, pot veure el vídeo de l’acte mitjançant el web de la UB. Us recomano molt especialment l’acuradíssima i docta glossa del Dr. Badia a càrrec del Dr. Joan Veny (minuts 46 al 59) i la lectura interpretada que el Dr. Carles Miralles va fer d’aquest poema escrit per al Dr. Badia (minuts 59 a 1:17): tot una lliçó de poètica i sentit de l’humor. I, finalment, el sincer discurs de cloenda d’Alfredo Perez Rubalcaba, l’actual Ministre de l’Interior (minuts 1: 34 al 1:46,) i el del propi Dr. Badia.

TIC a les administracions públiques

0

Versión en castellano:
Tic en las administraciones públicas

Ja fa uns quants dies que us devia aquest post. Per tant, perdó pel retràs. Espero, en canvi, que l’espera es vegi compensada, ja que m’ha sortit força complert!

A finals d’octubre (24 i 25) vaig tenir l’ocasió d’assistir, a Madrid, a les VII Jornades TIC en la Administración Pública (vegeu Programa), que organitzava per vuitena vegada la consultora IDC. I és que les administracions públiques són –som– el 2n sector comprador del sector TIC (16%) després de la banca (22%).

El format consistia en una vintena de presentacions de comunitats autònomes, ministeris i ajuntaments, ‘esquitxades’ amb presentacions, més o menys comercials, dels patrocinadors (ja sabeu, Telefònica, Adobe, Orange, Vodafone, consultores, empreses de software, etc.). Tot i que el format no m’entusiasma, oferia una bona oportunitat per prendre el pols del tema a nivell estatal.

Resumeixo els aspectes destacats:

Els serveis públics en línia a l’Estat espanyol avancen, però tampoc n’hi ha per tant. Ho diuen la UE i Telefònica. O sigui: la 7ena onada de l’informe de la UE sobre disponibilitat de serveis públics en línia afirma que Espanya ha avançat en l’índex de “sofisticació en línia” i passa del lloc 14 al 9. Una dada que he sentit repetir ben alt i amb un gens dissimulat orgull patriòtic a més d’un representant ministerial.

Tot i reconèixer-ho, el Director d’Administració Pública de Telefònica –poc sospitós, des del meu punt de vista, de manca de patriotisme– ens diu quelcom que a mi ja m’havia cridat l’atenció en llegir l’informe i amb el que amb el que coincideixo plenament.

Potser sí que el tema va bé, però no n’hi ha per llançar coets. Que el que fa avançar és el DNI electrònic i poca cosa més, que tot i ser al novè lloc, Espanya està clarament per darrera dels països avançats de la UE27; que la mitja d’inversió en TIC per càpita és inferior a la mitjana europea (980€ per habitant vs 1390 de mitjana), que no és el que seria d’esperar per a la vuitena economia mundial… Per tant, encara cal fer un gran esforç.

El que no diuen ni el directiu de Telefònica ni, per descomptat, els dels ministeris, és que l’informe de la UE només te en compte les inversions de l’Estat –de fet,les dades les recullen per via Ministerial. Per tant, res del que fan altres nivells de l’administració suma en els rànquings europeus: ves a saber si ‘otro gallo les cantara’ si gosessin ser una mica més oberts de mires!
Llei d’administració electrònica

Oficialment, estme parlant de la Ley 11/2007, de 22 de junio, de acceso electrónico de los ciudadanos a los Servicios Públicos que, com ja deveu saber, es va publicar al BOE al juliol.

Aquesta Llei obliga les administracions públiques—exactament, la Llei compromet a l’Administració General de l’Estat, tot i que, per efecte mimètic, podem suposar que la resta s’hi sumaran– a posar tots els seus tràmits en línia abans del 31.12.2009. A partir d’aquella data, els ciutadà tindrà el dret d’escollir per quin canal –presencial, telefònic o electrònic—vol relacionar-se amb l’Administració.

També contempla que els ciutadans no estaran obligats a portar documentació que ja estigui en poder d’alguna administració (o sigui, ja no es podrà demanar ‘fotocòpia del DNI’ o ‘certificat de família nombrosa’ ni ‘certificat d’estar al corrent dels pagaments a Hisenda’…)

Aquest dos preceptes obliguen, doncs, a una profunda transformació els sistemes interns de les administracions, per connectar-se entre elles i intercanviar informació (el que, en el sector, es coneix amb la paraulota ‘interoperabilitat’).

Els de l’Administració estatal (AGE per als iniciats)ho veuen com una gran oportunitat; les CCAA fan la viu i viu, i els ajuntaments demanen subvencions… Perquè aquí hi ha la trampa: la Llei supedita la data de compliment (31 de desembre de 2009) a “disponibilitats pressupostàries”….

Tot i això, detecto en l’ambient que el tema es percep com una oportunitat de millorar, de simplificar, de transformar l’Administració.. i això ja és un primer èxit d’aquesta Llei.

L’e-factura pren cos. Des del Ministeri d’Hisenda ja s’hi han posat: han publicat una Ordre ministerial al BOE, disposen d’un web <www.facturae.es> (curiosa i/o casual coincidència de les noves tecnologies i de l’antic llatí?) que recull tota la documentació. I, finalment, es declaren disposats i preparats a començar a rebre facturació electrònica dels seus proveïdors.

Mentrestant, els danesos esn expliquen que el pla d’impuls de la facturació electrònica va ser un gran revulsiu a favor de l’adopció de les TIC als seu país. I el fòrum de Davos els va premiar per això. O sigui que ja ho sabem…

Plans i programes. Finalment, em sorprèn agradablement la presentació del representant de la Junta de Andalucía: ens explica el Plan ASI (Andalucía Sociedad de la Información) .

Afirma que si bé es van perdre la revolució industrial, els nostres veïns del sud no estan disposats a deixar passar de llarg la revolució de les TIC. Per tant, han agrupa en un sola conselleria les funcions d’impuls de les TIC i modernització de l’Administració. Que s’han pres seriosament la funció de l’Administració com a impulsora de les TIC. I que tot això es concreta en un ambició i etens Pla — que ha estat aprovat pel Govern andalús– de 360 planes, que abasta des de la modernització de l’Administració fins al software lliure o la implantació de la banda ampla a tot el territori.

I jo que sento una sana enveja!

La resta ja no és tan nova: desenvolupament de portals ciutadans (Burgos), desplegament de banda ampla rural mitjançant wi-fi (Ajuntament d’A Estrada), Interconnexió dels hospitals castellano—manxecs…

La propera cita del sector és a finals de novembre, a Gijón amb motiu del Tecnimap, jornades dedicades a la modernització de l’Administració que convoca i organitza el Ministeri d’Administracions Públiques. Hi dedicaré el següent post.

Claudi