Publicat el 11 de setembre de 2009
11 de setembre: Diada nacional de Catalunya
Malgrat qua a alguns els pesi, i les posi nerviosos, i els desperti els baixos instints, som una nació.
I ara toca demostrar-ho i convèncer a tots aquells que encara no ho estan que Catalunya té dret de decidir el que vol ser.
Al matí, Festa,
I a les 5h de la tarda, a la pL. Urquinaona, manifestació
Comparteix això:
Respon a Núria Cancel·la les respostes
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense classificar per claudi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Per primer cop a la vida he seguit la diada des de TV3 internacional – com que visc a l’estranger m’he d’acontentar amb això; la representació institucional m’ha semblat molt mediocre, que és el que tenim: un president que no se sap les lletres de les cançons catalanes, fora de la primera estrofa d'”els segadors”; un conseller d’interior que no sap si aplaudir, marxar o mirar cap el sostre quan canta la cantant israelí “Noa”… en fi, millor no continuar per aquesta drecera, que caurem en un sot d’aquells ben llotosos!!
Per contra, la representació dels cantants catalans triats per aquesta ocasió m’ha semblat encertadíssima, de molta qualitat (“les corrandes de l’exili” de Silvia Perez-Cruz, per exemple), i la presentació de l’acte per part de M.Carulla, com era d’esperar,sòbria i professional; la Rosa Novell, recitant el poema de Kavafis “Itaca”, molt bé també i especialment adient per una diada com la d’enguany, dos dies abans del referèndum d’Arenys…
Tan gran és la distància entre els nostres polítics i la gent que representen? O és que només m’ho sembla a mí? O és que, en el fons, aquests actes van adreçats solament a 4 lletraferits, 4 exiliats i 4 jubilats avorrits – i els inevitables que van sempre a la recerca del canapè – i la resta del país “passa”??
Per primer cop a la vida he seguit la diada des de TV3 internacional – com que visc a l’estranger m’he d’acontentar amb això; la representació institucional m’ha semblat molt mediocre, que és el que tenim: un president que no se sap les lletres de les cançons catalanes, fora de la primera estrofa d'”els segadors”; un conseller d’interior que no sap si aplaudir, marxar o mirar cap el sostre quan canta la cantant israelí “Noa”… en fi, millor no continuar per aquesta drecera, que caurem en un sot d’aquells ben llotosos!!
Per contra, la representació dels cantants catalans triats per aquesta ocasió m’ha semblat encertadíssima, de molta qualitat (“les corrandes de l’exili” de Silvia Perez-Cruz, per exemple), i la presentació de l’acte per part de M.Carulla, com era d’esperar,sòbria i professional; la Rosa Novell, recitant el poema de Kavafis “Itaca”, molt bé també i especialment adient per una diada com la d’enguany, dos dies abans del referèndum d’Arenys…
Tan gran és la distància entre els nostres polítics i la gent que representen? O és que només m’ho sembla a mí? O és que, en el fons, aquests actes van adreçats solament a 4 lletraferits, 4 exiliats i 4 jubilats avorrits – i els inevitables que van sempre a la recerca del canapè – i la resta del país “passa”??