Cinto

L'Altra Ràdio

9 de febrer de 2005
Sense categoria
0 comentaris

Com serà la televisió al 2015?

Per celebrar els 25 anys L’Altra Ràdio va enregistrar el dimarts 8 de febrer un programa especial a la seu del Consell de l’Audiovisual de Catalunya sobre el tema "Com serà la televisió al 2015?". En el programa que es va emetre el dissabte 12 de febrer, a les 15 hores, hi van participar: Joan Manuel Tresserras, Conseller del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i professor del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona;. Ramon Colom, ex-director general de Televisió Espanyola,  director i presentador del programa Millennium, de Televisió de Catalunya, i director acadèmic del Màster en gestió d’empreses de l’audiovisual de la Universitat Ramon Llull; Toni Esteve, president de la productora Lavínia TV i professor de la Universitat Pompeu Fabra;  Toni Roig, enginyer tècnic de telecomunicacions i llicenciat en comunicació audiovisual i director de la llicenciatura de Comunicació Audiovisual de la Universitat Oberta de Catalunya; i Manuel Arranz, cap de programes de Ràdio 4 i   antic cap de programes de TVE a Catalunya.

El desig final d’aquests professionals per a la televisió del 2015 seria que fos universalment accessible, més plural, més independent, més propera i formativa i que estigués al servei dels ciutadans.

Joan Manuel Tresserras.

"Les cultures globals només podran sobreviure si disposen d’indústries audiovisuals pròpies prou potents.

Ramon Colom

"La televisió tal com s’ha entès fins ara desapareixerà".

Toni Esteve

"No és normal que només un 30% de la televisió que es veu a Catalunya s’emeti des d’aquí.

Toni Roig

"Els equips d’enregistrament, en DVD o disc dur, donen més control sobre el que volem veure. Això tindrà implicacions sobre la publicitat i farà replantejar el finançament de la televisió i de quin és el paper de la publicitat".

Manuel Arranz

"Quan es van crear les televisions privades es va perdre la gran oportunitat que una hagués vingut a Barcelona".

Algunes de les opinions exposades al programa "Com serà la televisió al 2015?" van ser:S’està passant d’una justificació d’autoritats reguladores a partir del caràcter escàs de l’espectre a una justificació en funció del respecte dels drets de les audiències. Una de les claus és introduir la idea de la neutralitat tecnològica. Qualsevol persona en qualsevol moment i des de qualsevol lloc podrà rebre qualsevol contingut a través de qualsevol suport. Això fa més difícil el paper de l’autoritat reguladora i hem d’anar cap a una cultura de la responsabilitat dels continguts que es posen en circulació".

1- Sobre la producció audiovisual

Joan Manuel Tresserras

"Les cultures globals només podran sobreviure si disposen d’indústries audiovisuals pròpies prou potents. S’ha de pressionar a l’Organització Mundial del Comerç perquè, a l’hora d’establir les seves normes de liberalitzacio tingui en compte que la cultura i l’audiovisual no poden ser tractats només com a mercaderia".

"Jo crec que la multiplicació de l’oferta farà anar a cercar programes de costos més baixos. La televisió digital terrestre provocarà una urgència en poder disposar de continguts a baix cost. Això permetrà, per primera vegada, entrar en el mercat televisiu de grups de dimensió realment popular i que, finalment, la televisió, que fins ara havia estat un vehicle d’expressió de la cultura popular, sigui un instrument de creació d’una nova cultura popular".

 

Toni Esteve

"No és normal que només un 30% de la televisió que es veu a Catalunya s’emeti des d’aquí. Jo crec que com a mínim s’hauria d’aspirar a què fos un 50% o un 60%. I ja no dic que fos produïda aquí".

"Moltes vegades el que ha estat un gran avantatge, tenir una televisió pública més moderna que altres, crec que s’ha acabat convertint en un tap per generar una indústria al seu voltant. La solució seria ser punters en aquest moment que canvia el plantejament tecnològic de l’audiovisual. S’està creant a Madrid, a la carretera de Burgos i la Corunya, un gran centre de producció audiovisual per a l’Estat espanyol i Amèrica Llatina, sense tenir en compte la bipolaritat que fa uns anys havia existit entre Barcelona i Madrid".

 

2- Sobre la televisió a l’Estat

Ramon Colom

"La televisió tal com s’ha entès fins ara desapareixerà. Ningú sap com es finançaran els nous serveis de televisió. Entrem en un terreny relliscós".

"Jo penso que la televisió al nostre país canviarà de la mateixa manera que canviarem el sistema polític en els propers anys. La televisió d’avui encara correspon al model del final del franquisme i de començaments de la transició, que és quan es va fer la llei. A Itàlia, el telediari de la RAI 1 es fa des de Milà. Pensar que Televisió Espanyola pogués fer el "Telediario" de la nit des de Catalunya i un altre des d’Andalusia és pura especulació".

Toni Esteve

"Cal canviar els sistemes de producció i pensar com es poden finançar les televisions. Podrem fer televisions d’escala o personals. No hi haurà cap problema en fer-les. El problema és com finançar el nou sistema".

Joan Manuel Tresserras

Quan es va aprovar la llei de la televisió privada, la llei impedia que hi hagués una televisió privada d’àmbit català. A començaments de la tardor, el CAC va comparèixer al Parlament i vam explicar, com a hipòtesi de treball, el fet que es pogués obrir la possibilitat de donar llicències en obert d’abast estatal i que el pluralisme depèn del lloc on s’instal.laven les cadenes. Si es donen més llicències cal pensar que alguna hauria de ser per alguna empresa radicada aquí. I , a més, algunes de les empreses actuals, com Antena 3, que té com a soci de referència Planeta, pot fer l’esforç de portar una part de la producció a Barcelona.

 

Manuel Arranz

"Quan es van crear les televisions privades es va perdre la gran oportunitat que una hagués vingut a Barcelona".

 

3- Sobre la televisió local

Ramon Colom

"Si s’acompleix al cent per cent la previsió del govern, jo crec que no existirà la televisió local perquè se l’obliga a emetre en digital, quan no hi ha aparells, ni descodificadors i algunes de les antenes s’haurien de canviar. En canvi a les grans cadenes estatals se’ls hi permet de seguir emetent en analògic i digital.

Per tant, sembla que el govern espanyol no tingui gaire fe ni gaire estima per les televisions locals. Jo em pregunto si és perquè no hi creuen o si és que hi ha uns interessos de les altres cadenes, que no volen que les televisions locals creixin massa".

Joan Manuel Tresserras

"Hi haurà una redefinició dels mitjans locals que tindran un abast una mica superior a l’actual, coma a mínim comarcal".

 

4- Sobre els continguts

Ramon Colom

"Als Estats Units hi ha una tendència que es diu "adverteintment": els programes de televisió finançats per les grans marques i corporacions. Per exemple: quin és el perfil d’espectadors que busca La Caixa? S’encarreguen uns programes propis, en els quals potser ni sortirà La Caixa, però que estaran finançats per ella. Això implica uns canvis radicals que afecten també als drets dels espectadors".

"Nous gèneres no en sortiran ni en cinema ni en televisió. Estem vivint una etapa d’hibridació, de fusió de gèneres, que donen experiències molt interessants. Jo penso que això continuarà. Seguirem uns quants anys amb programes lligats a la realitat, perquè agraden a l’espectador i, essencialment, són barats. Una de les tendències que hi ha a Europa i que a mi em sembla molt interessant és la de ficció real. Són aquelles pel.lícules que tenen un 60% de ficció i un 40% de realitat i que permeten afrontar històries més populars des d’una perspectiva que mescla la ficció i la realitat".

 

5- Sobre l’audiència

"Hi haurà més oferta, però no més demanada. El consum diari de televisió ve a ser de 4 hores diàries de mitjana per ciutadà. Jo crec que difícilment el superarem. A més estan apareixent nous estris que estan robant temps a la televisió".

Joan Manuel Tresserras

"L’audiència se segmentarà cada vegada més. Hi ha qui fa servir la televisió per distreure’s, qui ho fa per informar-se i qui ho fa per formar-se. Hi haurà usos molt més esmicolats, molt més diferenciats".

Manuel Arranz

"A la que tinguem més canals en el televisor, a banda dels que puguem trobar a Internet, penso que estarà sempre beneficiat aquell que estigui situat als primers nombres del comandament. Hi ha una inèrcia a incorporar les noves televisions al 17, al 18… Crec que aquell que aconsegueixi col.locar-se als primers nombres en la distribució serà el que funcionarà".

Toni Roig

"El repte per saber com serà la televisió d’aquí deu anys és conèixer com és l’audiència. En parlem molt, però, moltes vegades, no acabem de valorar que també fa altres coses".

Toni Esteve

"Estem al final d’una televisió poc sostenible que es fa per ser consumida una vegada. Estem passant d’uns mitjans audiovisuals síncrones, que havies d’estar en aquell moment per veure-ho, a uns audiovisuals asincrònics i, per tant, a la carta que permeten cercar els continguts en el moment que interessa veure’ls".

"La gent busca entreteniment i informació a la televisió d’una manera bastant passiva. Les aplicacions interactives hauran d’entrar pel televisor sense que l’espectador hagi de fer gaire feina. El que es denomina agents intel.ligents, que permeten conèixer els comportaments de l’usuari, són els que hauran de permetre oferir a l’espectador una sèrie d’opcions sense que hagi de fer cap esforç".

 

7- Sobre tecnologia

Toni Esteve

"La tecnologia ens ho permetrà tot, però l’espectador continuarà sent el mateix. Els usos socials de la televisió canvien molt a poc a poc".

"La televisió distribuïda per ADSL o per la banda ampla que permeti el WiMAX (connexió inal.làmbrica a internet d’abast metropolità) permetrà rebre molts canals".

"La barreja entre internet i la televisió permet l’accés a menús que ens suggereixin programes de característiques similars o adequats al nostre perfil".

"En els propers quatre o cinc anys, des del punt de vista de la informació, serà relativament senzill estar en directe des dels llocs. Una càmera fàcilment es convertirà en un element que podrà entra en directe des de qualsevol punt".

"Podrà ser senzilla, mitjançant les webcams, la participació dels espectadors, amb imatge, des de casa".

 

Toni Roig

"La televisió arribarà de moltes maneres: la televisió digital terrestre, els proveïdors de cable i ADSL, el satèl.lit i pels dispositius mòbils amb els protocols de telefonia UMTS o nous estàndards que permetran la recepció mòbil de la televisió".

 "La ubiqüitat de la televisió comportarà nous usos. Internet permetrà produir televisió a col.lectius que d’altra manera no podrien fer-ho".

"Els equips d’enregistrament, en DVD o disc dur, com "Tivo" o "In out TV", cada vegada tenen més capacitat i donen més control sobre el que volem veure i això tindrà implicacions sobre la publicitat i farà replantejar el finançament de la televisió i de quin és el paper de la publicitat".

 

8- Sobre el paper dels consells reguladors

Ramon Colom

"Qualsevol previsió d’intentar defensar els interessos dels telespectadors està condemnat al fracàs sinó comporta una entrada, banyar-se de ple, en el que és la indústria. Qualsevol decisió sobre el sistema audiovisual o el seu finançament tindrà a veure amb la indústria. A més de controlar el sistema de les cadenes televisives implica regular el panorama de la indústria televisiva que fa els continguts. La llibertat dels ciutadans, vindrà no tant per les cadenes sinó per la pluralitat dels continguts que es puguin produir. Els òrgans de regulació, si volen fer bé la seva tasca, han de ser una mescla del CAC actual amb algunes coses del CNC francès(Centre National de la Cinématographie), que és qui regula la indústria".

Joan Manuel Tresserras

"El Consell de l’Audiovisual ha anat guanyant competències. Hi havia un consell assessor i consultiu, l’any 1996. L’any 2000 es crea el CAC com autoritat independent, però encara amb unes competències limitades si fem la comparació amb el Consell Audiovisual de França, que és el model Europeu de referència, i el juny de 2004 es va produir una ampliació molt significativa de competències: durant tot el procés d’adjudicació de llicències el CAC elabora uns informes vinculants que obliguen al govern a no pronunciar-se en sentit diferent al que manifesti el Consell. Jo crec que en els propers anys, amb la llei de l’audiovisual de Catalunya, millorarem en la capacitat d’inspecció i sanció".

"El que segurament d’una manera imminent es produirà és la creació d’un Consell de l’Audiovisual espanyol. Això és rellevant perquè, podrem tenir com interlocutor una autoritat independent que tingui competències plenes sobre els grans mitjans de comunicació espanyols".

"Tenim un sistema català audiovisual. Hi ha el sistema espanyol i, cada vegada més, hi ha mitjans d’abast internacional. Això vol dir que hi ha una dimensió de la regulació que té cada vegada més una naturalesa internacional. Nosaltres hem estat molt actius en la creació de la Plataforma Europea d’Autoritats Reguladores. Estem impulsant la creació d’una xarxa internacional d’autoritats reguladores que actuï fonamentalment en la preservació de la diversitat".

Toni Esteve

6- Sobre la interactivitat

"

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!