Cinto

Enric Frigola

"Penso que la cultura és l’ única forma que tenen els pobles d’avançar d’una manera positiva. La cultura ens pot fer savis, més solidaris, més lliures…"

"Fa dos anys que em vaig integrar al projecte molt engrescador d’intentar consolidar una emissora dedicada específicament al món de la cultura (Catalunya Cultura). No ens n’hem sortit. Ara ja portem una mica més de cinc anys i no hem acabat de trobar aquella fórmula màgica de fer una ràdio cultural ben feta, amb dignitat i rigor, i al mateix temps que molta gent l’escolti. Jo començo a arribar a la conclusió que els professionals no hem acabat de fer-ho bé. En cap cas volem culpar al públic de què no té interès per la cultura. Jo penso sincerament que els professionals de la ràdio no hem trobat aquell llenguatge radiofònic adequat al món de la cultura. No és el mateix fer un programa d’entrevistes a la gent del cinema que fer un programa dedicat al cinema amb uns continguts que sedueixin, engresquin i captin l’atenció dels oïdors. Crec que ens cal una reflexió molt profunda de com ho hem de fer, perquè els programes culturals engresquin a la gent. La part positiva és que l’empresa en la que estic ens permet investigar. Podem assajar fórmules radiofòniques, maneres noves de comunicar-se amb els oients. I això crec que en el moment en el que estem, en el qual no hi ha pressupostos gaire elevats i en el que la ràdio privada està marcada pel mercantilisme més pur, poder dir que encara pots intentar noves fórmules és una gran sort".

"Jo com a creador radiofònic reivindico temps per adaptar-nos a les noves tecnologies. El dia a dia no ens permet tenir gaire temps per investigar com podem anar encaixant els nostres anhels culturals, el nostre petit mestratge radiofònic, que hàgim pogut adquirir amb el pas dels anys, en aquestes noves tecnologies que ens tenen aclaparats".

Pepa Fernàndez

Hem aconseguit molt públic amb un programa llarg que no té els ingredients bàsics que semblen que són necessaris per a un programa d’aquest tipus. Un programa llarg es basa moltes vegades en tertúlies i comentaris polítics, en l’esport, sobretot el futbol…Nosaltres no parlen de política ni de futbol i no tenim cap espai dedicat a la premsa rosa o del cor. En canvi tenim espais dedicats al llenguatge, a la literatura, a la ciència, al debat sobre qüestions de la vida quotidiana: sobre gastronomia, música, ecologia, història de la medicina… Ho dius i sembla un pal de programa. Doncs no. Són quatre hores en les que jo aprenc cada dia moltes coses i amb les que em diverteixo i crec que l’audiència també. És evident que si tu no et diverteixes l’audiència no es pot divertir. I si tu et diverteixes tens possibilitats que l’audiència es pugui divertir. Jo crec que hem enganxat a l’audiència per la banda de les curiositats… Cal anar cap a les coses curioses de la cultura, sense rebaixar el nivell. Jo ara estic fent el programa que vull fer i que m’agrada. Estic encantada que Ràdio Nacional d’Espanya em permeti fer aquest programa. Pilar Sampietro

La informació cultural està canviant molt. El que vivim cada dia els informadors culturals, quan els micròfons es tanquen, és la preocupació dels creadors pel mercantilisme que hi ha al món de la cultura. Si una pel.lícula no és rendible, si una novel.la no es ven, si un disc no es compra… no interessa aquell producte. No perquè no sigui bo, sinó perquè no hi ha hagut un guany econòmic. I això ens ha de preocupar, perquè significa que el que entenem per cultura està canviant. Des de l’àrea de cultura de Ràdio 4 estem defensant que els oïdors llegeixin, escoltin música, vegin una pel.lícula i no importa que no sigui la més vista o que no sigui el llibre més llegit. Que la cultura estigui ara supeditada a elements industrials i de benefici econòmic, a les persones que hi treballem, ens sap molt greu.

Maria Gutierrez

"El sector públic presenta més programació cultural que el sector privat. Però hi ha algunes característiques en les que coincideixen. Observem que és la promoció d’una novetat discogràfica, literària, cinematogràfica, que té al darrere un pla de màrqueting, les que formen part de la majoria dels programes culturals. La presència d’expressions culturals alternatives o que no estan dins dels circuits comercials és escassa".

 Amparo Huertas

"Nosaltres considerem com a programes culturals aquells que parlen de productes que són resultat d’un procés creatiu: un llibre, una cançó, una pel.lícula,etc. Trobem programes de còmics, de cinema….que normalment donen molta informació. I dins d’aquest àmbit també hi hauria els programes musicals que, generalment, només posen música i gairebé no donen informació. Podem parlar de programes culturals i dins d’aquests dels musicals. Si considerem els programes culturals, amb els musicals, les emissores generalistes de Catalunya poden arribar a tenir fins a un 20% de la seva programació. Però si traiem la música la programació cultural seria d’un 5% com a molt".

  Valentí Gómez

"La ràdio facilita el somni. És d’alguna manera el complement al mite de la caverna de Plató. Hom pot imaginar. Per això la ràdio és tan potent".

"En tot el món de la ràdio hi haurà una revolució extraordinària, amb les noves tecnologies: la revolució cibernètica. El món en què estem vivint encarà està en la revolució industrial. Els continguts de la ràdio han d’informar i formar, educar i entretenir. Les noves tecnologies han de despertar la curiositat han de desvetllar el coneixement, perquè per la llei de l’entropia, si el món segueix basant-se en els diners, això s’ensorra ".