Cinto

Felicitats a Ràdio Arenys i al conjunt d’Emissores Municipals de Catalunya no només pels 25 anys, sinó, especialment, pel seu magnífic present, amb aquests nous estudis del Calisay, per la dotzena de professionals que hi treballen i pel centenar de persones que hi col.laboren. Aquesta vitalitat albira un futur ple de vida i de bona ràdio.

Com s’ha dit moltes vegades les emissores municipals de Catalunya han apropat la ràdio a les persones. I el més important: han apropat les persones a la ràdio i els hi ha permès fer els seus espais o els seus programes i, per tant, comunicar-se amb els seus veïns i veïnes. Això ha contribuït a la socialització del mitjà i ha canviat el panorama radiofònic.

I pel que fa als professionals. Les emissores municipals, des dels anys vuitanta ençà, certament, han donat les primeres oportunitats a molts estudiants de periodisme, de comunicació o d’enginyeries relacionades amb l’audiovisual que després han pogut fer el salt a mitjans públics o privats d’abast nacional o bé han pogut seguir treballant als mitjans de comunicació local.

Aquests dos aspectes són molt positius i Ràdio Arenys n’és un bon exemple. Com també ho és el fet que, el setembre de 1979, a Catalunya hi hagués una emissora municipal, Ràdio Arenys; que cinc anys després ja n’hi hagués cent i que avui n’hi hagi més de dues-centes.

Una altra qüestió que crec que també va ser molt positiva és que en constituir-se, a l’any 1980, l’Associació d’Emissores Municipals de Catalunya, l’EMUC, en formaven part emissores de municipis governats per partits polítics diversos o per grups independents. L’EMUC aplegava a totes les emissores. Aquesta unitat va donar una gran força inicial al moviment i a les seves reivindicacions, com per exemple la de legalització de les emissores municipals, aconseguida onze anys després.

Donat que L’Altra Ràdio és un dels programes més veterans de Ràdio 4, podem fer una mica de memòria i recordar també que, a mitjans dels vuitanta, Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya va signar un acord de col.laboració amb l’EMUC que, entre altres coses, permetia a les emissores municipals connectar amb la seva programació.

I el nostre programa durant cinc anys va mantenir una estreta relació amb l’EMUC, la Isabel Roig, una arenyenca que coneixeu tots prou bé, en Josep Jiménez, en Ramon Mateu i en Ricard Laoz van portar regularment la informació de tot el que passava al moviment d’emissores municipals entre 1989 i 1993. I a més, una seixantena d’emissores municipals ens van fer espais presentant la seva programació i repassant la seva història. Aquesta relació mai l’hem abandonat. I a la nostra vint-i-cinquena temporada a Ràdio 4, l’Altra Ràdio, segueix informant de les novetats que es produeixen a les emissores municipals de Catalunya i tenim la satisfacció de seguir-hi mantenint una excel.lent relació. En el cas de Ràdio Arenys han participat en diverses ocasions al programa l’Oriol Ferran, actual Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, en Lluís Danès o en Toni Sintas. I fins i tot hem fet algun programa especial des dels antics estudis de la Plaça del Mercat tot escoltant les campanes de l’església.

Per això avui tot l’equip del programa està molt content de poder participar en aquest acte. Un equip en el qual hi ha un parell dels fundadors de Ràdio Arenys: en Toni Esteve, que des de fa uns cinc anys ens explica coses relacionades amb internet i la interactivitat als audiovisuals i en Manel Sorribas, que és la persona que cada mes ens porta les notícies de la ràdio local a Catalunya i que va ser un dels creadors del programa. A més, tant en Toni Esteve com en Manel Sorribas van formar part de Ràdio 4 des dels primers anys.

I quatre desitjos finals.

Que les emissores municipals, agrupades des de 1994, en nous organismes de comunicació local, conservin aquell esperit unitari tan positiu dels primers quinze anys. Com diu el seu nom les emissores municipals són dels municipis, no dels governs municipals, que van canviant.

Que els ajuntaments segueixin destinant els diners necessaris per mantenir i renovar les seves emissores municipals i que no les abandonin en favor de les televisions locals municipals. Els nous estudis de Ràdio Arenys són un bon exemple a seguir per altres ajuntaments. És interessant adonar-se de la diferència considerable que hi havia, fa vint-i-cinc anys, entre els equips de Ràdio Arenys, al pis d’en Quico Bertran, i els estudis de Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya. Des de fa deu anys, amb la digitalització dels estudis,

les eines per fer programes són les mateixes.

Com he dit abans les emissores municipals han donat moltes primeres

oportunitats a joves que volien treballar a la ràdio. Les noves eines informàtiques aplicades a la producció i l’emissió radiofònica permeten automatitzar les emissores i que funcionin sense ningú. En alguns moments això és positiu i simplifica les coses, però per altra banda pot tancar les portes a moltes persones que voldrien fer programes i com l’emissora va sola, normalment posant música, ja no fan falta. Espero que les emissores municipals sàpiguen mesurar bé l’automatització i segueixin apostant per oferir informació local i molts programes de tots els gèneres, fins i tot el serial com el que veu fer a Ràdio Arenys que es deia "Qui és l’última".

I el quart desig. Catalunya el novembre celebrarà els 80 anys de Ràdio Barcelona la primera emissora de l’Estat i avui celebrem els 25 anys de Ràdio Arenys, la primera emissora municipal.

Des de 1985, el programa "L’Altra Ràdio", de Ràdio 4, proposa la creació del Museu de la Ràdio a Catalunya. El Segon Congrés de la Ràdio, celebrat el gener del 2003 a Barcelona, acabava les seves 16 conclusions amb aquest punt:

"El Congrés de la ràdio catalana creu necessari la creació d’un Museu de la Ràdio a Catalunya, independent o com a part d’un Museu de l’Audiovisual. El museu hauria de recollir l’evolució tecnològica del mitjà, els enregistraments sonors dels programes, els perfils biogràfics dels seus professionals i una visió àmplia del seu impacte a la societat. Hauria de ser un museu interactiu que permetés als seus visitants experimentar de prop amb la ràdio.

Tan de bo que ben aviat Catalunya pugui tenir un museu dedicat a la ràdio, la televisió i les comunicacions en general. Avui la cultura audiovisual és una part de la cultura general. I un museu d’aquesta mena serviria perquè tota la societat pogués ser més culta en aquest camp.

I si algun dia a Catalunya tenim el museu de la ràdio o de l’audiovisual en alguna sala segur que s’explicarà i es podrà escoltar el naixement de Ràdio Arenys, l’any 1979, que va suposar l’inici de les emissores municipals de Catalunya.

Felicitats a tots els qui l’heu fet possible i molt bona ràdio.