Rodamón

Llibertat, justícia, solidaritat

5 de febrer de 2021
0 comentaris

Toni Roig, amb l’Escoltisme i el Guiatge de Mallorca (2)

Enguany, quan en Toni Roig Roig acaba la seva estada entre nosaltres, fa 54 anys que vaig iniciar-me, amb ell de rector, com a consiliari escolta de l’Agrupament Verge de Lluc, adscrit a la parròquia de l’Encarnació de Ciutat.

Aleshores només som diaca, a punt de ser ordenat capellà. Tenc oportunitat de veure ben de prop la feinada feta entre l’any 1963 i 1967 en aquella parròquia jove, per part de qui s’hi exerceix com a ecònom, mossèn Antoni Roig Roig, i dels seus col·laboradors: Bartomeu Suau, Guillem Miralles, etc.

La parròquia de l’Encarnació es crea l’any 1960, però no n’obté radicació pròpia fins a l’any 1962, quan en nomenen ecònom mossèn Antoni Roig Roig, qui celebra la seva primera missa parroquial a l’oratori del Col·legi de sant Rafel.

L’any següent, el 1963, després que el bisbat de Mallorca adquireix la sala «Olympia» per a ubicar-hi el temple, habiliten provisionalment aquell local per als serveis parroquials i religiosos.

La primera Unitat d’Escoltisme a l’Encarnació improvisa el seu lloc de reunions a les dependències de l’escenari per als espectacles d’estiu, que roman situat al pati posterior de la sala de ball.

Consta d’una quinzena de membres, joves i al·lots com Josep Triay, Joan Blanch, Bernat Homar Estelrich, Pere Bosch Lladó, Ildefonso i Paco Simó Rosselló, Bernat Pomar Plomer, Víctor Cuadrado Lladó, etc.

Vull remarcar que, amb això, en Toni Roig contribueix activament a fer que la tasca educadora de l’Escoltisme i el Guiatge de Mallorca s’iniciï a l’Encarnació tot d’una que neix la parròquia, l’any 1963. Fins i tot ja n’hi ha, d’Escoltisme, tres anys abans de la benedicció i col·locació de la primera pedra del temple parroquial, realitzada amb una missa a la plaça Fleming, celebrada pel bisbe de Mallorca Mons. Rafael Álvarez Lara el 6 de juny de 1966.

Antoni Roig, que no se’n pot ocupar de manera directa, facilita i fa possible l’estada d’aquell grapat de joves a les instal·lacions parroquials primerenques i n’assumeix com a propi algun dels aspectes característics d’un consiliari escolta, des del primer moment. De consiliaris escoltes mallorquins n’hi arriba a haver més d’un centenar, en tota la diòcesi.

L’any 1964, pel mes de setembre, és nomenat Bartomeu Suau Mayol vicari de la parròquia. L’interès per l’Escoltisme que manté viu aquell capellà jove l’engresca a fer-hi suport decisiu. Fins al punt que pel mes de gener de 1965, Jaume Muntaner Sampol i Pere Bosch Lladó agrupen els més petits en un «estol de llobatons»; mentre que en Bernat Homar disposa de gent adequada per organitzar una «secció» i tots dos grups es posen en marxa amb forces i il·lusions renovades.

N’hi decideixen el nom genèric de «Agrupament Jaume I», per a les unitats escoltes de la parròquia de l’Encarnació, amb el fulard propi. A la promesa escolta que fan a Orient, l’ecònom Antoni Roig hi participa activament i hi celebra la missa.

Dos anys després, el 23 de gener de 1965, hi comencen les al·lotes, amb la constitució de l’Agrupament Verge de Lluc. Hi intervenen na Margalida Tomàs Vidal, na Neus Pujol Maura, na Joana M. Castelló Orvay, na Germana Ripoll Totxo, na Maria Ferret Espanyol. N’estructuren un «esplet» de tres «garbes».

Aquell mateix any, Josep M. Magrinyà i Brull és nomenat cap de l’Agrupament Jaume I, pel comissari general de l’Escoltisme, Eladi Homs Zimmer; mentre que Paquita Bosch i Capó, esposa d’en Josep M. Magrinyà, és nomenada cap de l’Agrupament Verge de Lluc, per la comissària general del Guiatge de Mallorca, Maria Ferret i Espanyol.

Amb el suport de mossèn Antoni Roig, els dos agrupaments escoltes van creixent a la parròquia de l’Encarnació: Tonina Canyellas Colom, que hi ingressa per organitzar un «aplec de daines», arriba a ser cap de totes les unitats, cap de ruta, i animadora de les unitats coeducatives de «busquerets», les primeres a Mallorca.

Els membres de totes les unitats, que componen els dos agrupaments escoltes parroquials de l’Encarnació, l’any 1968 ja sobrepassen llargament el nombre de 200 participants. Gràcies a la dedicació intensa dels caps d’agrupament que hi col·laboren de manera decisiva, oferint-hi locals de ca seva per a les reunions i trobades: Josep M. Magrinyà i Brull, juntament amb la seva esposa Paquita Bosch i Capó.

L’any 1971 queden enllestides les obres de construcció dels locals escoltes definitius. Es construeixen damunt dels 300 m2 del terrat, proporcionats per l’ecònom Antoni Roig. Són construïts gràcies als donatius aportats íntegrament pels pares i mares d’escoltes i guies dels dos agrupaments parroquials, amb una despesa total considerable: 254.752 ptes.

El fet d’implantar-se aquests dos agrupaments escoltes els anys immediats al Concili Vaticà II, sens dubte, marca profundament la vida d’un moviment educatiu juvenil com aquell. Lligat a la diòcesi mallorquina, roman sempre molt actiu, tot i les traves imposades per la dictadura del general Franco, a les quals la parròquia conduïda per Antoni Roig sap i aconsegueix enfrontar-se de manera molt singular.

(NOTA: Moltes de les dades indicades en aquest escrit són extretes del llibre de 100 pàgines «Naixement i presència d’una parròquia. L’Encarnació 1962-1996», editat a Ciutat de Mallorca, P.M. 1.290-1996)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!