Rodamón

Llibertat, justícia, solidaritat

21 de febrer de 2021
0 comentaris

Plataforma Pensionista de les Illes Balears i Pitiüses amb grups parlamentaris d’ERC a les Corts generals (04)

Segona intervenció de Pep Juárez

Pep Juárez, portaveu de la Plataforma de Mallorca en Defensa del Sistema Públic de les Pensions, comença la seva intervenció agraint al diputat d’Esquerra Republicana Jordi Salvador les seves paraules. Reconeix que, efectivament, la plataforma illenca i el grup parlamentari al Congrés estan en el mateix bàndol. Per això mateix, considera recomanable i de sentit comú mirar en quins espais es pot establir una col·laboració, sobretot en aquest moment. Creu que és especialment important tenir una força com la d’Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats i al Senat, a les institucions espanyoles, defensant allò que se’n diu la caixa comuna, com un element de cohesió social.

Vol fer-hi algunes acotacions.

Diu que és cert que el moviment pensionista ha tengut una importància cabdal, sobretot fins a la darrera gran mobilització del 16 d’octubre de l’any 2019. Més enllà de si l’avantguarda estava segurament al País Basc, varen ser tots els territoris de l’estat que es varen mobilitzar. Tot plegat venia de la mà que aquell mateix any tant Esquerra Republicana com Unides Podem havien rebutjat el Pacte de Toledo que, en aquell moment, havia caigut per avall almanco momentàniament.

També diu que és ver que el moviment pensionista ha sortit, entre d’altres raons, perquè els sindicats majoritaris no han complit la seva labor. Varen firmar la reforma de l’any 2011 que allargava l’edat de jubilació als 67 anys; allargava el període de còmput fins als 25 anys; i empobria les pensions de manera molt seriosa. A partir d’aquí, els dirigents d’aquests sindicats, no les bases, varen entrar a formar part del bloc accionarial de les gestores de fons privats.

Naixement del moviment pensionista

Reconeix que dins el moment pensionista hi ha una contradicció: una part dels representants sindicals no només no juguen a favor dels pensionistes, sinó que s’han posat a favor d’uns altres interessos. D’aquí neix el moviment pensionista. Neix fora de la tutela d’aquests sindicats que vénen de la transició, amb unes actuacions que no acaben d’encaixar dins les aspiracions pensionistes.

Naixement del Pacte de Toledo

Quant al Pacte de Toledo que va néixer l’any 1995, creu recordar que a proposta de Convergència i Unió, apareix en aquell moment de govern en minoria de Felipe González. Ha tengut una trajectòria que el porta a ser més un lobby de pressió a favor dels interessos privats que no un ens que digui alguna cosa.

Quan s’han retallat les pensions, el Pacte de Toledo ni ha piulat, sinó tot el contrari, s’ha anat aprofitant d’aquest punt, en què les pensions eren ruïnoses, per promoure el que hi ha darrere de tot això, els interessos de les grans financeres, dels bancs i de les asseguradores.

La recomanació núm. 16 de Pacte de Toledo

Josep Juárez esmenta que, a l’actualitat, al Pacte de Toledo, al bloc dels interessos de les entitats financeres, hi ha una recomanació, la número 16, que és la part de la privatització: la promoció de plans privats d’empresa. És una part molt important. Perquè aquí sí que tenen interessos els dirigents dels sindicats que volen que això tiri endavant. Tendran dins la seva potestat la signatura dels convenis col·lectius que incloguin aquestes clàusules. Segurament després seran ells els primers aspirants a gestionar-les.

Què cal fer?

En aquest moment, allò que cal fer, tant el moviment pensionista des del carrer, des de les xarxes, des de tot allò que pugui moure, com els càrrecs públics dins les institucions, és tirar del mateix costat de la corda. La corda té uns interessos. L’únic que cal fer és anar consolidant el moviment pensionista i que les forces polítiques que defensen els interessos pensionistes, concretem quines coses, quin és el nostre grau de col·laboració.

Considera el portaveu de la Plataforma de Mallorca que, al moment que hi hagi moviments al Congrés dels Diputats, o a les comissions parlamentàries, per posar lletra a unes recomanacions que efectivament rebutjam, és en aquest moment que hem de sentir una veu unànime. Que sigui la mateixa veu, la que tenguin els càrrec públics dins el Parlament i la que tengui el moviment pensionista al carrer i a les xarxes.

Des de l’autonomia de les plataformes pensionistes, des del posicionament de la societat i, sobretot, amb un discurs que trenqui la barrera i la tanca inter-generacional, el discurs més important del moviment pensionista és precisament el mateix que ha assenyalat el diputat: «Las pensiones no son cuestiones de viejos». És sobretot una qüestió de la gent que encara té molt enlaire poder assolir una pensió pública.

La concreció de feines a fer conjuntament

En aquest sentit, Josep Juárez demana de concretar aquest projecte dins la societat. Apunta que cal traure a la llum pública tot el que volen amagar. Sabent que ho volen barrejar amb altres qüestions com la llei d’educació, el debat sobre les pensions ha de sortir a la llum pública, perquè és el dret que té la ciutadania a la partida social més important amb diferència.

Una qüestió molt puntual abans d’acabar

Exposa Pep Juárez que el proper 1 de març hi ha una convocatòria unitària de tot el moviment pensionista al voltant d’un lema: el pacte de Toledo agreuja la bretxa de gènere.

En aquest sentit, proposa que, des dels dos grups parlamentaris d’Esquerra Republicana, al Congrés i al Senat, facin tot quant puguin per  moure l’ambient en aquest sentit, i que se solidaritzin amb el moviment pensionista.

Es tracta d’una jornada que considera molt important, per posar en evidència una realitat: que el pacte de Toledo, a part de tot allò que s’ha dit, no només no soluciona la bretxa de gènere – que està calculada en un 37% menys que cobren les dones pensionistes i les dones grans respecte dels homes -, sinó que, a més a més, les hi augmenta. En la mesura en què n’augmenta la dificultat per les condicions noves que introdueix a l’hora d’assolir una pensió pública digna.

Tenim una cita dia 1 de març, conclou Pep Juárez.

Està d’acord que s’ha d’ establir un mecanisme de coordinació, per anar treballant els punts en comú que tenim i que siguin interessants per a les dues parts.

Acaba aquesta intervenció seva, reconeixent que aquí tenim molta feina a fer conjuntament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!