Rodamón

Llibertat, justícia, solidaritat

1 de maig de 2022
1 comentari

La poeta basca MIREN AGUR MEABE, a Mallorca

La meva presentació de MIREN AGUR MEABE, a Can Alcover (Palma)

Fa pocs dies, el bon amic navarrès Nicolás Ibarra, em va convidar a presentar avui, aquí, a Ciutat, l’autora d’aquest llibre, Miren Agur Meabe. Ho havia de fer en cinc minuts i en català… Bé. Vaig acceptar-ho de molt bon grat.

Em permetreu, emperò que abans, amb unes certes dosis de falta d’ignorància de part meva, primer de tot, vulgui atrevir-me a dir-li, a ella preferentment, i ja veurem com me’n sortiré:

«Atsegin handiz aurkezten dizuet Miren Agur Meabe euskal idazle sarituaren  «Nola Gorde Errautxa Kolkoan» liburu hau, Palmako Joan Alcover Kultur Etxean isan baita gaur, Euskal Etxea Artea (Centre Basc de Mallorca) eta Obra Cultural Balear elkarteek gonbidatuta.»

Ja me n’he arribat a sortir… Uf!

Em plau moltíssim de presentar-vos aquest llibre de poemes, publicat en basc a Zarautz el passat 2020 «NOLA GORDE ERRAUTSA KOLKOAN», de na Miren Agur Meabe. Avui s’ha volgut fer present en aquest Casal de Cultura Joan Alcover, convidada per Euskal Etxea Artea (el Centre Basc de Mallorca) i per l’Obra Cultural Balear, per presentar-lo aquí a Palma.

Es tracta d’un llibre que fa un any va obtenir el primer Premi Nacional de Poesia 2021, a l’estat espanyol. Era la primera vegada en la història que Espanya atorgava aquest guardó a una obra escrita en euskera, i no en castellà: «NOLA GORDE ERRAUTSA KOLKOAN».

Amb un exercici i una pràctica excel·lent d’auto-traducció, fou la mateixa autora basca, la que va traduir-la al castellà el mes de juliol de l’any passat amb el títol “Cómo guardar ceniza en el pecho”.

Vos he de dir que hores d’ara, quan disposam d’eines tan útils com el traductor automàtic, he vist que, en un llenguatge no tan col·loquial i més culte m’hi ha reproduït la frase «Nola gorde errautsa bularreán»… (No sé ben bé ella què en deu pensar, d’això que acab de dir ara!)

El fet és que es tracta de tot un poemari que ocupa més de dues-centes pàgines. Com diuen a la contraportada, «escomet de manera accelerada la somatització dels sentiments, ferides fetes veu, missatges capaços de cedir la paraula al dolor, ironitzant sobre malestars propis i del món».

Algun crític seu, que qualifica aquest poemari de pertorbador, el situa emparat en una escriptura introspectiva que reflecteix la realitat dura.

Un altre en diu, de Miren, que es tracta d’una dona que sap despullar-se admirablement en els seus poemes, creant poesia que diu moltes coses.

A mi, com a antic regidor a l’Ajuntament de Palma, conseller de Cultura al Govern de Mallorca i diputat al Parlament de les Illes Balears, em fa molta d’il·lusió col·laborar-hi, en aquesta iniciativa cultural literària que promou i organitza avui aquí Euskal Etxeá Arteá (el Centre Basc de Mallorca) i l’Obra Cultural Balear.

Sortosament per a mi, ahir mateix vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació d’un altre llibre seu, de Miren Agur Meabe, a la Llibreria Lluna, situada al meu barri del Camp Rodó, com aquell qui diu a quatre passes de ca meva.

Això m’ha permès d’obtenir dades més clares encara, sobre aquesta poeta basca i el seu llibre de poemes, tan merescudament guardonat a l’estat espanyol.

Vaig gaudir d’escoltar-la durant la presentació d’un altre llibre seu «El codi de la pell» (traduït al català en versió de Maria Josep Escrivà).

Sabem que Mirén Agúr Meabé va néixer a Lekeitió l’any 1962. Els qui, des de Mallorca estant, vàrem estudiar Geografia universal, a la dècada dels anys 50 del segle passat, ens pertocaria de saber que Lekeitio és un municipi de la província de Biscaia, al País Basc, que pertany a la comarca de Lea-Artibai. A l’actualitat deu comptar amb més de 7.000 habitants.

Ahir vaig poder constatar, també, que és una poeta força convidada i molt present, dins la ment i el cor d’assistents a tertúlies literàries mallorquines. Hi valoren molt positivament que ella parli des de la pell, des de les entranyes d’una dona, des d’una fisiologia femenina, que esmenta gairebé sempre a cada pàgina dels seus llibres. Es mostra com una exploradora veritable del significat de les paraules.

M’encantà veure-la agraïda i emocionada davant la invitació i davant l’afecte de persones tertulianes que des de fa anys n’assaboreixen poemes i escrits seus.

Uns escrits que es basen, segons ens digué, en allò que ella denomina «el jo plural», barrejat dins «la memòria ‘falsa’», fruit d’una espècie de contracte simbòlic amb una mitja dotzena de drets i d’obligacions: per a ella escriure és esser, transformar-se, resistir, construir, sumar, promoure o impulsar…

Na Míren porta una trajectòria literària llarga i força reconeguda.
Té poemaris que han rebut el «Premi de la Crítica», els anys 2001 i 2011.
Ha obtengut el «Premi Euskadi de Literatura Juvenil», en tres ocasions.
Un àlbum infantil de prosa i poesia seu apareix inclòs a la Llista d’Honor de la selecció biennal de l’IBBY de l’any 2012 (International Board on Books for Young People).
Miren compta amb una novel·la traduïda a diverses llengües, i premiada dues vegades l’any 2014.
Cinc anys després, l’any 2019, publica un extens volum de relats.
Finalment, em crida l’atenció que ha traduït del francès a l’euskera el poemari d’una iraniana, i també la narració d’una tutsi (curiosament, no he arribat a esbrinar ben bé si és tractava originàriament del francès o del kinyarwanda)…

Tot això, entre moltíssimes d’altres obres seves.

Amb el meu desig, gran i profund, de veure’n publicat aquest llibre de poemes, també en català, em plau moltíssim de presentar-vos l’autora de «NOLA GORDE ERRAUTSA KOLKOAN», na Miren Agur Meabe, traduït per ella mateixa al castellà.

Li volem agrair profundament que avui s’hagi volgut fer present en aquest Casal de Cultura Joan Alcover, convidada per Euskal Etxeá Arteá (el Centre Basc de Mallorca) i per l’Obra Cultural Balear.

Moltes gràcies, Miren! I moltes gràcies a tots vosaltres, per la vostra assistència i per la vostra presència atenta en aquest acte.

Amb tots vosaltres, l’escriptora i poeta del País Basc, l’admirada i admirable Míren Águr Meábe.

Cecili Buele i Ramis,
activista jubilat, rodamón infatigable
Dissabte, 30 d’abril de 2022

  1. Una trobada amb Miren Agur Meabe, orfebre del llenguatge, escriptora potent, que texeix al banc del temps, transformadora. Amb l’art de fer universal allò local, col·lectiu allò intim , transferible allò intrannsferible. Seguim la seva poesia des del 2016 . Un plaer

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!