Rodamón

Quan el bon amic navarrès, establert a Mallorca des de fa dècades, em proposa de presentar aquest llibre de la lingüista i activista mexicana Yásnaya Elena Aguilar Gil (Yas, per a les amistats!), sobre «la diversitats lingüística», no m’hi puc negar de cap de les maneres.

Tot i que, de cop sec, em sorprèn una proposta com aquesta, en tractar-se d’un llibre i d’una autora mexicana que no han estat mai al meu abast. Ho desconec per complet. I només dispòs del darrer cap de setmana del mes d’abril per preparar-m’hi.

El fet és, emperò, que a través d’internet, avui dia podem informar-nos més o manco detalladament sobre gairebé tot.

Així ho faig. M’hi pos tot d’una. En contacte per via whatsapp amb amistats meves mexicanes de temps enrere, m’assabent que es tracta d’un llibre singularment rellevant dins l’àmbit de la defensa de les llengües indígenes arreu del món.

Entrant dins xarxes socials, m’és possible accedir a comentaris mexicans sobre aquest llibre de Yásnaya E. Aguilar Gil. Prov de cercar fòrums de lectura, llibreries en línia o xarxes de la intercomunicació diverses que mantenen actives comunitats de gent lectora. Mir de cercar en blogs o pàgines web sobre literatura mexicana o sobre temes de diversitat lingüística. Arrib a llegir opinions i comentaris d’altra gent, que coneixen molt més i molt millor que jo com ha estat rebuda aquesta publicació en aquell país d’Amèrica Central, com també a la resta d’aquest món nostre.

Com a mallorquí que he tengut la gran sort de compartir durant alguns anys seguits una part de la meva vida enmig de poblacions africanes residents a territoris amb llengua pròpia, com és ara el kirundi: llengua ofegada pel francès, que s’hi esdevé la llengua oficial; o amb poblacions andines també a territoris amb llengua pròpia, com el quítxua o l’aimara, ofegades igualment pel castellà que s’hi ha esdevengut la llengua oficial…

Quant i més, com aquí, als Països Catalans, amb una única llengua pròpia, com és ara la catalana, ofegada cada cop més intensament des de fa segles, també per la llengua castellana, em sent molt orgullós, content i satisfet de rebre l’encàrrec de presentar aquí, a Ciutat, una dona mexicana com aquesta, gran defensora de les llengües indígenes minoritzades arreu del món, que es troben en perill lamentable d’extinció.

«Les nostres llengües continuen discriminades dins el sistema educatiu, dins el sistema judicial i dins el sistema de salut. Les nostres llengües no moren soles; a les nostres llengües, les maten!», acostuma a dir pertot arreu allà on va.

Si ho sabré jo, que a la dècada dels anys 90 del segle passat intervenc en ocasions diverses, com a diputat autonòmic, davant del Congrés dels Diputats a Madrid, i al mateix Parlament Europeu, defensant-hi l’ús de la llengua catalana com a «requisit» per accedir a l’Administració de Justícia espanyola als territoris de parla catalana! Assumpte que encara ara, més de vint anys després, duu moltíssima de coa i no ha quedat resolt de cap de les maneres!

He d’agrair ben molt al Centre Basc Arteà – Euskal Etxea Artea – que m’hi ha convidat. Eskerrik asko gonbidatzeagatik! Com també a la Llibreria Lluna que me n’ha facilitat l’exemplar del llibre i aquest espai encisador on gaudir-hi presències i converses.

Amb tot quant he pogut arreplegar, per ací i per allà, he arribat a destriar que la desaparició de la diversitat lingüística és una de les preocupacions majors de Yásnaya, un fenomen que, segons ella, té molt a veure amb la conformació dels Estats.

M’agrada la distinció que fa entre «les llengües ‘de’ l’Estat i les llengües ‘a pesar de’ l’Estat».

Massa sovint passam per alt que l’Estat espanyol és un estat europeu que compta amb una gran diversitat lingüística. Per poc esment que hi parem, veurem que el conjunt de les llengües que s’hi parlen actualment constitueix un patrimoni etnolingüístic i cultural de valor immens. Tot i la manca de reconeixement i de respecte que es mereix, i que no arriba a rebre gairebé mai enlloc.

Sabem prou bé que la llengua oficial i majoritària a l’Estat espanyol és el castellà, i que unes altres quatre llengües (català/valencià, gallec, èuscar i occità) gaudeixen de l’estatus d’«oficials juntament amb el castellà» en sis de les 17 comunitats autònomes; i que unes altres dues (l’asturlleonès i l’aragonès), tot i que no són oficials, queden protegides d’alguna manera en tres comunitats autònomes.

Amb això, podem dir, idò, que més de la meitat de les 17 comunitats autònomes espanyoles NO són monolingües! NO parlen castellà només! Quasi res!

M’agrada molt aquest llibre de Yásnaya E. Aguilar “Ää: Manifiestos sobre la diversidad lingüística”. Veig que és una obra que encoratja la reflexió crítica i convida les societats a prendre consciència del valor de la diversitat lingüística, és a dir, la varietat de llengües que existeixen al món.

L’autora, com a bona activista mexicana, defensa la importància de preservar i protegir les llengües minoritzades, especialment les indígenes, que s’estan perdent i van desapareixent a ritme alarmant.

Aguilar presenta diverses reflexions i manifestos sobre la diversitat lingüística i la seva defensa; alhora que proposa diferents estratègies per a promoure la seva conservació i revitalització.

Es tracta d’una escriptora i activista mexicana que escriu en castellà: és la seva llengua materna i la llengua oficial de Mèxic. No obstant, Aguilar esdevé defensora aferrissada dels drets de les llengües indígenes del país, i sovint participa en campanyes per a la seva protecció i promoció.

Si no m’he errat de comptes, Aguilar pertany a la comunitat indígena nahuatlaca, una de les nombroses ètnies que habiten Mèxic i que tenen la seva pròpia llengua i cultura. Concretament la variant de Mixe de Coatlán, parlada per la comunitat mixe a l’estat d’Oaxaca, Mèxic, anomenada «ayuujk».

He tengut molt d’interès a aconseguir de traduir a la llengua MIXE, la que em sembla que deu ser la seva, aquesta expressió catalana molt breu de salutació: «Benvinguda sies a l’illa de Mallorca, amb el català com única llengua pròpia, tu qui ets una gran defensora de les llengües indígenes mexicanes!»

“Wāyi ep badun tööwà’ ka’mo lē jta̱’ Mal Naluka̱, kēja̱ gān-ké̱n yēē mēēni̱’ ne le k’akiə̱ nä’ näwütjə̱̱̱ ku ca̱’a̱na̱ ta̱j jaa lu’una̱ jën bia”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!