Rodamón

A través de VilaWeb, m’arriba avui la notícia de la mort de l‘escriptora, metgessa i activista feminista egípcia Nawal al-Sa’dawi, a l’edat de vuitanta-nou anys.

Tenc la gran sort de coincidir amb ella al primer Fòrum Social de la Mediterrània celebrat a Barcelona els dies 16-19 de juny de 2005, quan ella comptava amb 73 anys.

Setze anys després, en mantenc molt viu el record, d’aquella dona extraordinària, excepcional, singularment rellevant en un ambient que arreplegava tantíssima de gent.

El primer Fòrum Social de la Mediterrània (FSMed)

Aquell primer Fòrum Social de la Mediterrània se celebrava als palaus núm. 1 i núm. 4 de la Fira Barcelona, -situada a la plaça d’Espanya i a l’avinguda Reina Maria Cristina que puja cap a Montjuïc-, arreplegava més de 5.000 dones i homes de gairebé tots els països que voregen la Mar Mediterrània, (d’altres indrets del món, també, pel que feia a ponents, col·laboradors, voluntaris, informadors…).

Hi podíem veure gent que provenia de països com Albània, Algèria, Balcans, Bòsnia, Croàcia, Egipte, Espanya, França, Grècia, Irac, Israel, Itàlia, Jordània, Kurdistan, Líban, Líbia, Marroc, Països Catalans, Palestina, Sàhara, Sèrbia i Montenegro, Síria, Tunísia, Turquia, Xipre, etc.

Representants d’entitats de totes quatre ribes mediterrànies mantenien la intenció i la finalitat de convertir aquelles instal·lacions barcelonines en un espai de treball plural, transversal, obert a les diferents sensibilitats, cultures, confessions i pobles, inspirant-se en la Carta de Principis de Fòrum Social Mundial de Porto Alegre.

Em deixava meravellat aquell espectacle tan gegantí. Fins al punt que em resultava del tot impossible assistir a totes i cadascuna de les activitats programades amb 55 seminaris i tallers. Havia de triar. Cada dues hores se n’iniciaven una sèrie, basats en 7 eixos temàtics: Democràcia i drets humans / Conflictes, militarisme i pau / Drets econòmics, socials i models de desenvolupament / Migracions / Diversitat cultural / Model de desenvolupament / Dona.

També hi constatava un altre fet rellevant: s’hi parlaven moltes i molt diverses llengües. Eren traduïdes simultàniament per gent voluntària que s’havia ofert generosament a col·laborar amb Babels, una de les empreses traductores més actives a Catalunya, experimentada en esdeveniments d’aquelles característiques.

Tothom tenia l’oportunitat de parlar en la llengua pròpia, alhora que hi podia escoltar altra gent que parlava en albanès, amazic, anglès, àrab, català, espanyol, esperanto, euskera, francès, grec, hebreu, italià, kurd, portuguès, serbocroat, turc, etc.

Participació nombrosa

Les aportacions d’organitzacions i moviments socials diversos contribuïen a enriquir un Fòrum Social integrat per entitats d’índole diversa: sindicats, fundacions de partits polítics i altres entitats i associacions desitjoses de construir un altre Mediterrani en pau i amb drets.

Un esdeveniment d’aquelles característiques, imponent pel gran nombre d’assistents, divers per la varietat d’orígens i procedències, i força complex pels nombrosos canals per on circulava la temàtica exposada, ho feien tan difícil que resultava pràcticament impossible esser-hi pertot.

Tres conferències diàries, que es donaven a la mateixa hora en indrets distints, no em permetien de fer-ne el seguiment complet, de les 9 que s’hi arribaven a fer en tres dies.

Més d’una cinquantena de seminaris i tallers que diàriament s’hi feien, durant dues hores seguides, als 25 espais reservats en aquell recinte immens de la Fira Barcelona, tampoc no em facilitaven gaire les coses.

La trobada amb Nawal al-Sa’dawi

Una trobada tan multitudinària com aquella, que es perllongava durant quatre dies seguits, amb la presència d’un bon grapat de milers de dones i d’homes compartint la dèria de creure i pensar en un altre món possible, no podia deixar de causar-me impressions diverses, molt fortes, dins el meu estat d’ànim.

Si, a més a més, aquella trobada volia esdevenir capaç de contribuir a ationar la lluita cívica per transformar la Mediterrània en una mar de pau i de drets, les impressions hi esdevenien encara molt més intenses.

Hi havia tantes conferències, seminaris, xerrades i trobades, que n’havia de triar alguna entre moltes. El segon dia del FSMed vaig voler assistir a la que portava per tema: La cultura com a via de transformació social.

Vaig veure que comptava amb les intervencions de 5 ponents, sota la moderació de Paloma Blanch, membre de l’Organització de l’FSMed: Constant Kaimakis, de França; Salima Ghezali, d’Algèria; Yossi Schwartz, d’Israel; Svetlana Lukic, de Sèrbia i Montenegro; i de Nawal al-Sa’dawi, d’Egipte.

L’escriptora, metgessa i activista feminista egípcia, sens dubte, contribuí molt a fer que la presència activa de les dones en aquella trobada mediterrània fos molt més intensa encara, del que hom podia imaginar-se prèviament. Com es va poder veure a l’Assemblea de Dones que es dugué a terme al final de les jornades.

Amb Drets Humans de Mallorca

Jo m’havia fet present a l’FSMed en representació de l’entitat Drets Humans de Mallorca. Els set eixos temàtics, entorn dels quals giraven les intervencions, me’n complicaven molt la tasca. Com que m’havia proposat de participar en l’eix “Democràcia i drets humans”, se’m feia impossible accedir als altres sis. Vaig participar més activament en dos d’aquells nombrosos seminaris relacionats amb Democràcia i drets humans.

«Tot depèn del DOLOR amb què es mira!» Recordava l’entitat Drets Humans de Mallorca en la seva campanya de denúncia pública davant dels tribunals de l’Audiència Nacional espanyola, contra el genocidi perpetrat a la regió dels Grans Llacs africans per alts càrrecs del govern rwandès. La Mediterrània era amb el cor, al mateix cor de l’Àfrica Negra!

També hi eren presents bon nombre de representants d’altres entitats illenques: ATTAC-Mallorca, Càritas Mallorca, CGT-Balears, Drets Humans de Mallorca, Fòrum Social de Mallorca, Grup d’Homes contra la violència masclista, STEI-i, etc.

L’Assemblea de Dones

El que em resultà més enriquidor de tot, en aquell primer Fòrum Social de la Mediterrània, fou participar en l’Assemblea de Dones que s’organitzà a la tarda. Sens dubte duia la marca inconfusible i indeleble de l‘escriptora, metgessa i activista feminista egípcia Anwar al-Sa’dawi.

Proposava un text inicial, que servia de base perquè s’hi produïssin més d’una trentena d’intervencions individuals, en representació d’altres tantes entitats i associacions de dones d’arreu de la Mar Mediterrània:

“Nosaltres, reunides a l’Assemblea de Dones del Primer FSMed, acudint-hi des de totes les ribes de la Mar Mediterrània,

Denunciam:
la militarització de la regió, els projectes neocolonials per al control dels recursos naturals;
la violació sistemàtica dels nostres Drets Humans i les violències exercides contra les dones;
l’augment dels fonamentalismes i de corrents polítics que no reconeixen els drets de les dones o que en proposen un retall;
l’existència de Codis de Família que institucionalitzen la subordinació de la dona;
la pervivència dels anomenats ‘crims d’honor’;
la mercantilització dels nostres cossos i l’existència de xarxes de tràfic de dones i nines;
l’empobriment i la precarització de les nostres vides, la mancança o violació dels drets socials, la manca d’educació i sanitat gratuïtes;
la construcció d’una Europa fortalesa que nega els drets econòmics, polítics, socials i culturals de les dones immigrants.

Exigim:
el reconeixement i el suport dels Moviments Socials a les resistències i les lluites de les dones contra la pervivència de les estructures patriarcals i contra els fonamentalismes que en neguen el dret a la igualtat;
l’actuació ràpida i decidida per part dels governs i dels organismes internacionals a favor dels drets de les dones.

Donam suport:
a les dones iraquianes que resisteixen sota l’ocupació imperialista d’USA i dels seus aliats;
a les dones palestines i israelianes que treballen juntes per la resolució justa del conflicte; a totes les dones que lideren processos de pau en àrees de conflicte armat i a les que lluiten pels drets culturals i contra l’opressió nacional;
a les dones que lluiten contra els Codis de Família patriarcals;
a les dones que lluiten pel dret a decidir sobre el seu propi cos i sobre la seva pròpia sexualitat i pel reconeixement del dret a l’avortament lliure i gratuït.

Proposam…
Que les dones vulguem i lluitem per un Mediterrani de pau, desmilitaritzat, sense violència, de drets socials, de democràcia i d’igualtat entre homes i dones.

Barcelona, 17 de juny de 2005.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!