Rodamón

Llibertat, justícia, solidaritat

28 de febrer de 2021
0 comentaris

Al bon amic Toni Caimari, músic

Acab d’assabentar-me de la mort del bon amic i insigne pobler instal·lat a Búger, Son Bielí, el músic i compositor insigne Antoni Caimari Alomar, president de la Fundació ACA.

He tengut moltes i molt diverses oportunitats d’assaborir el que comporta per al món de la música, i les arts en general, incloses les culinàries i alimentàries més genuïnes, la Fundació que ell creà i mantengué durant dècades seguides a la finca bugerrona de Son Bielí.

D’aquí a pocs mesos, farà vint-i-un anys que em deixà meravellat amb la composició que va fer. Va voler dedicar-la expressament a mon pare guineà i ma mare arianyera.

«Música camítica», va titular-la.

Una peça musical deliciosa que, abans de fer-la pública, me la interpreta al piano de coa de la Sala gran de Son Bielí, me l’hi enregistra i me la lliura en CD, que guard com un tresor musical veritable de prop de 5 minuts de durada: 4’53’’.

Amb aquesta peça pianística, en Toni Caimari vol retre homenatge al Continent Africà. Per això, com a bon artista, utilitza només les tecles negres de l’instrument musical per excel·lència, a l’hora de compondre-la i d’interpretar-la.

Precisament així, volia acabar jo el llibre que tenia ganes de publicar sobre la meva relació més directa amb Àfrica:

“Música Camítica”, homenatge a Àfrica (2002)

L’any 2002 s’esdevé un any particularment significatiu en la meva relació personal amb Guinea Equatorial. Una d’aquestes mostres m’arriba pel camí de la música.

El mateix dia i a la mateixa hora es produeixen a Mallorca dos actes públics significatius, que mantenen una relació directa amb el món de la música mallorquina.

Jo, que desig assistir a tots dos actes, n’he d’escollir i triar la preferència.

Opt per deixar d’anar i no fer-me present a l’acte organitzat a l’església de Sant Felip Neri, de Ciutat, on es fa la presentació pública d’un CD una mica singular: un bon grapat d’antics companys d’estudis al Seminari Diocesà de Mallorca, encapçalats per Gabriel Rosiñol i Marc Vaquer, l’han enregistrat, tot recollint una relació extensa de peces corals, interpretades anys enrere pels membres de l’Schola Cantorum.

Durant l’any 2002, amb grans esforços personals, s’han dedicat a fer-ne una nova reinterpretació. I aquest capvespre del mes d’abril, en el marc de l’església de Sant Felip Neri de Ciutat de Mallorca, en presenten al públic aquest primer CD que les hi reprodueix.

A la mateixa hora, a la vila mallorquina de Búger l’artista compositor atípic, natural de la vila de sa Pobla, Antoni Caimari i Alomar, que presideix i anima la Fundació ACA -Àrea de Creació Artística en el camp de la música més dinàmica de Mallorca- organitzava un altre acte obert a tots els públics.

S’ha dedicat, durant dos anys seguits, a compondre una peça musical amb la qual vol retre un homenatge artístic al continent africà. Li ha posat el títol de Música Camítica, en recordança dels descendents de Cam que s’han escampat, segles enrere, per tot aquest continent.

Coincidint amb la data de la seva mort, ocorreguda l’any 1999, vol dedicar aquesta creació musical al primer africà, natural de Guinea Equatorial, que s’ha establert a Mallorca, Andrés Buele, i a la seva esposa Mª del Carme Ramis, natural de la vila mallorquina d’Ariany. L’ha volguda dedicar a mon pare i a mumare!

Els mitjans de comunicació local s’hi refereixen alguns dies abans. El darrer divendres del mes d’abril de l’any 2002, Antoni Caimari presenta aquesta obra musical en públic. Ho fa a la Sala del Piano que la Fundació ACA manté oberta a la finca de Son Bielí, a la vila de Búger.

Hi acudeix gent diversa. Entre d’altres, el veïnat del Camp Rodó Antoni Pedrerol i la seva esposa, el polític bugerró del PSM Bernadí Company, o el músic virtuós del piano Joan Moll i Marquès.

Jo, que conec de prop la intensa activitat desplegada per la Fundació ACA –Àrea de Creació Artística / Antoni Caimari Alomar -, hi he estat convidat. A més de ser membre de l’European Conference of Promoters of New Music, aquesta Fundació rep des de fa anys un suport considerable del departament de Cultura del Consell de Mallorca.

Hi assistesc i en surt impressionat fortament. Consider, i així ho manifest als assistents, que, amb aquesta peça musical creada a Mallorca, tant Antoni Caimari, autor i intèrpret de l’obra musical, com Claudio Boquet, creador visual de les imatges que s’hi projecten amb un aparell de diapositives, hi han reeixit força.

Els 19 minuts que dura aquesta sessió –repetida dues vegades- contribueixen enormement a fer veure i a fer sentir intensament el crit salvatge, sempre esgarrifós, d’un continent com l’africà que, amb tota seguretat, s’adreça a la vella i bella Europa i li diu cridaner: “senyores i senyors, per què no ens heu abandonat, d’una vegada per totes?!”

Que descansi en pau tan bon músic pobler, i gaudeixi de la vida plena per a sempre!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!