Rodamón
Llibertat, justícia, solidaritat
A Son Reus, jo també hi era
Llegint l’escrit publicat a Última Hora aquest dilluns, amb el títol “La incineradora cumple 25 años”, signat per A. Pol, m’ha vengut al cap la idea d’escriure això:
“Jo també hi era, abans del 96.
Jo hi era, a l’ocupació de les instal·lacions de la Planta Incineradora de Son Reus per membres de Greenpeace que, amb la intenció de paralitzar-ne les obres, s’encadenaren a la maquinària i pujaren fins a la xemeneia, el mes de febrer de 1995.
Jo hi era, entre els qui consideraven la incineradora de Son Reus una infraestructura perjudicial per a l’entorn natural, l’economia i la reconstrucció social d’una altra Mallorca possible.
Jo també hi era entre els qui, a Son Reus, hi vèiem el municipi de Palma convertit en un dels femers més grans de Mallorca, d’Europa, del món.
Jo també hi era, entre els qui creien que Mallorca hagués pogut ser, i ja no seria, un bon exemple de societat europea illenca, més recicladora que no contaminadora.
Jo també hi era al govern de Mallorca, majoritàriament de dretes, que apostà per una mala alternativa a l’eco-sobiranisme d’esquerres, gràcies a PSIB-PSOE, PP i UM.
Jo també hi era entre els qui pensaven i creien que ni a Son Nuviet, a la Part Forana de Mallorca, ni a Palma, no havien d’anar a parar mai els mals residus produïts, fabricats i enviats des de fora d’una illa tan petita com Mallorca.
Jo també hi era, acampant dia i nit, amb pluges fortes, entre els garrovers enfangats que envoltaven Son Reus, per evitar-ne la inauguració. Mentre el president bunyolí del Govern hi passava per davant tot somrient, a quatre passes, en cotxe oficial conduït pel bon amic Guillem.
Jo també hi era, reclamant per a les nostres illes la mateixa condició illenca d’altres illes europees, tant les Canàries africanes com les nòrdiques-europees, que s’hi veien més ben protegides que les nostres mediterrànies, en àmbits tan diversos.
Jo també hi era, participant en una campanya electoral en què el PSM aconseguia el major nombre de vots en tota la seva història. Entre d’altres motius, per la lluita ciutadana frenètica contra la incineradora de Son Reus: 45.854 vots (12,21%). Quasi el doble d’Esquerra Unida. Més del doble d’UM. La meitat del PSIB-PSOE.
Jo també hi era, quan per una vicepresidència al Govern de Mallorca, la meva formació política impedia d’obtenir que Sebastià Serra fos el primer senador autonòmic mallorquí a Madrid, que no fos ni del PP ni del PSOE.
Jo també hi era, aleshores.
He de reconèixer públicament que, vint-i-cinc anys després, entossudit, continuo amb les mateixes dèries de sempre:
Cal que els mallorquins ens afanyem a protegir molt més aferrissadament la nostra Mallorca estimada, contra tants interessos forans i espuris que, de la mà de les dretes més ràncies i estantisses, mai no es cansen d’afanyar-se a xuclar-ne la vida, el territori, la cultura, la llengua, l’estil de vida, l’economia, les creences, els doblers, els guanys, les nostres riqueses de qualsevol casta…
Mai no se’n queden satisfets, ni que se n’hagin sortit més que sadolls.
Continua sent ben hora que ens aixequem, d’una vegada!
Ja està bé, tanta presa de pèl, des de Madrid!
Aixequem-nos-hi, de manera decidida.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies Cil per aquesta memòria….he recordat q també hi era,…
Q fou la porta per aficarme dins política.
Q des de Petra lluitarem per no ser el gener de Mallorca
Q per tvbonany petra pasarem tots els responsables polítics i tècnics
Q guanyarem com guanyaríem ara sí fóssim capaços de crear una Esquerra Oberta amb la mirada posada en les necessitats de la gent….
Jo també hi era i encara hi som
Gràcies Cil