Rodamón
Llibertat, justícia, solidaritat
No és poca la gent que, des d’aquestes illes nostres també, manté contacte més o manco freqüent, més o manco intens, amb la realitat que configura una de les regions del planeta més desitjada pels grans estaments poderosos i ambiciosos de la terra.
La regió africana dels Grans Llacs, una de les àrees més densament poblades del món, en concentra el territori a la part centreoriental d’Àfrica, on es troba Rwanda, Burundi i Uganda, sobretot.
He vist Rwanda, de lluny, a l’altra banda del llac Tanganika estant. He passat per Uganda en ocasions diverses, només de rampellada. I he viscut quatre anys a Burundi, a tres indrets diferents.
Amb això, no vull dir que conegui a fons la realitat d’aquella regió centreafricana, habitada per mes de 105 milions d’habitants, ni prop fer-hi. Però sí que n’he compartit intensament vivències i experiències vitals profundes. D’aquelles que et marquen l’ànima, de per vida.
Com marquen de manera indeleble les guerres civils i les violències brutals, afegides a les situacions de misèria i pobresa extrema de la població.
En temps d’això que en diuen pandèmia, i que ens reté més del que voldríem a ca nostra, he tengut la gran sort de fer-hi troballes summament interessants.
La darrera, a finals de gener. Desitjava contactar per correu electrònic amb un dels monjos de Montserrat que més conec, perquè fes arribar al P. Abat la iniciativa que m’havia proposat un bon amic meu. Em contesten, molt amablement, que el monjo esmentat «no és a Montserrat», però que «faran arribar al P. Abat el correu que li envio».
De manera sorprenent per a mi, dos dies després m’arriba al mòbil un missatge del bon amic monjo, que em deixa totalment corprès:
«M’han fet arribar el teu correu. Estic a Uganda des de fa tres mesos, implicat en els projectes socials d’un monestir benedictí que està prop de la frontera amb Kènia. Un lloc ben interessant! Hi ha molta pobresa i molta feina per fer. Espero que estiguis bé. Records!»
Em passa l’enllaç al seu blog Font de Greccio, fent-me a saber que hi comparteix les seves experiències.
No m’ho puc creure! El P. Sergi d’Assís, el monjo benedictí que m’acollí a l’hostatgeria de Montserrat l’any 2018, «mon any sabàtic», quan vaig anar a passar uns dies de recés al monestir montserratí, hores d’ara es troba a Uganda! Allà, al monestir benedictí apropat de Kenya ha rebut el meu missatge al cap de 48 hores! En plena regió africana dels Grans Llacs!
Me n’alegr tant, que hi contact tot d’una, aquell mateix dia. Jo no l’hi feia, per aquelles contrades africanes. El fet que li hagués arribat el missatge que jo li havia tramès al monestir de Montserrat, deia molt a favor d’un monestir com el seu: parar tant d’esment al correu electrònic que hi arriba. No tothom hi respon així, amb tanta celeritat! Ni molt manco.
M’alegrà ben molt saber que el P. Sergi d’Assís es troba en territori africà. Pel que em diu ja hi duus tres mesos, implicat en projectes socials d’un monestir benedictí ugandès.
M’imagín la impressió que li deu haver produït aquell contacte seu, tan directe, amb la misèria més dura i més crua que produïm damunt del planeta. Tant de bo que la seva aportació benedictina redundi en benefici de la població autòctona.
D’aleshores ençà, intercanviam informacions i comentaris. Sap que vaig treballar relativament a prop d’aquell indret africà on ell es troba, a la dècada dels anys 70 del segle passat. Concretament al Burundi.
Desconec quina llengua parla la població que l’envolta. Jo vaig haver d’aprendre el kirundi. Vaig poder tastar veritablement que conèixer-ne la llengua, ajuda moltíssim a estimar i conèixer molt més intensament la gent que la parla.
M’encanta continuar contactant amb ell i saber com li va la tasca. Més concretament on és, quants són, quina feina hi fan, com s’hi sent aquella comunitat benedictina al mateix cor de l’Àfrica negra.
Li n’he garantit l’amistat més sincera i la pregària més fervent, amb una abraçada ben forta.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No deixis, Cil, de mantenir-nos informats als europeus benestants del que t’arribi d’aquest contacte proper de la regió dels grans llacs. Compartesc la teva alegria de retrobar el monjo montserratí a la regió africana on vares viure.