19 de gener de 2010
Sense categoria
1 comentari

Descobrint la medicina…

Podem trobar els orígens de la medicina a la prehistòria, on s’utilitzaven plantes, minerals i d’altres elements de la naturalesa per a la realització de rituals màgics que teòricament eren la cura a les malalties d’aquell període. Amb el temps, la medicina ha anat evolucionant de manera sorprenent gràcies a tots els descobriments dels diferents científics. Actualment ens trobem al segle 21, i parlem de medicina correctiva. Aquesta és la ciència que consisteix en diagnosticar i tractar les malalties per tal de mantenir la salut en bones condicions. Busca la causa en cada malaltia i s’hi aplica el tractament adequat. Per desgràcia, no s’han pogut trobar tractaments a totes les malalties que existeixen i per tant, aquest tipus de medicina encara deixa molts casos per resoldre.

Els investigadors han decidit avançar-se i no han esperat a veure la evolució d’aquesta medicina correctiva així que ja es parla de la nova medicina del futur: la medicina preventiva. La medicina preventiva és la medicina que tracta la prevenció de les malalties. Inclou totes les mesures destinades a: evitar l’aparició de la malaltia (prevenció primària), l’aturament del seu procés (prevenció secundària) i a evitar les seves possibles complicacions.

Encara que actualment ja disposem de mètodes preventius com són les vacunes, s’ha decidit anar més enllà i caldrà destacar sobretot la possibilitat de crear teixits i òrgans sencers a partir de cèl·lules del pacient malalt. La branca encarregada d’aquestes innovacions és la biologia cel·lular i molecular.

Dins aquesta medicina preventiva podem classificar les malalties segons la seva gravetat o la seva situació actual, tenint en compte si ja s’han trobat maneres eficaces de tractar-les i eliminar-les. Tots estem d’acord que les malalties que afecten a la reproducció cel·lular, entre elles les neurodegeneratives són actualment les més investigades ja que són les que estan menys evolucionades en quant a solució. És per això que segons cada malaltia s’han pogut trobar alguns sistemes per alleujar-les, però, malauradament molts casos acaben sent mortals.

Actualment, la medicina evoluciona a pas de gegant i tot i que la societat no n’estigui gaire assabentada ja s’han aconseguit fer trasplantacions no solament d’òrgans. A Espanya es realitzen prop de 4.000 trasplantacions d’òrgans. Gairebé el triple de pacients, més d’11.000, reben una transplantació de teixits. Els teixits que s’implanten són ossos i tendons, pell, còrnia, vàlvules cardíaques i segments d’artèries. Es guarden i es tracten als bancs de teixits.

L’especialitat encarregada d’aquests avenços és la medicina regenerativa que aplica els principis de la enginyeria i les ciències de la vida en la fabricació de substituts biològics per mantenir, restaurar o millorar la funció d’òrgans o teixits del cos humà. Malgrat puguem considerar que aquestes transplantacions siguin un gran avenç, aquesta manera de fer té els dies contats ja que en un futur pròxim, treballar amb teixits de recanvi semblarà rudimentari i vulgar i és per això que es començarà a treballar amb la teràpia cel·lular.

La teràpia cel·lular es considera que serà una de les tècniques més prometedores del futur mèdic per a la reparació de teixits destruïts o danyats. Se la pot anomenar medicina reparadora i és el tractament mitjançant pel qual es subministren cèl·lules en un teixit biològic per tractar una malaltia.

Actualment ja s’ha estat provant aquest tipus de teràpia amb la regeneració de danys cardíacs i lesions al genoll o a la pell. El procés consistirà en què primer s’extrauran cèl·lules del pacient capaces de generar teixit nou, es tractaran o cultivaran al laboratori i es tornaran a implantar perquè reparin el teixit fet malbé en els casos següents: al cor a conseqüència d’un infart, al fetge, una lesió medul·lar o d’altres patologies com la malaltia de Crohn. S’espera crear òrgans per substituir als que no funcionin. Amb aquesta investigació en teràpia cel·lular i medicina regenerativa s’espera que al agafar les cèl·lules del mateix pacient es pugui eliminar el risc de rebuig a les transplantacions.

Com a conclusió podem dir que la medicina no pararà d’evolucionar i que totes aquestes investigacions tan sols busquen la perfecció d’una medicina que pugui arribar a resoldre-ho tot. No obstant això, encara queda molt per descobrir i una gran lluita contra totes aquestes malalties encara força “desconegudes”.

Montserrat Taulé.
Promoció Joan Taulé.
4t ESO

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!