Som una comunitat de bacteris en moviment

Entrevista a Ricard Amils (Catedràtic de Microbiologia de la UAM )

Durant molt de temps s’han estat fent investigacions sobre l’existència de vida en altres planetes diferents a la Terra. Basant-nos en teories com la de Ken Nealson, segons el qual “ la vida és una equivocació”, o, si més no, després de veure com hem arribat nosaltres aquí, que sembla un fet totalment arbitrari, seria molt casual l’existència d’éssers vius que visquin en condicions com les que s’han donat a la Terra (oxigen, temperatura, atmosfera…); per aquesta raó, els experts busquen espais terrestres en els que hi hagi condicions similars a les que es poden esperar en altres planetes. Un d’aquests espais és el Río Tinto de Huelva. 

El Río Tinto de Huelva és famós per les seves aigües vermelles. Aquest color és degut a que el seu pH és de 2.2 ( molt àcid tenint en compte que el pH de l’aigua potable ha d’estar entre 6,5 y 8,5), té un alt contingut de metalls pesats i molt poc oxigen.

En principi, en aquestes condicions no hi pot aparèixer vida, però les investigacions que s’han fet han descobert que, en el Río Tinto, hi ha una gran biodiversitat d’organismes microscòpics que viuen entre els metalls pesats i que no depenen de l’oxigen; així doncs, són organismes que podrien viure perfectament a Mart. Aquests organismes que s’alimenten només de minerals i s’adapten a hàbitats extrems, són els que coneixem com extremòfils.

Els extremòfils són aquells organismes que viuen en condicions extremes (l’etimologia de la paraula és “amant de l’extrem”), sempre en funció del criteri dels humans.  És a dir,  viuen en llocs on seria impossible que es desenvolupés un sistema de vida semblant al nostre.

Per aquest motiu, la NASA està estudiant les seves aigües,  aprofundint en la investigació sobre l’existència de vida fora del Planeta Terra.

A continuació exposem les preguntes de l’entrevista a Ricard Amils:

En quin camp està treballant exactament? En què consisteix la seva investigació?

Nuestro trabajo versa fundamentalmente en la caracterización de la diversidad microbiana de un ambiente ácido extremo, Río Tinto, producto del metabolismo de microorganismos quimiolitótrofos que se alimentan de la elevada concentración de sulfuros metálicos, sobre todo pirita, existente en la Faja Pirítica Ibérica.

-Extremòfils – amants de l’extrem – ¿Són així degut a l’entorn o l’entorn és així per ells?

En general consideramos a los extremófilos como adaptaciones a distintas condiciones extremas, es decir que su fisiología y estructura es una adaptación a las condiciones del medio. Excepto en un caso, los acidófilos, los cuales son responsables de la condición extrema en la que viven.

-Tots els rius condueixen al mar; Què passa amb els organismes del Río Tinto quan arriben a aigües “normals”?

Pues probablemente no resistirán esas condiciones y se lisarán. Algunos Gram positivos capaces de esporular quizá tengan tiempo de formar endoesporas y resistir, pero no creo que sea lo habitual. De cualquier manera hay que tener en cuenta que la mayor parte de la actividad quimiolitótrofa es subterránea, es decir que las condiciones del río no dependen de la actividad de los microorganismos  en él se encuentran. La formación del ión férrico soluble en el medio de ácido sulfúrico se realiza en las entrañas de la Faja Pirítica, no en la columna de agua del río.

Si es trobés vida microscópica a Mart… Què suposaria? Com actuaria la ciencia davant d’aquest descobrimennt?

Obviamente sería una auténtica revolución. Si dos de dos sistemas analizados poseen vida eso permitiría pensar que la vida es una constante universal y solamente necesita las condiciones adecuadas para que pueda manifestarse. Los científicos lo celebraríamos adecuadamente. A algunas religiones funamentalistas no les gustaría demasiado.

Què espera de la investigació?

Fundamentalmente avanzar en el conocimiento. A nivel personal lo considero una aventura y hay que reconocer que los científicos somos gente privilegiada que nos pagan por aprender haciendo lo que nos gusta.

Moltes gràcies per la seva col·laboració.
Júlia Castellano.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *