24 de febrer de 2010
Sense categoria
1 comentari

Tot és rodó en el tennis?

 

Poden estar el tennis i la física aeronàutica relacionats? Què tenen a veure els mesopotamis amb aquest esport? Nanotecnologia a les raquetes?

Els alumnes de la promoció Joan Taulé (4t d’ESO), ens vam proposar contestar aquestes preguntes des de la classe d’Educació física.

Tot va començar el dia 25 de gener quan els alumnes de secundària vam visionar on-line una conferència sobre física aeronàutica i vols parabòlics espacials. A partir d’aquell moment a les classes de física vam treballar el tema i vam veure que no feia falta sortir a l’espai per parlar de vols parabòlics; teníem un esport que ens permetia observar el fenomen sense problemes: el tennis.

Així va ser com vam coordinar les classes de Física i Educació física. Per començar, vam veure el documental: Tot és rodó en el tennis? Del programa QueQuiCom.

Gràcies al reportatge vam descobrir que a prop del mar, com a Barcelona, hi ha més pressió atmosfèrica i, per tant, la pilota corre menys que a Madrid, que està a 600 metres d’alçada, o que la puntuació es compta com un rellotge degut als antics mesopotàmics, que utilitzaven el sistema sexagesimal amb el que podien arribar a comptar fins a 60 tan sols amb els dits de les mans. Vam comprendre la importància de tenir una raqueta ajustada a les nostres condicions físiques i que la nanotecnologia ens pot ajudar a guanyar un partit degut als materials utilitzats en les raquetes que es tornen rígids quan són colpejats amb força.

Després de veure el reportatge, però, necessitàvem  posar en pràctica tot el que havíem après, així que vam sortir a les pistes de tennis per conèixer el terreny de joc. En Xavi, un monitor de tennis, ens va ensenyar els diversos efectes que se li poden donar a la pilota i en quines ocasions ens poden ser útils.

Un cop preparats, varem estudiar i practicar els diferents cops bàsics:

·         Liftat: la pilota es pica de baix cap amunt, fent que la bola faci un moviment de rotació cap endavant, passant per una distància relativament alta per damunt de la xarxa. Aquest cop fa que la pilota, quan entri en contacte amb el terra, tendeixi a avançar, fent un bot ràpid i alt amb el que el contrincant tingui dificultats en tornar-la. Aquest cop fa que la pilota descrigui una paràbola. Els tenistes professionals com a estratègia de joc tenen estudiats els tirs parabòlics per assegurar la trajectòria de la pilota.

·     Pla: aquest atac es fa mitjançant un cop recte cap a la pilota, fent que aquest surti sense cap efecte passant molt a prop de la xarxa. Aquest cop es diferencia del liftat en què en el pla, quan la pilota entra en contacte amb el terra, no produeix cap bot especial, simplement segueix la línea marcada des del moment de l’impacte.

·     Tallat (o deixada): és el contrari del liftat, aquí es pica de dalt a baix i la pilota gira en sentit contrari a la seva direcció. Aquest cop fa que la pilota boti molt a prop de la xarxa i que aquest sigui baix, ja que el que s’aconsegueix amb aquest efecte és que la pilota faci un segon bot enrederint la seva posició.

Després de tot aquest entrenament, ja estem preparats per enfrontar-nos a un partit de veritat.


Ariadna Cañameras i Júlia Castellano

Promoció Joan Taulé

4t ESO

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!