Fa dies que parlem d’onades de calor, nits tropicals i tòrrides, incendis forestals, canvi climàtic, recomanacions contra la calor… Fins i tot he hagut de traslladar dues plantes a un terrat ombrívol perquè no podien viure en un balcó de solana. Plantes refugiades climàtiques.
El canvi climàtic ja està ací. Ja no és una previsió científica. Les possibles solucions les coneixem, però la política no les pot aplicar perquè suposa un qüestionament rotund al sistema capitalista que ens governa. Només queda l’acció individual, és a dir una gota d’aigua en l’oceà, mentre el gran capital fa negoci amb els recursos naturals de tots nosaltres.
Les autoritats públiques ens recomanen anar per l’ombra pel carrer, hidratar-nos, no fer activitats físiques en les hores de màxima temperatura (hi ha llocs i dies que és des de les 8 del matí fins a les 5 de la matinada!). Però aquestes recomanacions no eliminen les conseqüències de les altes temperatures: les persones amb malalties que moren en agreujar-se la seua salut per la calor, les noves malalties per efecte d’habitatges mal condicionats, les condicions de treball a l’aire lliure (collidors, repartidors, obrers de vila…) o en interiors com forners o cuineres… les collites afectades o la temporada de la clòtxina que acaba abans per la temperatura de la mar que la deixa bullida abans de pescar-la.
Amb la calor passa com amb la prevenció en la DANA de 29 d’octubre de 2024 al País Valencià: no serà res. Anem d’aire condicionat a aire condicionat si podem, mentre molta gent malviu sense refugi possible. Explica Victòria Rosselló que les brises marines de la costa ja no ens refrescaran perquè la mar és, com cantava Ausiàs March, una “cassola en forn”. En canvi, explica Sara Mas que calen polítiques que faciliten la ventilació de les ciutats i de les cases. Mentre Martí Boada parla de la necessitat de gestionar els boscos com a elements vius i no simples decorats pels ciutadans que fugen de ciutats recalfades.
I les nostres autoritats continuen promoguent turisme, grans esdeveniments, productes de llunyania i eixos centres de dades, cada volta més grans i més nombrosos, que, tots junts amb el seu consum energètic i de recursos, ens maten cada volta més als éssers humans. El planeta seguirà sense nosaltres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!