Sor Cop Sec

Amb una mica de retard, penjo l’editorial del número 21 de la Revista Mà, dedicada al tema de l’empadronament a Vic. Estic especialment content del títular de la portada “Seny, si us plau”, i he intentat donar una visió vigatana i amb argument poc trepitjats aquests dies, cosa bastant difícil.

El baròmetre municipal de Vic, enquestat uns dies abans de la polèmica sobre els criteris d’empadronament, situava la immigració en la preocupació número nou dels vigatans enquestats. Podem afirmar que a Vic, l’arribada, d’un 25% de persones nouvingudes d’origen estranger en els darrers anys no ha generat cap conflicte social greu. No hi ha conflicte, sinó situacions complicades que cal atendre, en la majoria d’espais de convivència: no n’hi ha conflicte a l’escola (i els EBE han ajudat a l’arribada de nois grans a mig curs), no n’hi ha a les empreses (l’atur pot generar pobresa però no hi ha conflicte de convivència als centres de treball), no n’hi ha en l’ús de l’espai públic, no hi ha conflicte en els serveis públics (més enllà de les demagògies, la pressió a l’estat del benestar, sobretot en la sanitat i les pensions, és més per l’envelliment de la població que per l’arribada de nouvinguts que la majoria són joves, forts i disposats a treballar). Hi pot haver situacions complicades en la convivència quotidiana a l’escala de veïns (amb pisos sobreocupats, amb hàbits de bon veïnatge poc assumits…). Si l’Ajuntament  de Vic volia atendre aquesta realitat, els problemes de l’escala, es va equivocar del tot: no empadronant els nouvinguts sense visat no s’aconsegueix que el problema desaparegui, no deixaran de viure 15 persones en un pis, sinó tot el contrari, encara hi haurà més desgavell. La proposta de l’Ajuntament –més enllà del debat entre la seva legalitat i el respecte als drets humans- no es corresponia en cap cas a un suposat objectiu racionalitzable per gestionar adequadament i política la diversitat i les problemàtiques de convivència.
És erroni també pensar en una clara vinculació de la proposta de l’ajuntament vigatà en una causa/efecte electoral: la polarització a Vic -11% la CUP, 18% PxC i enfonsada dels partits més centrals- no té com a causa central a la immigració. És una lectura simplista i molt parcial.
Ara bé, aquests 15 dies han canviat de forma transcendent el debat sobre la immigració al nostre país, a favor de postures reaccionàries. El mal ja està fet, i la imatge, no sols de Vic, sinó de Catalunya, i especialment del catalanisme ha quedat tocada. Fins ara ho havíem fet bé. El catalanisme com element integrador, i el país, la societat, les ciutats com espais d’acollida. Qui pogués tornar el rellotge enrere.