Sor Cop Sec

Cesc Poch Ros

28 de setembre de 2007
1 comentari

Viatge a Bagdad, gener de 1999 (Vídeo I)

Tots tenim el viatge de la nostra vida. L’any 1999 vaig tenir la sort de participar en una delegació d’ONGs a Bagdad, en l’Iraq d’en Sadam Hussein i el seu règim, durant els anys de bloqueig econòmic i també aeri del país.

Era la primera delegació d’occidentals després de 8 anys d’aïllament. L’orient àrab, la gran ciutat, el Tigris, la gent, l’empobriment per anys de guerra i bloqueig econòmic, un viatge i una situació que mai més serà possible. Dues setmanes sense comunicacions exteriors de cap mena, aïllats fora dels circuits del món i l’economia globals.

De fet al meu sindicat no acabaven de trobar voluntaris prou sonats pel viatge i m’ho van proposar a mi, que no m’ho vaig pensar ni cinc minuts. En aquella època només es podia entrar a l’Iraq convidats pel règim, però amb la gent que anàvem ja ens ho vam muntar, amb certes peripècies, per aconseguir tenir una visió més objectiva de la situació del país.

D’aquell viatge, de fet dels viatges en pots parlar durant hores i d’un així durant mesos, en vaig fer moltes diapositives, un audiovisual que vaig projectar en moltes entitats i pobles, i finalment, passats aquests anys, m’he decidit passar les diapos a digital -han perdut una mica de nitidesa- i n’he fet dos vídeos que he penjat al youtube.

El primer vídeo són imatges de la ciutat, dels mercats, hospitals, escoles, d’una entrevista amb el Tariq Aziz, en aquell moment vicepresident de l’Iraq, i antic ministre d’afers estrangers durant la primera Guerra del Golf. El segon vídeo que penjaré en un proper post consisteix amb les imatges d’una jornada sencera que varem conviure amb una família xiïta de Bagdad i d’altres fotos més personals.

En una frase podríem dir que el règim de Sadam Husseïn tenia tots els defectes -terror, control, manca de llibertats…- i les virtuts -educació, el paper de la dona, forta classe mitja… -d’una dictadura nacionalista àrab-socialista. Però el que és segur és que els "nostres" aliats d’Aràbia Saudita no són pas gaire millors.

D’aquell viatge també en me n’enduc el fet, entre temerari i heroic, d’haver-li preguntat, força acollonit per cert, a en Tariq Aziz, vicepresident de l’Iraq, sobre la situació del Poble Kurd. (En el proper post explicaré la resposta del Tariq Aziz i de la psicosis que em va agafar amb la policia del règim).


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. El ferit de guerra que s’està al llit fent repòs recordant una vegada que va anar a l’Iraq, ja t’imagino. Felicitats per penjar aquest vídeo, un molt bon retrat. Anims i fins aviat. laia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.