Sor Cop Sec

Cesc Poch Ros

19 de febrer de 2007
4 comentaris

Una cita de Carl Sagan

La Universitat de Barcelona i Omnis Cellula acaben de publicar per primera vegada en català el llibre de referència de Carl Sagan, Cosmos. L’original és del 1984, i és una de les obres de divulgació científica més importants d’astronomia i sobre l’univers i aquestes coses. La cita no necessitaria masses aclaracions més, tot i que evidentment supera els esquemes quotidians de pensament de les persones.

"Un grapat de sorra de platja conté uns 10.000 grans, un nombre superior al dels estels que podem veure a ull nu en una nit clara. Però el nombre d’estels que podem veure només és una mínima fracció del nombre d’estels que existeixen. Els que veiem a la nit són un simple resum dels estels més propers. En canvi el Cosmos és ric sense mesura: el nombre total d’estels a l’univers és més gran que tots els grans de sorra de totes les platges del planeta Terra"
(Sagan Carl, Cosmos, pàg 146, 2on paràgraf).

El llibre de Carl Sagan conté moltes cites brutals per l’estil. Però aquesta fa pensar molt. Una amiga meva astrofísica, a la que que sovint quan ens trobem li demano que ens expliqui coses d’aquestes que costen tan de concebre, m’aclareix que els deu mil grans són els d’un grapat de sorra que caben en dues mans. Això és el que veiem des de la Terra, està a milers d’any llums i és només el nostre raconet. El Cosmos no seria ni tan sols tota la platja, ni totes les platges del Maresme seguides, ni les de tots els Països Catalans… sinó tots els granets de sorra de totes les platges de la Terra!

Evidentment no podem ni imaginar ni pensar la magnitud del Cosmos. És incommensurable. Per cert descobreixo també, en la lectura de Cosmos, que un any llum són 10 bilions de quilòmetres. La distància entre el Sol i la Terra és tan sols de 8 minuts llum. En un segon un raig de llum viatja tres-cents mil quilòmetres o set vegades al voltant de la terra. O com anar 600 vegades entre Barcelona i Madrid en un segon, apunto jo. Com diria el meu avi, no som res, o al contrari; fins que no es demostri el contrari l’espècie humana -i la consciència tan o més que la intel·ligència- és un dels fets més excepcional que ha passat en aquest Cosmos nostre.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Jo també tinc un amic que li apassiona la temàtica i se’n fa un fart d’explicar-me coses del cosmos. Fins i tot, alguna volta m’ha pres a mirar amb el telescopi. Ell em va deixar aquest llibre del Sagan (en castellà però). Per cert, encara li he de tornar. 

  2. Vaig seguir la sèrie Cosmos l’any 1972, crec recordar, que la van passar per l’única TV que hi havia, i des de 1991 tinc el llibre i els vídeos. Fantàstica.

    Com a dades curioses, l’estel més proper ( apart del Sol, esclar) està a 4 anys-llum (Alfa centauri), sense contar la seva companya (és doble), Propera-centauri (3,8 anys llum) encara que aquesta constel·lació no és visible des de Catalunya.

    Le galàxia d’Andròmeda (M-31 en el catàleg Messier), la més propera de les galàxies espirals com la nostra (Via Làctia), està a 2,5 milions d’anys-llum. Això vol dir que quan la veiem en l’actualitat amb el telescopi (per exemple avui a la tarda-nit), aquesta llum va ser emesa quan l’home tot just havia començat a baixar del arbres.

  3. Ara que ja teniem traduït Història del Temps ja només ens faltava el Cosmos, que per cert vaig anar a comprar aquest dissabte com a lector enamorat de la divulgació científica, només un punt en contra : l’enquadernació és nefasta, si algú pot llegir frases de forma horitzontal de quasi 20 centimetres de llarg sense que la vista li marxi i es cansi, que m’ho digui i aniré al oculista.!!!!

Respon a Pau Freixes Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.