Sor Cop Sec

Quin Nadal! S’ha mort en Cesc (homònim meu). Ha estat la consciència
social del país. Ninotaire, dibuixant, pintor. Francesc Vila i Rufas va
néixer a Bercelona l’any 1927 i tenia 79 anys. Havia treballat durant
molts anys a la premsa gràfica fent-hi un acudit diari: Diari de
Barcelona, Tele-expres, Correo Catalan i finalment a l’Avui.

En
la meva infantesa el Cesc ninotaire hi era molt present; a casa
compràvem, encara compren, l’Avui cada dia. I de petit ja tenia la
mania de mirar de seguida que arribava el diari l’acudit del Cesc. Vaig
tenir un gran disgust quan va plegar. A més el Cesc sempre ens
acompanyava sempre en la portada de de l’especial de Nadal del Cavall
Fort, en el que era una gran tradició. També el podies seguir en el
dibuix mensual per a Serra d’Or.

De fet en el darrer número d’aquesta revista cultural montserratina, en Cesc sembla que s’acomiadi. "Una abraçada als amics de Serra d’Or, gràcies per tot", deia. (Podeu veure el bloc de Joan Josep Isern que ja ho comentava abans de que es conegués el fatal desenllaç).

El
traç d’en Cesc era clar i senzill. Els ninots simpàtics i quotidians.
L’humor intel·ligent. Va fer servir els seus dibuixos per anar contra
el franquisme i en la lluita per les llibertats. El seu compromís amb
el país era clar, amb els infants i amb els adults, amb la cultura.
Sempre des d’un punt de vista de compromís social, lligant el
catalanisme i la quotidianitat de la gent.

Firmava amb un Cesc on la darrera c, tirava cap amunt. Els teus dibuixos i record sempre ens acompanyin, ninotaire!