Sor Cop Sec

Escric aquest post des del wifi del bar "Esglop"? aquí a Sant Francesc de Formentera. Anant pel món amb dues nenes petites es fa difícil trobar el moment per escriure, ja ho deveu saber. Això no em fa cap recança, tot el contrari. Ací estic, però, per deixar-ne constància.

Ahir vam anar a les Festes de Sant Jaume a Sant Francesc de Formentera. Al vespre hi ballaven el ?ball pagès? i convidaven a ?orelletes?. Després hi tocaven ?Aires formenterencs?, grup de folk d?aquí la Pitiüsa Sud i ?Gertudis?, el grup de rumba catalana de La Garriga.

Fosquejava; per ser que l?illa està ocupada pels italians amb motoreta, a la festa hi érem sols uns pocs turistes despistats i molta gent del lloc. El ball, acompanyat d?un llarg flabiol de dos forats, amples castanyoles i tambornet, va ser bo. Al final alguns joves s?hi van afegir.

Allà mateix, just al costat de la característica església, acabaven d?inaugurar l?exposició dels 30 anys de l?Obra Cultura de Fromentera, on s?explicava la recuperació de les tonades populars, l?estima per la terra, la lluita pel català formenterenc.

Va ser llavors quan començaven a tocar el grup de música i presentava la primera cançó, en català, no podia ser de cap altra manera, assegut a terra allà a les primeres files amb les meves filles i la Marta, quan sortien els primers estels darrera la silueta de l?església i la brisa fresca del tard mariner acompanyava, que se?m va posar la pell de gallina:

?M?agrada que m?hagi tocat tocant Mediterrani (com deia l?Ovidi, el Montllor), de poder obrir i tancar els meus ulls aquí (que deia l?altre); i vaig pensar, sentir brogir, dins meu totes les il·lusions i dificultats d?aquesta nostra manera de ser. Amb fresca, música, llengua i illes. I em vaig dir dins meu: Visca els Països Catalans!?