Sor Cop Sec
Cesc Poch Ros
Premi Paco Candel a la Revista Mà d’Osona
El passat 20 de novembre, estan jo ingressat en una dura estada a l’hospital, la publicació que dirigeixo la Revista Mà d’Osona, ha estat reconeguda amb els V Premis Francesc Candel que reconeix iniciatives i bones pràctiques en la integració dels ciutadans catalans d’origen immigrant.
La Revista Mà, feta amb els suport de la UGT d’Osona, és una publicació gratuïta, amb una tirada de 15000 exemplars, en català, on cada notícia té un breu resum en 5 idiomes (castellà, amazigh, àrab, anglès i francès) i posa especial atenció en cercar lectors d’origen immigrant.
Els Premis Paco Candel, els atorga la Fundació Lluís Carulla amb el suport
de la Secretaria d’Immigració de la Generalitat de Catalunya. Són cinc guardons, una petita quantitat econòmica i aquest any s’han valorat 54 projectes. És evident que sempre he estat convençut de les bondats del projecte de la Revista Mà, i que mai l’hem fet pensant que ens donarien un premi, però que carai, són d’agrair els reconeixements, que les coses porten molta feina i maldecaps.
Malauradament no vaig poder anar a recollir el premi. Tot i això, des d’una llitera d’urgències i a trenta-vuit de febre vaig preparar un petit discurs en nom de tots els cinc guardonats (el podeu llegir a continuació) que va llegir la Sara, cap de redacció de la revista, en l’acte celebrat al Pati Llimona de Barcelona. A la foto, la Sara i el Mohamadi recollint el premi.
Molt bona tarda,
Francesc Candel, a les autoritats presents, als membres del jurat, a la
resta de premiats, i a tots i a totes en general.
Cesc Poch, director de la Revista Mà, que per una greu indisposició de
salut, està ingressat a l’hospital, i no el pot fer en persona. Aquest
discurs és el que ell havia preparat.
disfressat de captaire, i va a parar a casa d’Aumeu, el seu porquer.
Ulisses li pregunta per aquella hospitalitat, i Aumeu li contesta: “Mai
menyspreïs un captaire o un foraster, perquè els captaires i els
forasters són enviats de Zeus”. Això Homer ho va escriure fa 30 segles,
serveix per demostrar-nos que, igual que hi ha hagut discursos i
accions d’exclusió i separació, també n’hi ha hagut de solidaritat i
convivència. Molts d’ells, molt propers, com Ramon Llull o el mateix
Paco Candel, per no anar tan lluny.
catalana, en primer lloc, la Fundació Carulla per tenir l’¡encert de
premiar-ho, i també en són un bon exemple les cinc iniciatives
premiades avui, que mostren la força de la nostra societat i de les
nostres entitats: Òmnium Cultural, la Confederació del Comerç de
Catalunya, l’escola Mestre Morera, Punt d’Intercanvi, i la Revista Mà,
d’Osona.
any abans de la seva mort, en Cesc, director de la Revista Mà, va anar
a veure en Paco a la residència, i en va fer un vídeo-entrevista que es
pot veure al Youtube, gairebé com si fos una premonició del premi que
ens donen avui, i sabeu què ens va dir? “Mai menyspreïs un captaire o
un foraster”.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!