Maleïdes les guerres. Aquest cap de setmana ha estat de reivindicació contra la Guerra de l’Iraq. Aquest poema anònim, del segle XIV o XV em sembla, cantant i musicat brutal i magistralment per l’Ovidi, ja ens ho anunciava fa molts anys, segles.
Diu la lletra:
Al damunt de la tomba
hi ha nat un taronger,
i a la branca més alta
hi canta l’esparver,
que diu en són llenguatge
i sempre de cara al vent;
maleïdes les guerres
i aquell qui les va fer!
A hores d’ara ja sabem, tal i com ho havíem predit, que aquesta guerra no ha portat ni més llibertat, ni més benestar, ni més democràcia als iraquians, sinó tot el contrari: ocupació, misèria i destrucció…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La cançó és de les millors. Bravo i No a la Guerra!
Evidentment, sempre un no i clar i rotund, no a la guerra!!
però, la pregunta és, i quan t’ataquen, què hem de fer, parar l’altre galta?? quan tu ets l’agredit, com hem de respondre?
Això ho podriem respondre, en per exemple, que crec que Catalunya ja fa massa temps que està sent atacada i no hi ha cap resposta seriosa i contundent que pari els peus als nostres enemics…
Ovidi Montllor traspua el cant de la pau odiant als precursors de les maleïdes guerres. Fantàstic, sensacional!
PS: Ets militant de les JERC?