Sor Cop Sec

Com un ritual tel·lúric que repetim anualment hem tornat a organitzar una matança del porc al Lluçanès, a Sant Martí d’Albars.
Fa una quants anys que ho organitzem amb la mateixa colla i com no podia de ser d’altra manera cada any som més. No és descriptible la sensació de veure sortir el sol en una matança, d’esmorzar la llaminera i la cansalada a la brasa a trenc d’alba, ben abrigats.
L’any passat ja ho vaig penjar al bloc, també amb un vídeo youtube. Vaig fer-ho amb molta precaució, evitant les imatges més gore. Va ser després que la bona amiga i antiga companya de trifulgues de joventut, l’escriptora Emma Piqué -Premi Narrativa eròtica de la Vall d’albaida’2006-, en el seu bloc de literatura online va fer-hi un serial dels seus sobre la matança del porc, on sigui dit de passada se’n fotia un xic de les meves precaucions.
Les imatges d’una matança del porc són brutalment plàstiques. L’any passat vaig acompanyar el vídeo, coma música de fons unes absoltes cantades per Mesclat sobre una matança del porc. No era superable, i enguany hi he posat una cançó d’en Cesc Freixes versionant Sílvio Rodriguez.

No us perdeu el vídeo:

L’any passat el post va tenir algunes comentaris amb paraules gruixudes. A la plana de Vic, els escorxadors on per qüestions sindicals volto molt sovint maten 25.000 porcs diaris. Un amic meu que treballa en un dels escorxadors més grans m’explica que cada dia en mata 7000. A gairebé tothom l’hi agrada el llom, la llonganissa, el bull, el pernil. Qui no en vulgui menjar o no vulgui venir a la matança és una opció personal molt legítima. Però que no la vulguin imposar als altres, talment fossin els bisbes de la "conferència episcopal". Nosaltres fem una gran festa amb amics, amb una activitat que s’ha fet sempre en totes les masies, i que ara està amagada i reclosa en els escorxadors. La fem amb control veterinari, això sí.