Sor Cop Sec

Estava esperant amb candeletes els resultats de les eleccions sindicals de la SEAT del dijous passat, dia 25 de gener.

Reconec que és el meu tema, que hi estic molt posat, però penso que, més enllà d’aquest fet, les eleccions sindicals a la SEAT són un fet importantíssim per al país i la seva economia, molt per sobre del tractament que han tingut als mitjans de comunicació i molt per sobre d’altres notícies, tan de la seccions d’economia com de societat o política, a les quals s’hi fa molt més cabal mediàtic.

Això és sempre així, però aquest any potser un xic més perquè eren les primeres eleccions sindicals a la primera indústria i empresa privada del país després del procés de regularització de plantilla de fa un any que va afectar a 850 treballadors i treballadores.

Els resultats varen ser els següents, en els seus diversos centres de treball i en el global:

Eleccions sindicals SEAT 2007 (entre parèntesis els del 2003)
Número de representants al Comitè d’Empresa

Totals
UGT 67 (55)
CCOO 37 (48)
CGT 22 (21)
SPC-directius 3 (3)

Fàbrica Martorell
UGT 21 (16)
CCOO 13 (15)
CGT 10 (9)
SPC 1 (1)

Fàbrica Zona Franca
UGT 12
CCOO 7
CGT 6

Centre Tècnic SEAT
UGT 16 (14)
CCOO 5 (7)
SPC 2 (2)

GEARBOX (Fàbrica de caixes de canvi de la SEATa la Z. Franca i El Prat)
UGT 10 (16)
CCOO 7 (11)
CGT 6 (5)

Centre de Recanvis
UGT 8
CCOO 5

(Continua l’article amb una valoració dels resultats)

No s’escapa a ningú que aquests resultats, a part dels traspàs de vots
de CCOO cap a la UGT i de la davallada de la GEARBOX que van tenir
també una reducció de plantilla, no mou massa el panorama, però en tot
cas si que és una ratificació i suport a l’Acord de l’ERE darrer de fa
un any -que cal recordar ja es va aprovar en referèndum per tota la
plantilla-, i que penso que és dels fets cabdals de la història
sindical, social i econòmica de la Catalunya recent, i que no era un
mal acord -estic en disposició de parlar-ne i debatre-ho amb qui ho
vulgui fer-. Era, fins i tot, un bon acord social i econòmic, també pels
treballadors afectats malgrat el trasbals que suposa -que podran
tornar, si així hi van optar, en un temps de 2 anys a l’empresa havent
cobrat una indemnització de 20 dies per any treballat i l’atur durant
aquest temps-, dins l’estret marc legislatiu actual, la gravetat dels
fets i el procés de deslocalització industrial productiva que estem
vivint i patint a Catalunya. Les eleccions sindicals sembla que així ho
avalen. I penso que el temps ens ajudarà a jutjar-lo. Sobretot si es compleixen els compromisos d’inversions.

Quedi clar que
dient això no justifico en cap cas tots els disbarats que va fer
l’empresa -fer fora matrimonis, dones en estat…- i a més sempre ens
quedarà el dubte de què hagués resolt la Generalitat si no hi hagués
hagut un acord; penso que davant la davallada clara de ventes i la
pressió de la SEAT de marxar hagués resolt a favor de l’empresa. A més
l’Acord no es pot ni comparar a favor seu amb les condicions socials i
econòmiques dels tancaments d’altres sectors -com el tèxtil de la
Catalunya interior- i altres empreses més petites i menys
sindicalitzades, que en molts casos van a petar a FOGASA, a indemnitzacions molt inferiors i en processos de liquidació que s’allarguen en el temps..

El tema com bé sabeu no és endebades; la SEAT
no sols ocupa a 9000 persones sinó que en dona feina indirectament a
més de 200.000; quan diem a vegades que hem de fer una lectura nacional
de la SEAT vol dir que hem de valorar qui té més compromís amb el país
i la societat. Jo ho tinc clar. Evidentment clar felicitar justament
als vencedors de les eleccions.