Sor Cop Sec

Cesc Poch Ros

17 d'octubre de 2007
3 comentaris

La qüestió social i la qüestió nacional a la Conferència d’Esquerra

Convé no repetir els errors i no caure en la trampa de tornar a confrontar la qüestió social amb la qüestió nacional, com si fossin coses diferents i es poguèssin menjar per separat.

Ja m’agradaria que Esquerra hagués prioritzat tant l’eix d’esquerres com diuen els reagrupats. Ho dic i ho sento com a sindicalista. Malauradament no és pas així, amics. Si Esquerra aspira a tenir l’hegemonia de l’esquerra del país, no pot anar cedint el discurs i l’espai de les polítiques i les lluites socials a les forces tradicionals de l’esquerra i continuar allunyada dels moviments socials emergents i del sindicalisme català majoritari.

És cert que s’han fet coses, algunes de significatives. Vull destacar la feina de l’Anna Simó i de l’actual conselleria d’Afers Socials amb la Llei de Serveis Socials, l’incansable Joan Tardà a Madrid amb temes laborals o a Cooperació, però la bandera de les reivindicacions laborals i socials a Catalunya no la porta Esquerra, de moment. Ni Esquerra té un discurs sobre el món laboral clar, ni el nou Govern impulsa un model de territori i infraestructures que trenqui amb les etapes franquistes i convergents, per situar exemples.

A més l’intent de tornar a separar i confrontar l’eix nacional i l’eix social és un error estratègic garrafal. Això és el que volen convergents i psoeistes. Un país dividit per aquests eixos. Tornar als anys 80, quan es reaprtien el país amb aquests criteris. El gran encert d’Esquerra ha estat trencar aquesta divisió unint qüestió social i qüestió nacional i definint un tercer espai, que es va consolidant i creixent.

Si a la qüestió nacional li treiem el seu contingut social el deixem pelat en els seus essencialismes i això sols ens pot portar a la derrota a no sumar ningú més al projecte independentista. Des de la radicalitat nacional absoluta, cal tenir clar que l’hem d’omplir el procés sobiranista de continguts socials i obrir-lo a molts sectors socials que a priori no s’hi identifiquen, encara.

Cal repensar l’estratègia d’"esquerra nacional" per adequar-la a cada moment concret, reforçar-la diria jo, en cap cas trencar amb els darrers 10 anys que han sigut els de l’esclat polític i social de l’independentisme.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Estic d’acord que cal contingut social, però el discurs independentista no es pot escorar sols a l’esquerra del PSC, s’ha d’obrir molt i molt!!!!!!

  2. Estic totalment d’acord amb tu. Penso que la nostra societat està en un procés de canvi constant i cal tenir en compte, més que mai, que el projecte nacional és, per sobre de tot, un projecte social. No té sentit parlar d’una independència buida de contingut, ens cal omplir-la i escampar tot el contingut sobre de la gent, els que hi són ara i els que ja hi érem abans, TOTS I TOTES.

    A reveure,
    Àngels Font 

  3. Plenament d’acord!! Ja estic fart que la gent consideri a molts indepes com si fossin fills radicals de CiU. Jo estic molt lluny de CiU i de tota la faramalla neo.liberal, carca i retrògada. Montilla i el PSC no em motiven gens, penso que són un llast per a un projecte social i nacional d’emancipació. Però CiU? Això sí que és un zero a l’esquerra, metafòric i literal.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.