Sor Cop Sec

Cesc Poch Ros

8 de juny de 2007
8 comentaris

La Patum de Berga: Immersió col·lectiva, identitat guanyada!

Com cada corpus, mentre el cos i la feina m’ho permetin, ahir al vespre vaig fer cap a Berga. La sensació de començar a fer-se fosc a Berga un dia de corpus és dels millors moments de l’any. La Patum ja és aquí!.

Podria escriure moltes coses sobre la Patum, tots els que ens sentim patumaires, si es pot ser patumaire sense ser de Berga que diu aquell, devem tenir milers d’històries de Patum (veure el bloc del Ramon), vivències i sentiments. Del viatge que em va fotre un cop de cul de cavallet quan era petit en una Patum de lluïment -aquesta em va marcar-, de l’any que em vaig quedar penjat i vaig haver de tornar amb l’autobús de les sis quan clarejava, dels llocs on he dormit, pensions, ateneu, càmping… i no explicaré més detalls, de les barreges que he begut i patit. Diria que des que tinc 16 anys, que vam pujar-hi amb un amic, no he fallat cap any, i algun any hi he anat dijous i diumenge, estem parlant de més de 20 patums saltades i begudes. 40 salts de plens. I abans ja hi havia anat de petit. De fet, com m’he proposat fer avui amb l’Etna, la meva mare feia festa de la feina i jo de l’escola i el divendres anàvem a Berga a la Patum infantil (suposo que això no es pot agrair mai prou).

Però no volia agafar-ho pas per l’anecdotari personal. La frase que dona per títol al "post/anotació" present "PATUM: IMMERSIÓ COL·LECTIVA, IDENTITAT GUANYADA" no és pas meva, la vaig llegir ja fa molts anys en un article d’una etnòloga americana, de la qual no recordo el nom, que havia fet una tesis doctoral sobre la patum. Deia més o menys: "Quin sentit té en la societat actual, postindustrial, de la comunicació global, la Patum? que fa que tots els berguedans i milers de joves d’arreu de Catalunya participin d’aquesta festa? Lluny de ser sols una tradició, lluny de ser sols una reivindicació identitària d’arrel, la Patum té total vigència en l’era global. Sort en tenim de festes com la patum que permeten aquest sentir col·lectiu, aquest guanyar i crear identitat conjuntament, en aquesta era postmoderna nostra on sembla que tot és tan fràgil i les identitats liquides i etèries". És justament això, la recerca de la identitat col·lectiva, a partir de la immersió col·lectiva, i quina immersió, tu, la patum! No hi cap requisit previ, ni d’origen, llengua o condició. Tu t’hi poses, saltes, xales i ja pots ser dels nostres. I gairebé segur que per sempre. És la identitat guanyada.

La foto i el vídeo són d’ahir a la nit. A hores d’ara ja hi ha molt material penjat al youtube, salt per salt, però aquest vídeo té el valor de la immediatesa, cosa que aquest bloc no acostuma a prodigar, que sempre va amb un dies de decalatge.

Avui aniré a buscar l’Etna a l’escola abans d’hora i d’aquí poc tornem a Berga, ella per primera vegada. Ahir ja l’hi vaig comprar un barret de fer Patum petit i un mocador de patumaire.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Ens vam veure ahir a la nit a la plaça. El vídeo és molt bo, sobretot els primers plans dels plens des del mig de la plaça. És una foto i visió que no es troba en masses llibres i vídeos que sempre són des d’un balcó. Bona patum amb l’Etna.

  2. Jo aquest any en fa tres que vaig, també, a la Patum infantil. M’encanta.És una patum per crear patumaires. Jo ja n’he creat un: el Biel ha volgut fer els dos salts de plens…i estava emocionat! M’ha agrat molt trobar-te al passeig i poder parlar amb tu. Ara, a més, sé que ets un altre dels milers de patumaires de l’exterior. Som, doncs, col.legues!

  3. Dorothy Noyes, crec és diu l’antropòloga i el que va dir de la patum i de la indiosincràcia de Berga no ha caigut mai gaire bé a la conservadora societat Bergadana (que no Berguedana…). Ho resumeix ben bé: Tot l’any a missa i 5 dies de cardar i mamar. Ai, la bona gent de Berga…només cal que hi aneu un cap de setmana qualsevol: depriment. Sort n’hi ha dels 4 anarquistes i algun de la CUP…

  4. Molt bon video del salt de plens, Cesc, per rememorar ara que ja hem d´esperar l any que ve. No vam coincidir a plaça, espero que ens retrobem ben aviat.
    Salutacions patumaires.

  5. Hola, patumaire!!! Jo sóc de Berga, i cada any (és a dir, 17) he anat a Patum. Me n’alegro que la nostra festa agradi als demés, i que siguin capaços de demanar festa a la feina per arribar abans. Això sí que és ser patumaire!
    No ens coneixem, anava buscant fotos de patum i m’he trobat amb el teu blog. Però igualment, sé que estaràs per la plaça, saltant la Patum, com tantes i tantes persones.
    Bona patum!!! (queden 4 dies només!! ueee)

Respon a Ramon Erra Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.