Sor Cop Sec
Cesc Poch Ros
La Fira de Teatre de Tàrrega
Diu un amic meu que no me?n perdo mai ni una. I no és ben bé cert, això era abans. El que passa és que gairebé tots els esdeveniments culturals als que vaig els explico al bloc!
Dissabte vam ser a Tàrrega, a la Fira de Teatre al Carrer. (L’explicació de la foto que acompanya la crònica és al final del post) Ara feia uns quants anys que no hi anàvem. Però des d?allà als anys 80, des de l?any 85 potser, quan encara bullia al meu cervell la paraula adolescent, hi he anat una pila de vegades, la majoria fent estada al terreny d?acampada, on hi dormíem més aviat poc.
Diuen que en aquesta edició s?ha recuperat molt els espectacles de carrer que en les darreres edicions havien anat una mica de baixa. Potser és per això que no hi he notat massa diferència. El carrer estava esplèndid, tan pel nombre d?espectadors, com pels espectacles del programa oficial, com per la bona pila d?d’espectacles d’espontanis que l?hi acaben de fer el ple.
Tot s?ha de dir, nosaltres no participàvem del concurs de disfresses que hi pots arribar ha veure. A mi això m?agrada força, la gentada molt diversa que s?hi reuneix. Nosaltres érem talment un públic familiar: vam arribar a quarts de 12 del migdia i vam marxar a ben sopat, varem dinar coca de recapte i panadons i les úniques entrades que varem comprar varen ser per assegurar-nos veure enb bones condicions i com a mínim un espectacle infantil (Colossal del Teatre Mòbil, molt bé). Vaig reconèixer molt públic amb una condició similar a la meva: segur que fa 20 anys també hi havien estat i ara hi tornen amb els fills a collibè!
A la tarda, a l?hora de la calor, varem anar a saludar al Dionís que viu al Mas de Bondia, paratge impressionant envoltat de vinyes i ametllers, que és a 7 quilòmetres de Tàrrega. Ens va donar cafè, postres de músic i una ampolla del seu petit celler ?particular amb tina, premsa i botes, sense cap producte químic afegit- amb una etiqueta que deia:
Collita: 1998 Envasat: 1999
Envelliment: 6 mesos bota roure nova
Producte: Tempranillo/Macabeo
Producció: Reserva 20 ampolles
Ja està oberta, i ben airejada pren un color vermellós fort i un pic vell i d?una olor i gust amb molta personalitat que no trobes en gaires vins, que fa noble i de molt bon beure.
La foto que acompanya la crònica, com deia, feta a la Plaça Major de Tàrrega ?Targa pels del país– es feta amb la meva càmera per un artista de carrer que pretenia fotografiar d?un grup que feia una paròdia molt bona amb un taüt, i que em va agafar la càmera i va fer posar la gent del públic a la foto on havíem de fer veure que ploràvem desconsoladament. En deixo constància.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Encara es continua confonent massa anar a Tàrrega per la Fira amb fotre el cafrot pels carrers de Tàrrega. Això és una reunió de tribus urbanes del sud d’europa. és cert que ara hi ha més urinals públics que abans, però la cervesa i el canuto són els reis de la festa.