Penjo al bloc l’entrevista que hem fet a Josep Termes pel portal SOCIALCAT.
Sense cap mena de dubte, aquesta és una entrevista excepcional; un homenot, un savi. No és endebades que Josep Termes és Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de l’any 2006. Historiador, ha estat catedràtic d’història a la UB i a la Pompeu Fabra i acaba de publicar el llibre "La catalanitat obrera (Editorial Afers, 2007)".
Josep Termes, quan el marxisme era hegemònic a l’acadèmia i a la universitat, als anys 60 i 70, el consideraven -els seus propis companys del PSUC- massa nacionalista, i durant els anys en que va ser hegemònic i governant el catalanisme conservador, era vist com un comunista. El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va finalment començar a posar les coses al seu lloc.
L’entrevista està penjada en tres parts: EI, NO US LA PERDEU, és una aportació ideològica de primera per entendre la societat catalana.
La conversa amb Josep Termes és d’una gran saviesa: la
diferència entre catalanitat obrera i obrerisme catalanista, la
Catalunya nació, una repassada a les "arrels populars del catalanisme",
la catalanitat dels obrers de la CNT, el debat amb el marxisme
estatalista dels anys 60 i 70, el PSUC fins al lligam entre la
catalanitat i la immigració avui, entre diversos temes que recorre l’entrevista.Josep Termes (Barcelona, 1936) va ingressar al PSUC a finals dels anys 50 del segle passat. A finals dels 60 i inici dels 70 va protagonitzar una forta controvèrsia amb en Jordi Solé Tura, també dirigent del PSUC, sobre l’arrel burgesa o popular i obrera del catalanisme. Solé Tura defensava el seu plantejament a "Catalanisme i Revolució Burgesa", on l’origen i vida del catalanisme aniria lligat al procés històric de la burgesia catalana i Termes defensava "Les arrels populars del catalanisme" en diversos llibres recollits posteriorment en el volum "La immigració a Catalunya i altres estudis sobre el nacionalisme català".
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo no sóc historiador però igual que l’espanyolisme/hispanisme actual és transversal i aclaparador en tots els sectors socials catalans, entenc que en altres temps hi havia certa catalanitat transversal que va dotar de dinamisme i capacitat de pervivència al país.
Com ha canviat tot això avui dia…enfront d’una burgesia triomfadora del XIX els d’ara amb prou feines si viuen de les engrunes que el turisme dóna visitant els monuments dels seus avantpassats, i enfront del cop sobre la taula que va ser el tancament de caixes o la gesta de l’exposició universal, els d’ara com a molt es troben un dia a fer el ploramiques i veure què arreplegar mentre passem a ser la 11a comunitat autònoma del país.
Sols queda emigrar.
M’ha reconfortat sentir parlar a en Termes del poble treballador català, i del catalanisme d’arrels populars i treballadores. Felicitats per l’entrevista.