Sor Cop Sec

Cesc Poch Ros

29 de setembre de 2009
1 comentari

Els números d’en Zapatero davant la crisi (Impostos i renda familiar disponible)

En un dels models més  clàssics de l’economia, si baixa la renda familiar disponible -pèrdua dels 400€, pel cap baix i amb més gent a l’atur-, s’aprima la massa monetària global -menys ingressos en general, decreixment i també caiguda dels beneficis empresarials- i al mateix temps carregues l’IVA, i per tant puja el preu final dels productes, és clar que l’elasticitat del consum no dona. Es consumirà menys, excepte si, evidentment, el nostre model és aplicat per un socialdemòcrata doctrinari i fa que la política fiscal esdevingui una eina de redistribució clara de la renda, i el diner torni a ser circulant i disponible injectat en polítiques públiques i, per exemple, creant més ocupació pública. Si el model impositiu del Zapatero és per mantenir  i no augmentar les polítiques públiques actuals és un model que no ajuda a la recuperació econòmica, a no ser que faci créixer el sector públic com a motor econòmic de la recuperació.

Jo soc dels que crec -en contra del fracassat pensament neoliberal- que l’estat i el sector públic pot créixer i això no fa mal a l’economia, ans el contrari n’és el motor. (A l’estat espanyol sols el 9% de la població ocupada ho fa al sector públic contra un 26% a Dinamarca i una mitjana del 16% a l’UE-15). Estic clarament a favor de la puja dels impostos, ara bé, que ningú ens digui que tal i com ho ha fet el govern Zapatero no castiga les rendes mitjanes i treballadores! i que a més cal veure com afectarà al consum. Té un gran risc de ser un fre per a l’economia domèstica i real si no genera més diner circulant i creixement del sector públic. Per entendre’ns, si és per tapar dèficit és un pedaç mal fet, que sols aconsegueix treure diner circulant i frenar el consum i la possible recuperació. I tot sigui dit, a aquestes alçades de la pel·lícula total i absoluta confiança amb en Zapatero tampoc. Cal que els agents socials estiguem molt atents.

En el mateix model econòmic que analitzem, situat en concret a Catalunya, hem de veure quin impacte té el nou model de finançament, sobre la situació de la renda familiar disponible. A priori, com dèiem la massa monetària global reinvertida a Catalunya a partir de les polítiques públiques augmentarà i suposadament el circulant per les famílies també. Però cal veure-ho, i a més és un model a 4 anys. I les urgències econòmiques són avui.

 

Em direu, però hi estàs a favor o en contra? El Zapatero ha de demostrar que té un clar model econòmic de nou tall socialdemòcrata –semblant a l’Obama-, amb una clara aposta per una nova economia mixta que tanqui etapes fracassades del capitalisme.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Respon a Gemma Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.