Sor Cop Sec

Fa uns dies, a finals de juny, vaig publicar aquest escrit en una carta al Diari de Terrassa, com a ex alumne de l’Escola La Roda. Durant els dies de Festa Major de Terrassa que vaig passejar-hi força, molta gent me’l va comentar, dient sobretot que els hi havia agradat. A vegades ja passa. Penso que està ben trobat de penjar-lo també al bloc. (La foto, bastant guapa per cert és del Cristobal Castro, d’una entrevista que el Diari de Terrassa va fer al Toni uns dies després). Diu així:

Avui, el Toni anirà per darrera vegada a classe. El Toni Poch es jubila després de 42 anys, o cursos com compten en l’ensenyament, d’ofici i vida de mestre. D’aquests,  38 els ha dedicat amb molta intensitat a l’Escola La Roda de Terrassa, de la que va participar en el seu naixement i on ha fet 20 anys de director.

Tot va començar l’any 64 o 65 al barri de les Arenes de Terrassa quan l’Alexandre Garcia Duran, escolapi, va convèncer a uns quants joves d’anar a fer de mestre a la recent estrenada Escola Joan XXIII, en una dura realitat social, la de les Arenes d’aquells anys, després de les riuades i encara sortint del barraquisme.

L’experiència els va colpir. El Toni va deixar els estudis d’enginyeria química i va decidir que seria mestre. A Les Arenes també hi va conèixer a la Cèlia Ros, fins fa pocs dies Regidora de Serveis Socials de Terrassa, que encara és la seva dona. La Cèlia, que estudiava música, a les Arenes va decidir que seria assistent social, i ja ho veieu, fins avui. Eren anys de fort compromís social i polític de la joventut.

Va ser en aquest context que el curs 69-70, juntament amb el Carles Casellas i la Rosa Font, van fundar l’Escola La Roda. Sovint penso amb la valentia i decisió d’aquells joves que amb vint-i-pocs anys, i en plena dictadura franquista, varen decidir fer una escola activa, catalana, progressista. I evidentment amb les famílies que, plenament conscients de l’opció que prenien, varen decidir portar-hi els seus fills i filles. Sols es poden tenir paraules d’agraïment per tots ells.

Els que varem tenir la sort d’anar a La Roda aquells anys 70 en tenim un gran record: l’escola era una festa! Excursions amunt i avall, més enllà de tots els tòpics en Xesco Boix va ser un dels primers professors de música, amb un bon grapat de mestres compromesos, en unes classes que eren un punt mig entre una petita delegació de l’Assemblea de Catalunya, una sessió de la secció filològica de l’IEC i un espectacle dels Comediants.

Després va venir la lluita per convertir La Roda en escola pública. Varen ser moltes manifestacions i festes en defensa d’una Escola Pública, Catalana i de Qualitat. Molts maldecaps, l’edifici nou… Si avui l’hi pregunteu al Toni si s’hi va guanyar o perdre en passar a ser escola pública, contesta que els que segur que hi han guanyat són els nois  i noies que sinó no haguessin pogut anar a La Roda. El Toni sempre ha defensat que, tan com els continguts, a l’escola s’ha d’aprendre a ser persona per construir una societat una mica millor.

El Toni ha tingut una dedicació molt abnegada a la feina de mestre: anava, encara va, a l’escola a les 8 del matí; preparant les classes, la revista de l’escola, les exposicions del vestíbul, les sortides i excursions, estant sempre a l’últim crit pedagògic. Participant en els Moviments de Renovació Pedagògica, en els consells de redacció de més d’una publicació del ram.

42 anys de mestre són molts exalumnes (i els seus pares), uns quants centenars, o potser ja en són uns milers, de terrassencs i  terrassenques, que l’han tingut per mestre i director. Suposo que estaran d’acord amb el comentari: moltes gràcies per tot. I que molts més nens i educadors puguin continuar gaudint de tant bon mestratge.

Cesc Poch, exalumne de La Roda