Sor Cop Sec

El poeta i professor Manuel Forcano acaba de publicar el poemari “Llei d’estrangeria” (Proa, maig del 2008). La seva relectura, passant per l’amor, l’orient -el Caire, Damasc-, el desig, el cor dels altres… és del tot recomenable. La metàfor estarnger-amor és una constant en tot el llibre. Us penjo el poema-ideari del llibre:

Llei d’estangeria

El meu país és el desig

que em fa anar a l’estranger de mi.

Sóc sempre emigrant al cor d’algú:

li prenc l’idioma,

el clima, el cos,

menjo el que hi ha,

allò que em donen.

Fins que,

llei en mà,

m’expulsen

o jo surto a cercar nous horitzons.

Mans invisibles ens empenyen.

No sé si prospero.

Sobrevisc.

Avui me’n vaig de vacances a Formentera, de nou i he pensat que era un bon post per mirar-se la Mediterrània des d’aquella punta del nostre país que és la Pitiussa Sud.

Fins aviat.