Sor Cop Sec

Cesc Poch Ros

3 de gener de 2007
5 comentaris

El Grau d’Olot i el Túnel de Bracons (Vídeos del forat i d’on passen els enllaços)

Passejava aquest cap d’any al vespre per la Vall d’en Bas pels topants dels Hostalets. Enllà al sud enfilada cap a la banda del Cabrerès, a dalt dels merlets de Falgars hi havia llum a l’Hostal del Grau d’Olot. Vaig comentar als meus companys:

"Aquella llum d’allà dalt ara sols s’encén alguns caps de setmana, però durant centenars d’anys ha estat un fita fonamental; és la llum de l’Hostal del Grau d’Olot, i es troba a mig camí del camí ral entre Vic i Olot. Durant molts anys traginers, bandolers, pagesos, firaires hi van fer parada. El Grau d’Olot era el desnivell que s’havia de salvar per anar entre les dues comarques. El camí ral es va utilitzar, segurament des de l’època dels romans fins als anys 50 del segle XX. Cada dia hi passaven multitud de persones i càrregues. El senyor del Molí Vell encara ho explica. Ara el camí ral sols serveix per algun excursionista; però és una obra d’arquitectura popular excepcional, els empedrats, les corbes… val la pena pujar-hi; però és dura la sentència amb el túnel ja foradat!" (La fota petita és feta des del Grau d’Olot).

Tinc el vídeo! L’autoria és anònima, car els autors han entrat a les obres i els vigilants els van fer fora. He decidit penjar-ne dos: el primer amb les imatges del forat de la boca nord, la garrotxina i el segon amb els llocs concrets per on passa el nou enllaç; Tots dos documents filmats aquests dies. No explicaré ni qui ni com es va colar a les obres del túnel; avui en ple segle XXI encara hi pot haver èpica!

1. El video de les obres de la boca nord
2. Imatges dels indrets per on passen els enllaços

Evidentment, estic a favor de millorar les comunicacions entre Osona i La Garrotxa. Però no tinc molt clar que el Túnel de Bracons sigui l’obra que necessitàvem; servirà més als camions de gran recorregut per anar de la Jonquera a Lleida sense pagar peatge que per comunicar les dues comarques; és del tot un mal model, una mala planificació de les infraestructures, i ja veurem com queda la Vall d’en Bas, un dels millors indrets paisatgístics del país. Evidentment que cal invertir en infraestructures, però respectant el territori i els seus potencials de qualitat com el medi ambient i el paisatge, i en un model sostenible. Cal molt més diàleg. No era això, companys, no era això.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. I què hi diuen els estudiosos des de les Universitats, els biòlegs, els ecòlegs, els geògrafs, els economistes? O és que tothom es ven per un plat de llenties? Cada ciutadà i cada ciutadana mínimament conscient de les destrosses irreparables que s’estan fent ha de ser un militant actiu d’alguna entitat dedicada a la preservació del patrimoni naural i cultural del nostre país. Només amb una resposta multitudinària i ben coordinada de la societat civil serà possible parar els peus dels polítics de torn, pendents únicament dels equilibris amb rèdis electorals.Bruna Vancells i Collelldemont.

  2. Hola Cesc, gràcies pels videos. Estic plenament d’acord amb el plantejament que fas. Penso que l’autopista que han fet pel mig de la Garrotxa és absolutament desproporcionada i busca ser un eix de pas per a camions provinents d’Espanya. Em permeto copiar literalment el teu post en el meu blog per a donar-ne més difusió, suposo que t’estarà bé. Endavant, Guillem

Respon a Bruna Vancells i Collelldemont Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.