Sor Cop Sec

La proposta d’en Josep Lluís Carod Rovira sobre la "despolitització" de la llengua ha despertat un fort debat. En aquest s’hi barregen diverses postures, algunes d’elles legítimes i d’altres que massa sovint se’ls veu encriptat el resentiment filoconvergents (Jordi Cabré a El Singular Digital) de no acceptar que potser es passaran una bona etapa a l’ombra (si no canvien potser 23 anys i tot, guiats per un Felip Puig que sembla que fagi punts per apuntar-se a Maulets!). El problema de la política lingüístca de les darreres èpoques convergents no era de massa politització, sinó d’enceafalograma pla que havia provocat la connotació a l’entorn de la llengua catalana com avorrida, elitista, una mica carca i amb excès d’oficialització. Voldria destacar, més enllà d’aquestes crítiques, vàries aportacions interresants al debat actual:

A la blogosfera cal destacar l’intens i qualificat debat que hi ha hagut a la pàgina d’en Xavier Mir, on aquest internauta es mostra a favor de la proposta de Carod, o l’article del jove sociòleg terrassenc Roc M. Foix a SocialCAT en aquest cas amb una altra prespectiva des de la mateixa esquerra, article que afegeixo més avall.

Així mateix mateix incloc un extracte de la nota de premsa, perquè no hi hagi ni equívocs ni trargiversacions:

"Josep-Lluís Carod-Rovira, ha dit en l’informe polític del consell nacional que ha arribat l’hora de despolititzar l’ús de la llengua catalana, perquè el seu ús deixi de tenir connotacions ideològiques i es pugui convertir en la llengua de tots els que viuen a Catalunya (…) Ha arribat l’hora de despolititzar l’ús de la llengua catalana, perquè el seu ús deixi de tenir connotacions ideològiques i s’assoleixi una situació semblant a la del castellà o el francès. Una llengua que no tingui connotacions polítiques i que, per tant, tingui atractiu per al seu ús social (…) La llengua de qualitat ha de ser un dels elements del "patriotisme social" que defensa el govern. "Despolititzar la llengua", segons Carod, no significa "desentendre’s", sinó aconseguir que el català es converteixi "en l’idioma comú d’acollida, en el terreny de joc compartit per tothom al nostre país".

L’Article de Roc M. Foix:

"Aquest dissabte Josep Lluís Carod-Rovira, que sempre intenta llençar idees innovadores i renovadores del catalanisme, en el marc del Consell Nacional d?Esquerra a Reus, formulava la proposta de que s?havia de despolititzar la llengua catalana, amb la finalitat de fer-la, segons aquest plantejament, una llengua nacional.

Aquesta volta, no comparteixo del tot la proposició carotiana. Suposo que el que volia dir en Carod és que cal treure la llengua del debat i la confrontació més partidista. Perquè si traiem de la llengua el seu component polític ?i social- el reduïm i el deixem pelat amb els seus elements essencialistes. I això és el que és perillós del debat identitari, reduir-lo sols a un debat culturalista i lingüístic sense els seus continguts polítics i socials, que són els realment importants per la convivència.

La identitat és un devenir constant, i és justament per això que és bastant inútil afirmar que ja està superat, tancat o que ja no és significatiu. Sempre estarà obert. I mentre sigui amb contingut polític i social anirem bé. Contingut polític i social, vol dir justament que discutim sobre les injustícies socials i la capacitat de viure plegats. I vol dir que situem la llengua catalana en el debat de la cohesió social.

És justament perquè en Josep Lluís Carod Rovira ha estat el que en la nostra història recent ha encapçalat la renovació del catalanisme en la superació de les seves limitacions essencialistes i culturalistes, avançant en el patriotisme social, que em sorprèn la proposta.

Penso, modestament, que la línia és la contraria: cal omplir la llengua, i sigui de passada la reivindicació identitària, de contingut polític i social. A molts els hi agradaria que això de la catalanitat quedés reclòs a una particularitat culturalista, en un lliscar cap a l?essencialisme i les exclusions mútues.

És per tot això, la cohesió social, el viure plegats, la capacitat d?entendre?ns i compartir, per l?hospitalitat, i per la lluita contra les injustícies socials de 300 anys d?opressió i persecució, d?intent de genocidi polític i cultural que penso que defensar la llengua catalana és profundament progressista i d?esquerres.

No podem, des de l?esquerra nacional, caure en la trampa de separar els elements culturals dels elements socials i econòmics. Sempre i a tot arreu les lluites socials són identitàries i culturals, i les injustícies culturals i identitàries tenen una profunda derivada i arrel d?injustícia socieconòmica.

Fa 20 anys Joan Francesc Mira ens explicava a la ?Crítica de la Nació Pura? la diferenciació entre nació cultural i nació política. Era una diferenciació important per trencar l?essencialisme identitari. Avui, però ja sabem que no hi ha nacions només polítiques i nacions només culturals. Sempre són una mica de cada.

I encara més; les nacions són polítiques i culturals… i ètiques i socials. I els quatre elements és necessiten. Cultura sense societat o política sense ètica… són reduccionismes perillosos. El que assegura la convivència és que una nació tingui elements culturals, i polítics, i socials i ètics forts.

L?adhesió a la llengua catalana, de tota la col·lectivitat no la farem fent-la neutre, sinó donant-l?hi molt contingut polític, social i ètic.

Cal omplir la llengua catalana de contingut polític, d?esquerres evidentment".

Com bé diu en Roc Foix, omplir la llengua de contingut social i treure-la del debat partidista. Deu ser una sortida correcta al debat.