Sor Cop Sec

Acabo de tornar de Berlín de passar-hi tres dies, amb una colla d’amics i amigues, amb la intenció de fer-hi una bona desconnectada, i l’objectiu ha estat més que reeixit. En faig una crònica urgent (i explico la meva abraçada a un mural de carrer d’en Nietzsche a Berlín):

Primer: la pluja. Gairebé no recordava la sensació d’estar tres dies sota la pluja, de veure-la caure de forma persistent!! És brutal, malgrat que feia sensació de fred. Tot i així m’agrada molt visitar les ciutats europees durant l’hivern i la seva quotidianitat.

Segon: D’una Fira del Llibre. He entrat a diverses llibreries amb la intenció de copsar l’impacte de la darrera fira de Frankfurt, on, com és conegut a les nostres contrades, la literatura catalana hi va ser la convidada. Potser no he tingut sort i no he entrat a la llibreria bona (n’hi ha una a cada carrer), però és evident que no som encara els reis de l’univers literari global (encara que Francesc Pujols, els filòsofs, ja fa anys que ens ho anunciava).

Una amiga Berlinesa, l’Anna, arquitecta amb una bona coneixença de Catalunya, que ens hi ha acollit de primera, davant la pregunta sobre l’impacte de la Fira Frankfurt, no sabia massa de què l’hi preguntava. Ens va dir que durant els dies de la Fira es va notar una miqueta, però que no ho tenia massa present, tot i que s’excusava dient que el seu tema no és la literatura.

Tercera: cultura a lowcost. Sempre és enriquidor el què veus i descobreixes pel món. Una mirada viatgera, en vol de baix cost i hostel, i portar sempre els ulls ben oberts, és una bona manera d’empapar-se, més enllà de la pluja que hi queia, de les coses, idees, músiques, moviments que corren pel planeta. I Berlín en aquest sentit no defrauda.

La foto. Hem anat a Berlín a desconnectar i estripar una mica. De les diverses fotos -les turístiques, les de la cultura alternativa, les de la curiositat, n’he triat aquesta d’un edifici conegut com la de les 50 cares. Justament aquests dies he acabat de llegir l'”Ecce homo” de Friedrich Nietzsche, en català, on sobretot i diversos temes estripa de la cultura alemanya, sobretot en la seva versió més prussiana i fa una crida als aires càlids, assolellats, vivencials, dionisíacs! de les cultures meridionals.

Parafressejant el poeta: m’agrada el nord, però m’enamora el sud!