Sor Cop Sec
Cesc Poch Ros
Contesto el test d’en Marcús i el passo
Arribo a casa després d’una jornada laboral de 15 o 16 hores més o menys. Un dia que no he atrapat el temps ni la feina capbussat en unes eleccions sindicals amb l’Albert, el Dionís, la Mercè i altre companys. Des de les 10 del matí, un moment que he passat pel despatx, conec el repte/test que m’ha passat en Marcús des del seu bloc, i que m’esperava quan tornés a casa, sense saber que seria tan tard. Però m’ho prenc com una bona distracció de la que no puc defugir. Un dia en Marcús ens hauria d’explicar com ho fa per actualitzar i escriure al seu bloc dos cops per dia!!!
El passo als següents companys blogosfèrics: La Laia Jurado (cap de llista de la CUP de Vic que estrena bloc), al Camil Ros, al Marc Ferrer i al Ferran -que és un dels simpàtics que deixa comentaris carques als meus posts-, per si recupera el seu bloc que ara no trobo.
- Una ciutat: La meva, Terrassa, als anys 80 quan anàvem a l’institut i encara era un desgavell urbanístic i social molt autèntic.
- Una
paraula: pixamandúrria. - Un
menjar: sempre que puc, un arrós. - Una
beguda: l’aigua de València, mentre el cos aguanti - Una
colònia: el patxulí de la Marta - Una
marca de roba: alguna que tingui ètica i compromís social (??!!!) - Un
cotxe: la resposta correcta hauria de ser un SEAT o una Nissan o un Ford, fets als Països Catalans, si pot ser (tot i que la Zafira també m’agrada). - Un
monument: Santa Maria de Lluçà o el claustre de Sant Miquel de Cuixà. - Un
programa de TV: tot va començar amb el Persones Humanes - Un
grup de música: Massilia Sound System - Una
pel·lícula: Màrius i Janette, d’en Robert Gueidiguien - Un
actor: sempre he tingut debilitat per en Lluís X. Villanueva - Una
actriu: l’Àngels, evidentment, l’àvia dels Cargols. - Un
futbolista: Hristo Stoikov, sense dubtar - Un
entrenador: Rijkaard - Un
partit: polític? de futbol? - Un
estadi: El Cèltic Park de Glasgow, un dia que hi vaig anar a veure un Cèltic -Hearts d’Edinburgh, 4-1, amb dos glos del Larsson. - Un color: el roig, of course
- Una
virtut: l’engrescament - Un
defecte: el dels cagadubtes, entre altres, suposo. - El teu equip de l?ànima: el Barça, els Minyons i el meu sindicat
- Lloc
de vacances: La Vall d’en Bas (La Garrotxa) - Un
personatge: El Tintin
- Un nom: Etna i Isil
- Un desig
íntim: inconfessable, per això és intim.
Vinga Va!
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Cesc, que l’àvia dels Cargols és parenta teva, que és diu Àngels Poch!! No és la teva tia?
Passo a contestar:
Nano, el teu bloc no m’agafa l’enquesta…
A veure ara:
Una ciutat: Terrassa, tot i que també Buenos Aires, La Habana…
Una paraula: botiflers!.
Un menjar: ous fregits o arròs a la cubana
Una beguda: una estrella ben freda…
Una colònia: per noi? la meva: herrera for men. Per noia? Anaïs
Una marca de roba: Fred Perry
Un cotxe: jaguar, tot un clàssic..
Un monument: El fossar de les Moreres, no s’enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes, serà l’urna de l’honor.
Un programa de TV: ara Polònia, abans: Bola de drac
Un grup de música: la Dharma
Una pel·lícula: Platoon
Un actor: Errol Flynn
Una actriu: Winona Ryder
Un futbolista: Maradona, Simonsen, Romario…
Un entrenador: el meu avi
Un partit: Nosaltres Sols!
Un estadi: M’agradaria dir el Nou Camp, però és un cementeri. L’estadi Marasi del Genoa o el Nuevo Gasometro del San Lorenzo de Almagro…
Un color: blau-grana!
Una virtut: l’optimisme
Un defecte: ser impacient
El teu equip de l’ànima: Ser del Barça és, el millor que hi ha!
Lloc de vacances: quan era petit, a Piera. Ara, on sigui, lluny ben lluny…
Un personatge: Francesc Macià
Un nom: Oriol, el meu nebot
Un desig íntim: un trio, un quartet, com més serem més riurem!
Cesc,
Els meus comentaris no són carques, són fruit de la llibertat d’expressió que per fortuna encara no heu pogut extingir. Carques són els vostres posts i la vostra ideologia previsible i simplista. Passen els anys i encara esteu amb discursos retrògrads que no aporten res més que filosofia barata. Per tenir la consciència neta no cal dir-se d’esquerres. Això no és un joc d’índius i vaquerus, ni de bons i dolents. Ni existeix la veritat absoluta. Ni jo sóc de dretes per no creure en les vostres palles mentals ni tu d’esquerres perquè portis americanes de pana. Tot és teatre. Uff… gràcies, m’he quedat més tranquil.
Bé, en tot cas t’envio les respostes a l’enquesta que proposes i t’animo a continuar mantenint el bloc, que en el fons t’haig de confesar que visito massa sovint:
Una ciutat: qualsevol on no hi hagi un socialista fent de dictador. O sigui cap.
Una paraula: indivisibilíssim (l’única paraula trobada amb 7 síl·labes i 7 is).
Un menjar: el dejuni i la vaga de fam. En tant que necessitat fisiològica trobar plaer en el menjar és primari.
Una beguda: l’aigua com a font de vida i la cervesa com a font d’embriaguesa.
Una colònia: El perfum de Suskind.
Una marca de roba: el nudisme i la roba de sac.
Un cotxe: els Majorette.
Un monument: la Cameron Díaz
Un programa de TV: La família Robinson, des d’aleshores tot és morralla.
Un grup de música: Umpah Pah
Una pel·lícula: cap, tot és propaganda o per criatures o per pseudointel·lectuals.
Un actor: en Silvestre Tallarines, almenys ell no fingeix.
Una actriu: la Divine, ella tampoc fingia.
Un futbolista: qualsevol nen que hagi de jugar amb una pilota de drap
Un entrenador: qualsevol barber donant conversa
Un partit: el menys votat, ells són la garantia de la democràcia.
Un estadi: el kharma.
Un color: tots, la bandera de l’arc iris.
Una virtut: un fetge funcional.
Un defecte: el socialisme i la incultura hipòcrita dels que s’autodefineixen d’esquerres.
El teu equip de l’ànima: qualsevol que no necessiti entrenador.
Lloc de vacances: la vacança és una condemna, el refugi dels ganduls que no els agrada treballar.
Un personatge: Jesucrist i Bakunin.
Un nom: Conxita Casas.
Un desig íntim: l’anarquisme liberal.